Núria Tubau i Jordi
Peu de foto
Data
Redactor
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Dates
Territori
Autor
Resum
Descripció
Els pares de Núria Tubau tenien una parada al mercat del barri d’Hostafrancs de Barcelona, on residien, i ella hi treballa des dels dotze anys. S’instrueix de forma autodidacta, a partir de classes particulars que rep del seu oncle. Aviat es promet amb Martí Olaya Galceran (Barcelona, 1927-Sant Cugat del Vallès, 2014), membre del Consell de la revista Cavall Fort, escriptor i activista cultural amb qui es casa i té tres filles. És el mateix Martí Olaya qui la impulsarà a escriure teatre.
L’any 1963, Tubau es va presentar al concurs que organitzava el Teatre la Faràndula de Sabadell, amb l’obra Brindis a la joventut, que va obtenir-hi el segon premi. La peça va ser representada al Teatre Romea de Barcelona, dins del cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort. Estimulada per aquest èxit, la dramaturga continuà escrivint teatre; així, del 1970 és El país de les cent paraules.
Dona implicada culturalment, en paral·lel a l’escriptura l’autora treballa com a professora de teatre, a l’escola Proa de Barcelona, i de català, dins del marc del Pla de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, va ser autora de libres de text per aprendre a llegir.
L’any 1972, Núria Tubau va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil per l’obra Princeses, deesses... foteses! La peça va ser estrenada aquell mateix any, tot i que no es va publicar fins al 1980. Altres obres de l’autora són Any de neu, any de Déu (1977), Marco Polo, el veneciano (1984), així com El país de les cent paraules (1981), adaptació de l'obra de Marta Mata. Va traduir del francès les narracions juvenils L'estany perdut, de L. N. Lavolle; El viatge d'en Nicolau, de Jean Guilloré; i L'accident, d'Irina Drozd, així com, a partir del castellà, el títol Groc Molière, de M. Dolores Blanco.
Amb la seva tasca com a educadora i escriptora de peces de teatre per a un públic infantil i juvenil, Núria Tubau treballava per a la promoció i la normalització de la llengua catalana entre els joves, sobretot quan encara estava vigent la dictadura franquista.
Estrenes
Publicacions
Obres juvenils traduïdes per Núria Tubau i Jordi:
Lavolle, L. N. L’estany perdut. [Amb Matí Olaya]. Barcelona: La Galera, 1968.
Guilloré, Jean. El viatge d’en Nicolau. Madrid: Bruño, 1989.
Drozd, Irina. L’accident. Madrid: Bruño, 1990.
Blanco Callejas, María Dolores. Groc Molière. Barcelona: La Galera, 1991.
Enllaços
Bibliografia
Bella, Bernat.«“Sense teatre català durant la dictadura, avui no el parlaríem"». TOT Sant Cugat (29 juliol 2011).
Camacho, Eduardo. «Comentari sobre el muntatge». A: Princeses, deesses... foteses! Barcelona: Don Bosco, 1980, p. 7.
Fàbregas, Xavier. «El V cicle de «Cavall Fort». Serra d'Or, núm. 115 (abril 1969), p. 89-90.
«Núria Tubau i Jordi». Gran Enciclopèdia Catalana. https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/nuria-tubau-i-jordi
«Núria Tubau i Jordi». Visat. https://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/881/tubau-i-jordi-nuria.html
Terrades, Toni (s.d.). «Núria Tubau. 1931-1925». Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. https://www.escriptors.cat/autors/tubaun/portic-nuria-tubau
Vilà i Folch, Joaquim. «El XVII Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort». Serra d'Or, núm. 186 (març 1975), p. 57-58.

