Joan Morales
| dc.coverage | Barcelona, 1884-1945 | |
| dc.coverage.spatial | Catalunya | |
| dc.creator | Montse Amenós i Garcia | |
| dc.date.accessioned | 2026-05-13T12:28:53Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Fill de família benestant, és cosí de Lola Anglada, i això li permet viatjar a Europa, sobretot a París. Exposa els seus paisatges urbans en diverses sales barcelonines. Entra al taller de Salvador Alarma, que deixa al cap de quatre anys, quan entra al taller de Brunet i Pous als locals del Niu Guerrer.</p><p>Tasta el cinema col·laborant en pel·lícules de Fructuós Gelabert. Posteriorment també treballa amb Barcinógrafo, juntament amb Adrià Gual.</p><p>L’any 1915 munta taller propi al carrer Perecamps i s’encarrega de la realització de molts projectes i croquis d’Adrià Gual. Cap al 1920 col·labora amb els tallers Madalena, especialitzats en la realització de decorats de lloguer. L’any 1925 s’associa amb Alfred Asensi, antic tramoista i ara ja empresari, juntament amb Manel Sugranyes, del Teatre Còmic, i munten un taller escenogràfic a la Porta de Santa Madrona que serà referència obligada de totes les grans revistes del Paral·lel. En aquest època hi ha un continuat intercanvi, d’idees i materials, amb nombroses produccions parisenques, especialment les del Folies-Bergère de l’època de Max Weldy. Bartolí n’assumeix la promoció comercial i Morales la direcció artística. Són oficials del taller Emili Bosch Roger, Salvador Sabatés i, més tard, Ramon López Muñoz. Aviat hi entren com a aprenents Isidor Bea, Rafael Caseres, Amadeu Asensi –fill d’Alfred– i Frederic Talens. A partir del 1924, el Còmic té el seu moment de màxima esplendor, sota la direcció de l’empresari Manuel Sugrañes i Albert, i al taller de Morales i Asensi es creen els decorats pintats. L’any 1926 inicia una estreta col·laboració amb Gual al Teatre Íntim al Coliseum Pompeia. Però cap al 1927 comença una llarga vinculació a la Companyia Vila-Daví al Teatre Romea i al Novetats, tant en obres dramàtiques com per a infants. <i>La caravana perduda </i>de Juli Vallmitjana és la primera que estrenen (tot i que les hem inclòs a la llista d'estrenes no sempre hem pogut constatar l'autoria de Morales de l'escenografia).</p><p>L’any 1929 guanya la medalla de plata a l’Exposició Universal de Teatre de Barcelona.</p><p>Des de l’any 1930 fins al 1936 treballa per a diversos tallers de Madrid, València i Barcelona, especialment per a sarsueles al Teatre Còmic. D’aquesta època són algunes de les creacions inspirades en l’Art Déco, en voga a l’època.</p><p>Durant la Guerra Civil divideix la seva tasca entre els tallers comunals instal·lats al Palau de l’Agricultura de Montjuïc i el taller del Liceu, que comparteix amb Ramon Batlle, dedicats separadament a les grans sarsueles que s’hi produeixen durant la guerra.</p><p>L’any 1940, destruït el seu taller per un bombardeig, s’instal·la al carrer Carretes, on ja hi ha altres tallers i encara se n’obriran més els anys següents.</p><p>Aquests són uns anys de grans decorats per a les òperes del Teatre del Liceu i l’any 1944 emprèn amb Amadeu Asensi el disseny i la realització dels 29 decorats de l’adaptació teatral de <i>Rebeca</i>, produïda per Enric Rambal al Teatre Romea.</p><p>Morales ha estat el més gran explorador que ha tingut mai l’escenografia catalana de les possibilitats dramàtiques i plàstiques generades per les distorsions, desproporcions i amplificacions de la figuració realista. A les seves línies, agosarades i violentes, cal afegir la riquesa de matisos i contrastos de la seva gamma cromàtica, al servei d’una màxima expressivitat i dramatisme.</p><p>Gairebé no va ser aliè a cap dels ismes de l’època i de les estètiques avantguardistes: l’expressionisme, el decorativisme, el funcionalisme, el futurisme, l’orientalisme, etc. Va incorporar al seus decorats l’Art Déco i va ser un mestre quant al tractament de la natura, l’expressivitat dels grans cortinatges i la seva manera de pintar la llum.</p> | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2963 | |
| dc.local.enllac | https://escena.cdmae.cat/entities/document/35326da6-a0ae-4e8b-a5e9-824091950746 | |
| dc.local.estrena | <p><strong>CINEMA</strong></p><p>1908 Incursions al cinema a les pel·lícules de Fructuós Gelabert <i>Terra baixa </i>i <i>Guzmán el Bueno.</i></p><p>1914 Col·laboració amb Gual a les pel·lícules de Barcinógrafo: <i>Un drama de amor</i>,<i> Misteri de dolor</i>,<i> La gitanilla</i>,<i> El alcalde de Zalamea</i>,<i> El Fridolín</i>,<i> Los cabellos blancos</i>,<i> Linito por el toreo</i>,<i> El calvario de un héroe</i>,<i> El soldado de San Marcial</i>.</p><p><strong>TEATRE</strong></p><p>1910 <i>Teodora</i>, primera escenografia coneguda. Teatre Principal.</p><p>1915 <i>Fantasmas</i>, de Linares Rivas. Teatre Romea.</p><p>1917 <i>Grandes estrellas de las Varietés</i>. Teatre Eldorado.</p><p>1920 <i>Chauffer... al Palace</i>!, de Ferran Bayes. Amb Vilomara i Alarma. Teatre Principal.