Lluís Pasqual Sánchez
Peu de foto
Tot esperant Godot. Teatre Lliure. Del 10 de febrer al 28 de març de 1999. Lluís Pasqual en un assaig. Font: Escena digital de Catalunya
Data
Redactor
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Actor, dramaturg, director escènic teatral i operístic, director de diversos teatres i centres dramàtics europeus
Dates
(Reus, 5-6-1951 - )
Autor
Resum
Descripció
Lluís Pasqual és un dels grans directors d’escena europeus, així com un programador sagaç i independent amb voluntat d’oferir expressions diverses de l’art teatral. La seva carrera de més de quaranta anys com a director teatral ha deixat més de vuitanta muntatges. Des d’una concepció del teatre com un ofici artesanal al servei del públic, Pasqual ha construït una estètica teatral basada en una direcció actoral extremadament rigorosa, així com una redefinició de l’espai escènic que té la seva gènesi en la seva fructífera col·laboració amb Fabià Puigserver. La seva és una estètica de revisitació, allunyada de la cerca de l’originalitat —Pasqual concep l’originalitat com a concepte romàntic oposat a la naturalesa artesanal del teatre—, uns revisitació que reprèn la poètica il·lusòria del fet teatral: un joc escènic, construït a partir d’un meticulós entramat teatral, que posa damunt l’escenari un contínuum de metàfores a partir de les quals s’assoleix una experiència emotiva en diàleg continu amb l’espectador.
Pasqual és un director que és molt atent als matisos de l’escena. D’aquesta manera, té una gran capacitat de copsar la tonalitat de les diverses escenes i dirigeix els intèrprets en aquest sentit, tot tenint molt en compte la modulació de la seva veu i el to de les seves paraules. Així mateix, cal destacar que Pasqual és un director que ha treballat alguns autors i que ha posat en escenes diversos muntatges d’una mateixa obra, com podria ser el cas d’El Caballero de Olmedo, de Lope de Vega. Alguns dels autors que encapçalen l’elenc de posades en escenes són Federico García Lorca, William Shakespeare, Lope de Vega, Carlo Goldoni, Anton Txèkhov, Samuel Beckett, Jean Genet, Jean-Marie Koltès, Salvador Espriu i, sobretot, Federico García Lorca. Pasqual tant té l’habilitat tant de crear en una escena uns diàlegs àgils de comèdia goldoniana com un moment líric.
Pasqual també ha exercit de director escènic de vint-i-cinc òperes, estrenades a diversos teatres d’Europa, a més de ser l'autor de diversos textos teatrals —ja sigui exercint de creador o d’adaptador— i de traduccions diverses. És també un dels grans directors de l’escena operística catalana. La seva aportació en l’àmbit de la direcció d’òperes es fonamenta en el treball minuciós de la interpretació escènica vocal.
Lluís Pasqual és, doncs, un dels grans renovadors de l’escena europea, tant per la seva tasca de programació de festivals i temporades teatrals com per la seva visió absoluta de l’escena, una visió que es fomenta en la dimensió performativa verbal —la precisió amb què els actors interpreten la paraula i la verbalització creen una escena plena de matisos i de sentit— i en la construcció d’un espai escènic significatiu mitjançant el qual l’espectador copsa noves dimensions de l’obra. En definitiva, Pasqual és un director capaç de crear una teatralitat arrelada en la comprensió de la paraula escènica en la seva profunditat, a partir del valor primigeni de la qual basteix el seu imaginari escènic.
Estrenes
Produccions (selecció)
Les Arrels, d’Arnold Wesker. La Tartana al Teatre Estudi, Reus, 1968. Codirigida amb Ramon Gomis.
Un barret de palla d’Itàlia, d’Eugène Labiche. Teatre Fortuny. Reus. 1969.
Cançons perdudes, d’Alexandre Ballester. La Tartana al Teatre Estudi de Reus. 1971. Codirigida amb Ramon Gomis.
Reus, París, Londres, de Lluís Pasqual. Teatre Fortuny, Reus, 1972.
Duplòpia, una versió de Misteri de dolor, d’Adrià Gual. Institut del Teatre, Barcelona. 1971.
