Lluís Pasqual Sánchez
| dc.coverage | (Reus, 5-6-1951 - ) | |
| dc.creator | Maria Moreno Domènech | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:14Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Lluís Pasqual és un dels grans directors d’escena europeus, així com un programador sagaç i independent amb voluntat d’oferir expressions diverses de l’art teatral. La seva carrera de més de quaranta anys com a director teatral ha deixat més de vuitanta muntatges. Des d’una concepció del teatre com un ofici artesanal al servei del públic, Pasqual ha construït una estètica teatral basada en una direcció actoral extremadament rigorosa, així com una redefinició de l’espai escènic que té la seva gènesi en la seva fructífera col·laboració amb Fabià Puigserver. La seva és una estètica de revisitació, allunyada de la cerca de l’originalitat —Pasqual concep l’originalitat com a concepte romàntic oposat a la naturalesa artesanal del teatre—, uns revisitació que reprèn la poètica il·lusòria del fet teatral: un joc escènic, construït a partir d’un meticulós entramat teatral, que posa damunt l’escenari un contínuum de metàfores a partir de les quals s’assoleix una experiència emotiva en diàleg continu amb l’espectador.</p> <p>Pasqual és un director que és molt atent als matisos de l’escena. D’aquesta manera, té una gran capacitat de copsar la tonalitat de les diverses escenes i dirigeix els intèrprets en aquest sentit, tot tenint molt en compte la modulació de la seva veu i el to de les seves paraules. Així mateix, cal destacar que Pasqual és un director que ha treballat alguns autors i que ha posat en escenes diversos muntatges d’una mateixa obra, com podria ser el cas d’<i>El Caballero de Olmedo,</i> de Lope de Vega<i>. </i>Alguns dels autors que encapçalen l’elenc de posades en escenes són Federico García Lorca, William Shakespeare, Lope de Vega, Carlo Goldoni, Anton Txèkhov, Samuel Beckett, Jean Genet, Jean-Marie Koltès, Salvador Espriu i, sobretot, Federico García Lorca. Pasqual tant té l’habilitat tant de crear en una escena uns diàlegs àgils de comèdia goldoniana com un moment líric.</p> <p>Pasqual també ha exercit de director escènic de vint-i-cinc òperes, estrenades a diversos teatres d’Europa, a més de ser l'autor de diversos textos teatrals —ja sigui exercint de creador o d’adaptador— i de traduccions diverses. És també un dels grans directors de l’escena operística catalana. La seva aportació en l’àmbit de la direcció d’òperes es fonamenta en el treball minuciós de la interpretació escènica vocal.</p> <p>Lluís Pasqual és, doncs, un dels grans renovadors de l’escena europea, tant per la seva tasca de programació de festivals i temporades teatrals com per la seva visió absoluta de l’escena, una visió que es fomenta en la dimensió performativa verbal —la precisió amb què els actors interpreten la paraula i la verbalització creen una escena plena de matisos i de sentit— i en la construcció d’un espai escènic significatiu mitjançant el qual l’espectador copsa noves dimensions de l’obra. En definitiva, Pasqual és un director capaç de crear una teatralitat arrelada en la comprensió de la paraula escènica en la seva profunditat, a partir del valor primigeni de la qual basteix el seu imaginari escènic.</p> | |
| dc.identifier | 3187 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2640 | |
| dc.local.estrena | <p><strong>Produccions (selecció)</strong></p> <p><i>Les Arrels, </i>d’Arnold Wesker. La Tartana al Teatre Estudi, Reus, 1968. Codirigida amb Ramon Gomis.</p> <p><i>Un barret de palla d’Itàlia,</i> d’Eugène Labiche. Teatre Fortuny. Reus. 1969.</p> <p><i>Cançons perdudes, </i>d’Alexandre Ballester. La Tartana al Teatre Estudi de Reus. 1971. Codirigida amb Ramon Gomis.</p> <p><i>Reus, París, Londres, </i>de Lluís Pasqual. Teatre Fortuny, Reus, 1972.</p> <p><i>Duplòpia, </i>una versió de <i>Misteri de dolor, </i>d’Adrià Gual. Institut del Teatre, Barcelona. 1971.</p> <p><i>La Setmana Tràgica, </i>de Lluís Pasqual. Grup de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, a l’Aliança del Poble Nou, Barcelona, 1975.