</p><p>1921 <i>Lo ferrer de tall</i>, de Frederic Soler Pitarra. Teatre Íntim.</p><p>1922 <i>L’Avar</i>, de Molière. Companyia escola Adrià Gual. Teatre Romea.</p><p>1925 <i>Kiss me, </i>d’Amichatis. Revista al Teatre Còmic. Empresari Manuel Sugrañes i Albert.</p><p>1925 <i>Yes-Yes. </i> Revista al Teatre Còmic. Empresari Manuel Sugrañes i Albert.</p><p>1925 <i>Oui-Oui. </i>Revista al Teatre Còmic. Empresari Manuel Sugrañes i Albert.</p><p>1925 <i>Joy-Joy,</i> Revista al Teatre Còmic. Empresari Manuel Sugrañes i Albert.</p><p>1925 <i>Love me</i>. Revista al Teatre Còmic. Empresari Manuel Sugrañes i Albert.</p><p>1925 Alguns telons amb Erté i els tàndems Castells-Fernàndez i Batlle-Amigó.</p><p>1926 Estreta col·laboració amb Gual al Teatre Íntim al Coliseum Pompeia.</p><p>1926 <i>La Família d’Arlequí, </i>de Francesc Pujol. Realització dels telons d’Adrià Gual i de Salvador Dalí. Consta de tres parts. <strong> </strong></p><p>1932 <i>Mi costilla es un hueso, </i>sarsuela de Francisco Alonso. Teatre Còmic. Teatro Maravillas (Madrid). Telons amb Asensi.</p><p>1925 (aprox.) <i>Las mil y una noches</i>, de M. Pina i Caballero i Rubio.</p><p>1927 <i>Grandes estrellas de las Variedades. </i>Teatre Eldorado.</p><p>1927<i> La caravana perduda</i>, de Juli Vallmitjana. Teatre Romea<i>.</i></p><p>1927 <i>L’assassinat de la senyora Abril</i>, de Josep Maria de Sagarra.</p><p>1928 <i>La dolorosa</i>, de Ventura Gassol. Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1928 <i>L’hereu Riera</i>, de F. Oliva i V. Mora. Teatre Romea.</p><p>1930 <i>La dama de les camèlies</i>. Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1930 <i>L’Arlesiana. </i>Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1930 <i>La sorpresa d’Eva</i>. Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1931 <i>L’Hostal de la Glòria</i>. Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1931 <i>Les aventures d’en Titelleta</i>. Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1931 <i>Els pastorets a Betlem.</i> Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1931 <i>Radio Xicago W.P.H.15</i>. Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1932 <i>Apta per a senyores.</i> Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1932 <i>Desitjada Companyia.</i> Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1932 <i>L’alegria de Cervera.</i> Companyia. Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1933 <i>L’estrella dels miracles.</i> Companyia Teatre Català Vila-Daví.</p><p>1934 <i>Las chicas del ring</i>. Teatre Romea de Madrid</p><p>193? <i>Con el pelo suelto. </i>Sarsuela. Teatre Comic.</p><p><i> </i>193? <i>Lo que enseñan la mujeres</i>. Sarsuela. Teatre Comic.</p><p><i>1938 La revoltosa</i>, de Ruperto Chapi. Teatre del Liceu.</p><p>1938 <i>Agua, azucarillos i aguardiente</i>, de Federico Chueca. Teatre del Liceu.</p><p>1938 <i>La verbena de la Paloma</i>, de Tomás Bretón. Teatre del Liceu.</p><p>1938 <i>La bruja</i>,<i> </i>de Ruperto Chapi. Teatre del Liceu.</p><p>1941-42 <i>La favorita</i>,<i> </i>de Gaetano Donizetti.<i> </i>Teatre del Liceu.</p><p>1942-43 <i>Turandot</i>, de Giacomo Puccinial. Teatre del Liceu. Es reposa les temporades 1944-45, 1950-51, 1956-57, 1958-59.</p><p>1944 <i>Rebeca</i>, producció d’Enric Rambal. Amb Amadeu Asensi dissenya els 29 decorats de l’adaptació teatral. Teatre Romea.</p><p>1976 <i>Don Juan Tenorio, </i>de José Zorrilla amb lletres de Mary Santpere i música de Josep M. Torrens. Direcció escènica de Ventura Pons. Teatre Romea. Escenografies llogades.</p> | |
| dc.peudefoto | <p>Joan Morales. Retrats i diversos moments de la seva vida. Escena Digital de Catalunya. MAE. Institut del Teatre.</p> | |
| dc.relation | <p><a href="https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/joan-morales-cinc-esbossos-escenografics-1925-1938_13924">https://llibreria.diba.cat/cat/llibre/joan-morales-cinc-esbossos-escenografics-1925-1938_13924</a></p><p> <a href="https://annals.liceubarcelona.cat/llocca/FFArtista?nomtau=artista&idartista=12955">https://annals.liceubarcelona.cat/llocca/FFArtista?nomtau=artista&idartista=12955</a></p><p><a href="https://www.teatreromeapropietat.cat/es/archivo-digital/espectaculos?view=espectaculo&id=1466">https://www.teatreromeapropietat.cat/es/archivo-digital/espectaculos?view=espectaculo&id=1466</a></p><p> <a href="http://teatremusical.cat/espectacle/don-juan-tenorio">http://teatremusical.cat/espectacle/don-juan-tenorio</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Bravo</span>, Isidre. <i>L’escenografia catalana</i>. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986.</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Solanilla</span>, Anna. <i>L’escenografia simbolista d'Adrià Gual</i>. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. <a href="https://share.google/aGaHbQmWyHLSUVeiI">https://share.google/aGaHbQmWyHLSUVeiI</a></p> | |
| dc.subject | Escenògraf, pintor | |
| dc.title | Joan Morales |