La Setmana Tràgica, de Lluís Pasqual. Grup de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, a l’Aliança del Poble Nou, Barcelona, 1975.
Per a no dir res, de Gabiel Ferrater. Grup de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, a l’Aliança del Poble Nou, Barcelona, 1975.
El bon samarità, de Joan Abellan. Companyia de l’Assamblea d’Actors i Directors al Teatre Grec, Barcelona, 1976.
Camí de nit 1854, de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, Barcelona, 1976.
Leonci i Lena, de Georg Büchner. Teatre Lliure, Barcelona 1977.
La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, de Christopher Marlowe. Adapatació de Bertolt Brecht. Teatre Lliure, Barcelona, 1977.
Una altra Fedra, si us plau, de Salvador Espriu. Companyia de Núria Espert al Teatre Municipal, Girona, 1978.
Amb vidres a la sang, de Miquel Martí i Pol. Societat Cooperativa Teatre Lliure al Teatre Municipal, Girona, 1978.
Les tres germanes, d’Anton Txèkhov. Teatre Lliure, Barcelona, 1979.
Rosa i Maria, dramatúrgia de Lluís Pasqual a partir de textos de Bertolt Brecht, Miquel Martí i Pol, Terenci Moix, D. Villán i Maria d’Ireneusz Iredynsky. Teatre Lliure, 1979.
El Balcó, de Jean Genet. Teatre Lliure, Barcelona, 1980. https://www.teatro.es/profesionales/jean-genet-2596/estrenos/el-balco-33643?set_language=ca
La hija del aire, de Pedro Calderón de la Barca. Centro Dramático Nacional al Teatro María Guerrero, Madrid, 1981.
Medea, d’Eurípides, Teatre Grec, Barcelona, 1981.
Primera història d’Esther, Teatre Lliure, Barcelona, 1982. https://www.teatreromeapropietat.cat/es/archivo-digital/espectaculos?view=espectaculo&id=3315
Duet per a Violet, de T. Kempinski, Barcelona, 1982
La vida del rey Eduardo II de Inglaterra, de C. Marlowe, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1983
Al vostre gust, de William Shakespeare, Teatre Lliure, Barcelona, 1983
Luces de Bohemia, de Ramón del Valle-Inclán, Odéon, Théâtre de l’Europe, 1984. https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque-et-archives/archives/saison-1983--1984/luces-de-bohemia
Els últims vespres de Carnaval, de Carlo Goldoni, Teatre Lliure, Barcelona, 1985.
Madre Coraje y sus hijos, de Bertolt Brecht, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1986.
El público, de Federico García Lorca, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1986.
Lorenzaccio, Lorenzaccio, d’Alfred Musset, Teatre Lliure, Barcelona, 1987.
Comedia sin titulo, de Federico García Lorca, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1987.
Capvespre al jardí, de Ramon Gomis, Teatre Lliure, Barcelona, 1990.
Los caminos de Federico, de Ramon Gomis, Teatre Lliure, Barcelona, 1990.
Le Balcon, de Jean Genet, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1991. https://www.theatre-odeon.eu/fr/1990-1991/spectacles/le-balcon
Tirano Banderas, de Ramón del Valle-Inclán, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1992. https://www.theatre-odeon.eu/fr/1991-1992/spectacles/tirano-banderas
Le chevalier d’Olmedo, de Félix Lope de Vega, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1992. https://www.lesarchivesduspectacle.net/?IDX_Spectacle=3469
Les estivants, de Maksim Gorky, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1992. https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque/les-estivants
Roberto Zucco, de Bernard Marie Koltès, Odéon, Teatre Lliure, Barcelona, 1993.
Le livre d’Spencer, a partir dels textos de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht. Théâtre de l'Odéon, París, 1994. https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque/le-livre-de-spencer
Roberto Zucco, de Bernard Marie Koltès, Odéon, Théate de l’Europe, París, 1995. https://www.theatre-odeon.eu/fr/1993-1994/spectacles/roberto-zucco
Haciendo Lorca, Cendro Dramático Nacional, Madrid, 1996.
