Joan Morales

Fill de família benestant, és cosí de Lola Anglada, i això li permet viatjar a Europa, sobretot a París. Exposa els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines. Entra al taller de Salvador Alarma, que deixa al cap de quatre anys, quan entra al taller de Brunet i Pous als locals del Niu Guerrer.

Tasta el cinema col·laborant en pel·lícules de Fructuós Gelabert. Posteriorment també treballa amb Barcinógrafo, juntament amb Adrià Gual.

L’any 1915 munta taller propi al carrer Perecamps i s’encarrega de la realització de molts projectes i croquis d’Adrià Gual. Cap al 1920 col·labora amb els tallers Madalena, especialitzats en la realització de decorats de lloguer. L’any 1925 s’associa amb Alfred Asensi, antic tramoista i ara ja empresari, juntament amb Manel Sugranyes, del Teatre Còmic, i munten un taller escenogràfic a la Porta de Santa Madrona que serà referència obligada de totes les grans revistes del Paral·lel. En aquest època hi ha un continuat intercanvi, d’idees i materials, amb nombroses produccions parisenques, especialment les del Folies-Bergère de l’època de Max Weldy. Bartolí n’assumeix la promoció comercial i Morales la direcció artística. Són oficials del taller Emili Bosch Roger, Salvador Sabatés i, més tard, Ramon López Muñoz. Aviat hi entren com a aprenents Isidor Bea, Rafael Caseres, Amadeu Asensi –fill d’Alfred– i Frederic Talens. A partir del 1924, el Còmic té el seu moment de màxima esplendor, sota la direcció de l’empresari Manuel Sugrañes i Albert, i al taller de Morales i Asensi es creen els decorats pintats. L’any 1926 inicia una estreta col·laboració amb Gual al Teatre Íntim al Coliseum Pompeia. Però cap al 1927 comença una llarga vinculació a la Companyia Vila-Daví al Teatre Romea i al Novetats, tant en obres dramàtiques com per a infants. La caravana perduda de Juli Vallmitjana és la primera que estrenen (tot i que les hem inclòs a la llista d'estrenes no sempre hem pogut constatar l'autoria de Morales de l'escenografia).

L’any 1929 guanya la medalla de plata a l’Exposició Universal de Teatre de Barcelona.

Des de l’any 1930 fins al 1936 treballa per a diversos tallers de Madrid, València i Barcelona, especialment per a sarsueles al Teatre Còmic. D’aquesta època són algunes de les creacions inspirades en l’Art Déco, en voga a l’època.

Durant la Guerra Civil divideix la seva tasca entre els tallers comunals instal·lats al Palau de l’Agricultura de Montjuïc i el taller del Liceu, que comparteix amb Ramon Batlle, dedicats separadament a les grans sarsueles que s’hi produeixen durant la guerra.

L’any 1940, destruït el seu taller per un bombardeig, s’instal·la al carrer Carretes, on ja hi ha altres tallers i encara se n’obriran més els anys següents.

Aquests són uns anys de grans decorats per a les òperes del Teatre del Liceu i l’any 1944 emprèn amb Amadeu Asensi el disseny i la realització dels 29 decorats de l’adaptació teatral de Rebeca, produïda per Enric Rambal al Teatre Romea.

Morales ha estat el més gran explorador que ha tingut mai l’escenografia catalana de les possibilitats dramàtiques i plàstiques generades per les distorsions, desproporcions i amplificacions de la figuració realista. A les seves línies, agosarades i violentes, cal afegir la riquesa de matisos i contrastos de la seva gamma cromàtica, al servei d’una màxima expressivitat i dramatisme.

Gairebé no va ser aliè a cap dels ismes de l’època i de les estètiques avantguardistes: l’expressionisme, el decorativisme, el funcionalisme, el futurisme, l’orientalisme, etc. Va incorporar al seus decorats l’Art Déco i va ser un mestre quant al tractament de la natura, l’expressivitat dels grans cortinatges i la seva manera de pintar la llum.