Núria Tubau i Jordi
| dc.coverage | Barcelona, 23-6-1931 - Barcelona, 18-4-2025 | |
| dc.coverage.spatial | Catalunya | |
| dc.creator | Isabel Marcillas-Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-04-14T14:10:15Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Els pares de Núria Tubau tenien una parada al mercat del barri d’Hostafrancs de Barcelona, on residien, i ella hi treballa des dels dotze anys. S’instrueix de forma autodidacta, a partir de classes particulars que rep del seu oncle. Aviat es promet amb Martí Olaya Galceran (Barcelona, 1927-Sant Cugat del Vallès, 2014), membre del Consell de la revista <i>Cavall Fort</i>, escriptor i activista cultural amb qui es casa i té tres filles. És el mateix Martí Olaya qui la impulsarà a escriure teatre.</p><p>L’any 1963, Tubau es va presentar al concurs que organitzava el Teatre la Faràndula de Sabadell, amb l’obra <i>Brindis a la joventut</i>, que va obtenir-hi el segon premi. La peça va ser representada al Teatre Romea de Barcelona, dins del cicle de Teatre per a Nois i Noies de <i>Cavall Fort</i>. Estimulada per aquest èxit, la dramaturga continuà escrivint teatre; així, del 1970 és <i>El país de les cent paraules.</i></p><p>Dona implicada culturalment, en paral·lel a l’escriptura l’autora treballa com a professora de teatre, a l’escola Proa de Barcelona, i de català, dins del marc del Pla de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, va ser autora de libres de text per aprendre a llegir.</p><p>L’any 1972, Núria Tubau va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil per l’obra <i>Princeses, deesses... foteses!</i> La peça va ser estrenada aquell mateix any, tot i que no es va publicar fins al 1980. Altres obres de l’autora són <i>Any de neu, any de Déu</i> (1977), <i>Marco Polo, el veneciano</i> (1984), així com <i>El país de les cent paraules </i>(1981), adaptació de l'obra de Marta Mata. Va traduir del francès les narracions juvenils <i>L'estany perdut</i>, de L. N. Lavolle; <i>El viatge d'en Nicolau</i>, de Jean Guilloré; i <i>L'accident</i>, d'Irina Drozd, així com, a partir del castellà, el títol <i>Groc Molière</i>, de M. Dolores Blanco.</p><p>Amb la seva tasca com a educadora i escriptora de peces de teatre per a un públic infantil i juvenil, Núria Tubau treballava per a la promoció i la normalització de la llengua catalana entre els joves, sobretot quan encara estava vigent la dictadura franquista.</p> | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2952 | |
| dc.local.publicacions | <p>Obres juvenils traduïdes per Núria Tubau i Jordi:</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Lavolle</span>, L. N. <i>L’estany perdut</i>. [Amb Matí Olaya]. Barcelona: La Galera, 1968.</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Guilloré</span>, Jean. <i>El viatge d’en Nicolau</i>. Madrid: Bruño, 1989.</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Drozd</span>, Irina. <i>L’accident</i>. Madrid: Bruño, 1990.</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Blanco Callejas</span>, María Dolores. <i>Groc Molière</i>. Barcelona: La Galera, 1991.</p> | |
| dc.peudefoto | L'obra infantil Princeses, deesses... foteses del 1972. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. | |
| dc.source | <p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Bella</span>, Bernat.<a href="https://www.totsantcugat.cat/8220-sense-teatre-catala-durant-la-dictadura-avui-no-el-parlariem-8221_101736102.html">«“Sense teatre català durant la dictadura, avui no el parlaríem"»</a>. <i>TOT Sant Cugat</i> (29 juliol 2011).</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Camacho</span>, Eduardo<i>. «</i>Comentari sobre el muntatge». A: <i>Princeses, deesses... foteses!</i> Barcelona: Don Bosco, 1980, p. 7.</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Fàbregas</span>, Xavier<i>. «</i>El V cicle de «Cavall Fort». <i>Serra d'Or</i>, núm. 115 (abril 1969), p. 89-90.</p><p>«Núria Tubau i Jordi».<i> Gran Enciclopèdia Catalana. </i><a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/nuria-tubau-i-jordi">https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/nuria-tubau-i-jordi</a></p><p>«Núria Tubau i Jordi»<i>. Visat.</i> <a href="https://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/881/tubau-i-jordi-nuria.html">https://www.visat.cat/diccionari/cat/traductor/881/tubau-i-jordi-nuria.html</a></p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Terrades</span>, Toni (s.d.). «Núria Tubau. 1931-1925»<i>. Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. </i><a href="https://www.escriptors.cat/autors/tubaun/portic-nuria-tubau">https://www.escriptors.cat/autors/tubaun/portic-nuria-tubau</a></p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Vilà i Folch</span>, Joaquim.<i> «</i>El XVII Cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort». <i>Serra d'Or</i>, núm. 186 (març 1975), p. 57-58.</p> | |
| dc.subject | Dramaturga, educadora i traductora | |
| dc.title | Núria Tubau i Jordi |