La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, Compañía de Danza Antonio Canales, Teatro Nuevo Apolo, Madrid 1997
Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre, Teatre Lliure, Barcelona 1997-1999.
Tot esperant Godot, de Samuel Beckett, Teatre Lliure, Barcelona, 1999.
Diumenge, de Joan Brossa, Teatre Lliure, Barcelona, 1999.
La nit de les tríbades, de Peter Olov Enquist, Teatre lliure, Barcelona, 1999.
L’hort dels cirers, d’Anton Txèkhov, Teatre Lliure, Barcelona, 2000.
La tempestad, de William Shakespeare, Teatro San Sebastián de Buenos Aires 2000.
Édipo XXI, d’Eurípides, Sòfocles, Èsquil i Jean Genet, Teatre Grec, Barcelona, 2002. https://www.teatro.es/++resource++plonetheme.teatro.images/multimedia/prog/009974/009974-01.jpg_pdf.pdf
Maria Pineda. Direcció artística i coreografia: Sara Baras. Adaptació de guió: Lluís Pasqual.; Disseny i escenografia: Daniel Bianco i Lluís Pasqual, Barcelona, 2002. https://www.sarabaras.com/mariana-pineda/
La brisa de la vida, de David Hare, Palacio Valdés, Avilés 2003. https://www.teatro.es/profesionales/david-hare-2996/estrenos/la-brisa-de-la-vida-23592/documentos-en-sede/prensa?set_language=vl
Wit, de Margaret Edson, Teatre Borràs, Barcelona, 2004. http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:421452?locale=es
Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès, Centro Dramático Nacional, Madrid, 2005. https://www.teatro.es/guiarte/centro-dramatico-nacional-cdn-2302/estrenos/roberto-zucco-26013
Hamlet y La tempestad, de William Shakespeare, Teatro Arriaga, Bilbao 2006. http://www.madridteatro.eu/teatr/informacion/2006/informacion221.htm
Mòbil, de Sergi Belbel, Teatre Bartrina, Reus, 2006. https://www.teatrelliure.com/webantiga/anterior/document/temp0607/dossier%20mobil%20cat.pdf
La famiglia dell’antiquario, de Carlo Goldoni, Teatro Stabile Veneto, Torino, 2007.
https://www.teatrostabileveneto.it/events/event/la-famiglia-dellantiquario/
La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 2009. https://www.tnc.cat/ca/la-casa-de-bernarda-alba
Dona Rosita Nubile, de Federico García Lorca, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 2010. https://www.teatro.it/spettacoli/donna-rosita-nubile-2
Celebració, de Harold Pinter, Teatre de Salt, Salt, 2010. https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/cat/educatiu/fitxes/fp1011_celebracio.pdf
Blackbird, de David Harrower, Teatre Lliure, Barcelona, 2011. https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/documents/temp1213/blackbird_cat.pdf
Quitt, de Peter Handke, Teatre Lliure, Barcelona, 2012. https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/documents/temp1112/quitt_cas.pdf
Els feréstecs, de Carlo Goldoni, Teatre Lliure, Barcelona, 2013. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_els_ferestecs_cat.pdf
Recordant Fedra, lectura i record de l’espectacle Una altra Fedra, si us plau, Teatre Lliure, Barcelona, 2013. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_fedra_cat_0.pdf
La casa cremada, d’August Strindberg. Lectura dramatitzada, Teatre Lliure, Barcelona, 2013.
https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/cat/programa/temp1213/21tempesta1.htm
El Caballero de Olmedo, de Félix Lope de Vega, Teatro Pavón, Madrid, 2014. http://teatroclasico.mcu.es/2015/11/24/el-caballero-de-olmedo-4/
Finale di partita, de Samuel Beckett. Napoli Teatro Festival, Nàpols, 2014. https://teatrodinapoli.it/evento/finale-di-partita/
Love for Shakespeare, Teatre Lliure, Barcelona, 2014. https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporada-2014-2015/love-shakespeare
El rei Lear, de William Shakespeare, Teatre Lliure, Barcelona, 2015. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_lear_cat_0.pdf
Dona no reeducable, de Lluís Pasqual, Teatre Lliure, Barcelona, 2016. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_massini_2cat.pdf
A teatro con Eduardo, un espectacle basat en les obres Home i senyor i La gran il·lusió, Teatre Lliure, Barcelona, 2016. https://www.teatrelliure.com/es/programacion/temporada-2015-2016/teatro-con-eduardo
In memoriam. La quinta del biberó, de Lluís Pasqual, Teatre Lliure, Barcelona, 2017. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_in_memoriam_17-18.pdf
Tres lectures: El cosidor, de Jean Claude Grumberg;com, de Bruno Fornasari; Les tres germanes, d’Anton Txèkhov, Teatre Lliure, Barcelona, 2017. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_tres_lectures_cat.pdf
Medea, a partir d’Eurípides i Sèneca, Teatre Lliure, Barcelona, 2018. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_medea.pdf
Bérénice, de Jean Racine. Lectura dramatitzada, Teatre Lliure, Barcelona, 2018. https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_berenice.pdf
Romancero gitano, de Federico García Lorca, Teatro de la Abadía, Madrid, 2018. https://www.teatroabadia.com/es/uploads/documentos/dossier-prensa-romancero-gitano.pdf
El sueño de la vida, un text d’Alberto Conejero sobre el text de Lorca Comedia sin titulo, Teatro Español, Madrid, 2019.
Direccions escèniques d’òpera
Samson et Dalila, de C. Saint-Saëns. Teatro de la Zarzuela 1981.
Falstaff, de G. Verdi. Teatro de la Zarzuela 1983.
Don Carlo, de G. Verdi. Teatro de la Zarzuela 1985.
La Vera Storia, de L. Berio. Paris Opera / Maggio Musicale Fiorentino 1985.
Falstaff, de G. Verdi. La Monnaie 1987.
Il Trittico, de G. Puccini. Teatro de la Zarzuela 1987 / Bolonia 1993.
Il turco in Italia, de G. Rossini. Teatro de la Zarzuela 1989.
L’Enlèvement au Sérail, de W. A. Mozart. Théâtre du Châtelet Paris 1991.
Falstaff, de G. Verdi. Ópera de Amsterdam 1994.
La Traviata, de G. Verdi. Festival de Salzburg / Teatro Carlo Felice Genova1995.
Gianni Schicchi, de G. Puccini. Teatro alla Scala Milano 1996.
Boris Godunov, de M. Mússorgsky. Opera de Frankfurt 1996.
Le Comte Ory, de E. Scribe y C-G. Delestre-Poirson. Rossini Opera Festival Pesaro 2003.
Peter Grimes, de B. Britten. Gran Teatre del Liceu 2004.
Gianni Schicchi, de G. Puccini. Teatro alla Scala Milano 2004.
Tristan und Isolde, de R. Wagner. San Carlo Napoli 2004.
Don Giovanni, de W. A. Mozart. Teatro Real Madrid 2004.
Simon Boccanegra, de G. Verdi. Palau de les Arts Reina Sofia 2007.
Oda a Napoleón de A Schönberg y Il prigionero de Dallapiccola. Ópera Garnier Paris 2007.
Les noces de Fígaro, de W.A. Mozart. Gran Teatre del Liceu 2008/2012.
Tristan und Isolde, de R. Wagner. Teatro Real Madrid 2008.
Château Margaux i La viejecita, de M. Fernandez Caballero. Teatro Arriaga 2009.
Manon Lescaut, de G. Puccini. Ópera de Lyon 2009.
La Donna del lago, de G. Rossini. Ópera de París 2010 / Teatro alla Scala Milano 2011.
Il Prigionero, de L. Dallapiccola y Suor Angelica, de G. Puccini. Teatro Real Madrid 2012 - Gran Teatre del Liceu 2014.
Publicacions
Llibres i articles
Armada, Alfonso. «Con Lluís Pasqual». Primer Acto. Cuaderno de Investigación Teatral (1984), p. 175–78.
Baecque, Antoine de. L’Odéon. Un Théâtre dans l’Histoire. Paris: Gallimard, 2010.
Blay, Pep. «Lluís Pasqual, el inventor de teatros» Catalonia, núm. 26–30 (1991). http://raco.cat/index.php/Catalonia/article/view/103489/165794.
Ciurans, Enric. «Samuel Beckett als escenaris catalans». Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, núm. 56 (2006), p. 199-215. https://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/download/146266/249876/.
Delgado, Maria M. «Otro» Teatro Español. Madrid: Vervuert, 2017.
Delgado, Maria M. «Redifining Spanish Theatre: Lluís Pasqual on Directing Fabià Puigserver i el Teatre Lliure». Spanish Theatre 1920-1995. Strategies in Protest and Imagination, 7, núm. 4 (1998), p. 81-109.
Delgado, Maria. «Los Lorcas de Lluís Pasqual». Teatro: Revista de Estudios Teatrales, núm. 13-14 (1998), p. 387-406.
Gómez Torres, Ana María. «Historia de una recepción teatral: Los estrenos de ‘El Público’ de Federico García Lorca». Revista de Literatura, núm. 59 (1997), p. 505-519. https://www.proquest.com/docview/1305400606/fulltextPDF/9E2A2FEA4AA141CCPQ/1?accountid=15216.
Guijarro, Juan Ignacio, and Rafael Portillo.«Shakespeare con un nuevo formato: el Julio César de Vázquez Montalbán». Atlantis, núm. 12 (1) (1990), p. 183-188. https://www.jstor.org/stable/41055448.
Mitter, Shomit; Shetsova, Maria. Fifty Key Theatre Directors. Londres: Routledge, 2004.
Pasqual, Lluís. «Notes d’introducció». A: Una altra Fedra, si us plau. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 5-16.
Poli, Gianni. «Miseria e nobiltà di un teatro necessario». Belfagor, núm. 63 (5) (2008), p. 567-576. https://www.jstor.org/stable/pdf/26150727.pdf
Selecció de premsa
Antón, Jacinto. «Lluís Pasqual: ‘L’hort dels cirerers’’ Es una historia de personas, Personas y Personas"». El País (16 febrer 2000). https://elpais.com/diario/2000/02/16/catalunya/950666865_850215.html.
Antón, Jacinto. «Lluís Pasqual Renueva por un nuevo mandato de cuatro años en el Lliure». El País (29 juny 2018). https://elpais.com/cultura/2018/06/29/actualidad/1530285674_600904.html
Barranco, Justo. «Lluís Pasqual dimite como director del Teatre Lliure». La Vanguardia (1 setembre 2018). https://www.lavanguardia.com/cultura/20180901/451552623789/lluis-paqual-dimite-director-teatre-lliure.html
Barrena, Begoña. «Otro amor imposible». El País (19 gener 2013). https://elpais.com/ccaa/2013/01/18/catalunya/1358543051_532160.html
Benach, Joan-Anton. «Estrasburgo acoge con euforia el ‘Tot esperant Godot’ del Teatre Lliure». La Vanguardia (24 octubre 1999). http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/10/24/pagina-72/34119135/pdf.html?search=godot%20benach
Benach, Joan-Anton. «Pasqual y su soberbio Goldoni». La Vanguardia (28 juliol 2007). http://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/16198/20070728MAE-VAN-I.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
Benach, Joan-Anton. «Pasqual y su soberbio Goldoni». La Vanguardia (28 juliol 2007). http://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/16198/20070728MAE-VAN-I.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
Chicano, Dani. «Confit amargant» L’Avui (8 desembre 2010) https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/342389-confit-amargant.html.
Cia, Blanca. »'Doña Francisquita’, según Lluís Pasqual». El País (3 novembre 2019. https://elpais.com/ccaa/2019/11/03/catalunya/1572802097_450591.html.
Fernández Santos, Elsa. «Lluís Pasqual regresa al verso». El País (6 febrero 2014). https://elpais.com/cultura/2014/02/06/actualidad/1391710801_763332.html
Fernández Rubio, Andrés. «Abucheo a Lluís Pasqual en su debú en Salzburgo». El País (6 agost 1995). https://elpais.com/diario/1995/08/06/cultura/807660001_850215.html.
Fernández, Imma. «Orgía lumínica en ‘Mòbil’». El Periódico (14 desembre 2006). https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20061214/orgia-luminica-mobil-5409392
Jarque, Fietta. «Festival de Teatro de Venecia girará en torno al viaje, el amor y la muerte». El País (7 maig 1995). https://elpais.com/diario/1995/05/07/cultura/799797605_850215.html
Larraui, Eva. «Lluís Pasqual reúne ‘Hamlet’ y ‘La Tempestad’ como ‘metáforas de la violencia’». El País (18 febrer 2006). https://elpais.com/diario/2006/02/18/espectaculos/1140217201_850215.html.
Martí, Octavi. «El ‘Tirano Banderas’ Dirigido por Lluís Pasqual triunfa en París». El País (12 març 1992).
Martí, Octavi. «Lluís Pasqual: ‘En Europa cabalgamos hacia la nada'». El País (11 gener 1994).
Molina, Margot. «Sara Baras es Mariana Pineda». El País (14 setembre 2002). https://elpais.com/diario/2002/09/14/andalucia/1031955743_850215.html
Muñoz, Diego. «Lluís Pasqual: "Godot representa el cambio frustrado en Cataluña"». La Vanguardia (27 octubre 1999). http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/02/06/pagina-43/34078328/pdf.html?search=tot esperant godot pasqual.
Ordóñez, Marcos. «Entre mujeres solas» El País (9 maig 2009). https://elpais.com/diario/2009/05/09/babelia/1241823974_850215.html.
Ordóñez, Marcos. «Del capitalismo y otras parafilias» El País (25 febrer 2012). https://elpais.com/cultura/2012/02/22/actualidad/1329912164_743115.html.
Ordóñez, Marcos. «Atados a una rueda de fuego». El País (24 gener 2015). https://elpais.com/cultura/2015/01/22/babelia/1421925809_279517.html.
Ordóñez, Marcos. «El gran juego». El País (9 abril 2016). https://elpais.com/cultura/2016/04/05/babelia/1459854379_779690.html
Pérez de Olaguer, Gonzalo. «Un gran ‘divertimento’». El Periódico (28 juliol 2007). https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/grec07/famiglia.html.
Sagarra, Joan de. «Triunfo del Centro Dramático con el estreno en Milán de ‘El Público’, de Lorca». El País (14 desembre 1986). https://elpais.com/diario/1986/12/14/cultura/534898801_850215.html.
Sagarra, Joan de. «Lluís Pasqual regresa al Lliure con la dirección de ‘Lorenzaccio’». El País (19 juliol 1987). http://95.61.116.226/bitstream/handle/20.500.12268/71301/B 655-87.pdf?sequence=1&isAllowed=y.
Sagarra, Joan de. «Bravos Para Lluís Pasqual en la Comédie». El País (21 desembre 1989). https://elpais.com/diario/1989/12/21/cultura/630198003_850215.html.
Sagarra, Joan de. «Emotiva interpretación de Lluís Pasqual en el estreno de ‘Comedia sin título’, de Lorca, En París». El País (15 octubre 1990). https://elpais.com/diario/1990/10/15/cultura/655945211_850215.html.
Torre, Albert de la. «Lluís Pasqual volverá al Teatre Lliure en 1993». El País (16 setembre 1991). https://elpais.com/diario/1991/09/16/cultura/684972009_850215.htm
«Lluís Pasqual confronta ‘Hamlet’ y ‘La Tempestad’ En su regreso al Lliure». La Vanguardia (28 juny 2006). https://www.lavanguardia.com/cultura/20060628/51274970990/lluis-pasqual-confronta-hamlet-y-la-tempestad-en-su-regreso-al-lliure.html
Villena, Miguel Ángel.. «Canales y Pasqual montan un espectáculo de danza sobre Bernarda Alba». El País (15 novembre 1997). https://elpais.com/diario/1997/11/15/cultura/879548413_850215.html.
Programes teatre
Temporada 1991-1992 del Teatre de l’Odéon.
https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9192.pdf
Temporada 1992-1993 del Teatre de l’Odéon.
https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9293.pdf
Temporada 1993-1994 del Teatre de l’Odéon.
https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9394.pdf
Temporada 1994-1995 del Teatre de l’Odéon.
https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9495.pdf
Temporada 1995-1996 del Teatre de l’Odéon.
https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9596.pdf
Temporada 2015-2016 del Teatre Lliure.
https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=4097&ref=espectacles
Temporada 2016-2017 del Teatre Lliure.
https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5025&ref=espectacles
Temporada 2017-2018 del Teatre Lliure.
https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5401&ref=espectacles
Temporada 2018-2019 del Teatre Lliure.
https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5817&ref=espectacles
Temporada 2019-2020 del Teatro Soho de Málaga.
https://teatrodelsoho.com/dossier-de-temporada/
Espectacles
1979. Leonci i Lena. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f1be4b02e9e128b7ac1
1983. Falstaff. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd202be4b087b48baf1e16
1985. Luces de bohemia. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d77e4b004a7d1603d7b
1986. Madre coraje y sus hijos. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e0be4b087b48baf1cc7
1987. Il Trittico. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f42e4b087b48baf1d7d
1988. La vida del rey Eduardo II de Inglaterra. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f30e4b087b48baf1d61
1988. Julio César. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d74e4b004a7d1603d75
1988. El público. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20bbe4b004a7d1603f14
1985. Don Carlo. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d9fe4b004a7d1603d7e
Amb Josep Montanyès. 1987. Lorenzaccio, Lorenzaccio. Radio Televisió Espanyola. https://www.rtve.es/play/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-teatre-lliure-lorenzaccio-lorenzaccio-1a-part/1677191/
1989. Comedia sin título. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e07e4b087b48baf1cbf
1992. Tirano Banderas. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d84e4b087b48baf1c79.
1996. Haciendo Lorca. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20cae4b087b48baf1eab
1998. Como canta una ciudad de noviembre a noviembre. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd2059e4b087b48baf1e41
1999. Tot esperant Godot. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e34e4b004a7d1603dc8
2003. Marinero en tierra. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd201ce4b087b48baf1e0a
2005. Roberto Zucco. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e04e4b02e9e128b7a15
2006. Hamlet. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1cf0e4b004a7d1603d41.
2006. La casa de Bernarda Alba. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e93e4b087b48baf1d0a
2009. La casa de Bernarda Alba. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e93e4b087b48baf1d0a
2012. Edipo XXI. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e3ce4b004a7d1603dd4
2012. Quitt Las personas no razonables están en vías de extinción. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1cdfe4b02e9e128b7968
2014. El caballero de Olmedo. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20e0e4b087b48baf1ecc.
2017. In Memoriam. La Quinta del Biberón. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd2117e4b004a7d1603f2f.
2018. Romancero gitano. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f87e4b087b48baf1dab
2019. Doña Francisquita. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d39e4b02e9e128b798d
2019. El sueño de la vida. https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f90e4b02e9e128b7af9
2023. Don Carlo. https://scherzo.es/don-carlo-inaugura-la-temporada-de-la-scala-de-milan-en-un-montaje-de-lluis-pasqual/
Enllaços
Academia de las Artes Escénicas de España: https://academiadelasartesescenicas.es/lluis-pasqual/
Arpa Editores: https://arpaeditores.com/collections/lluis-pasqual
Fundación Joan March: https://www.march.es/es/madrid/poetica-y-teatro/lluis-pasqual
Gran Enciclopèdia Catalana: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0049331.xml
IMDb: https://www.imdb.com/name/nm0664462/
INAEM: https://www.teatro.es/contenidos/figuras/lluis-pasqual/
Liceu Òpera de Barcelona. https://www.liceubarcelona.cat/es/lluis-pasqual
Odéon. Théâtre de l’Europa. https://www.theatre-odeon.eu/fr/lluis-pasqual
Olmedo Clásico: https://www.olmedo.es/olmedoclasico/festival
The free dictionary: https://es.thefreedictionary.com/Llu%C3%ADs+Pasqual