</p> <p><i>Per a no dir res, </i>de Gabiel Ferrater. Grup de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants, a l’Aliança del Poble Nou, Barcelona, 1975.</p> <p><i>El bon samarità, </i>de Joan Abellan. Companyia de l’Assamblea d’Actors i Directors al Teatre Grec, Barcelona, 1976.</p> <p><i>Camí de nit 1854, </i>de Lluís Pasqual. Teatre Lliure, Barcelona, 1976.</p> <p><i>Leonci i Lena, </i>de Georg Büchner. Teatre Lliure, Barcelona 1977.</p> <p><i>La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, </i>de Christopher Marlowe. Adapatació de Bertolt Brecht. Teatre Lliure, Barcelona, 1977.</p> <p><i>Una altra Fedra, si us plau, </i>de Salvador Espriu. Companyia de Núria Espert al Teatre Municipal, Girona, 1978.</p> <p><i>Amb vidres a la sang, </i>de Miquel Martí i Pol. Societat Cooperativa Teatre Lliure al Teatre Municipal, Girona, 1978.</p> <p><i>Les tres germanes, </i>d’Anton Txèkhov. Teatre Lliure, Barcelona, 1979.</p> <p><i>Rosa i Maria,</i> dramatúrgia de Lluís Pasqual a partir de textos de Bertolt Brecht, Miquel Martí i Pol, Terenci Moix, D. Villán i Maria d’Ireneusz Iredynsky. Teatre Lliure, 1979.</p> <p><i>El Balcó, </i>de Jean Genet. Teatre Lliure, Barcelona, 1980. <a href="https://www.teatro.es/profesionales/jean-genet-2596/estrenos/el-balco-33643?set_language=ca">https://www.teatro.es/profesionales/jean-genet-2596/estrenos/el-balco-33643?set_language=ca</a></p> <p><i>La hija del aire, </i>de Pedro Calderón de la Barca. Centro Dramático Nacional al Teatro María Guerrero, Madrid, 1981.</p> <p><i>Medea, </i>d’Eurípides, Teatre Grec, Barcelona, 1981.</p> <p><i>Primera història d’Esther, </i>Teatre Lliure, Barcelona, 1982. <a href="https://www.teatreromeapropietat.cat/es/archivo-digital/espectaculos?view=espectaculo&id=3315">https://www.teatreromeapropietat.cat/es/archivo-digital/espectaculos?view=espectaculo&id=3315</a></p> <p><i>Duet per a Violet, </i>de T. Kempinski, Barcelona, 1982</p> <p><i>La vida del rey Eduardo II de Inglaterra, </i>de C. Marlowe, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1983</p> <p><i>Al vostre gust,</i> de William Shakespeare, Teatre Lliure, Barcelona, 1983</p> <p><i>Luces de Bohemia, </i>de Ramón del Valle-Inclán, Odéon, Théâtre de l’Europe, 1984. <a href="https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque-et-archives/archives/saison-1983--1984/luces-de-bohemia">https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque-et-archives/archives/saison-1983--1984/luces-de-bohemia</a></p> <p><i>Els últims vespres de Carnaval, </i>de Carlo Goldoni, Teatre Lliure, Barcelona, 1985.</p> <p><i>Madre Coraje y sus hijos, </i>de Bertolt Brecht, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1986.</p> <p><i>El público, </i>de Federico García Lorca, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1986.</p> <p><i>Lorenzaccio, Lorenzaccio,</i> d’Alfred Musset, Teatre Lliure, Barcelona, 1987.</p> <p><i>Comedia sin titulo, </i>de Federico García Lorca, Centro Dramático Nacional, Madrid, 1987.</p> <p><i>Capvespre al jardí, </i>de Ramon Gomis, Teatre Lliure, Barcelona, 1990.</p> <p><i>Los caminos de Federico, </i>de Ramon Gomis, Teatre Lliure, Barcelona, 1990.</p> <p><i>Le Balcon, </i>de Jean Genet, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1991. <a href="https://www.theatre-odeon.eu/fr/1990-1991/spectacles/le-balcon">https://www.theatre-odeon.eu/fr/1990-1991/spectacles/le-balcon</a></p> <p><i>Tirano Banderas, </i>de Ramón del Valle-Inclán, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1992. <a href="https://www.theatre-odeon.eu/fr/1991-1992/spectacles/tirano-banderas">https://www.theatre-odeon.eu/fr/1991-1992/spectacles/tirano-banderas</a></p> <p>Le chevalier d’Olmedo, de Félix Lope de Vega, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1992. <a href="https://www.lesarchivesduspectacle.net/?IDX_Spectacle=3469">https://www.lesarchivesduspectacle.net/?IDX_Spectacle=3469</a></p> <p><i>Les estivants, </i>de Maksim Gorky, Odéon, Théâtre de l’Europe, París, 1992. <a href="https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque/les-estivants">https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque/les-estivants</a></p> <p><i>Roberto Zucco,</i> de Bernard Marie Koltès, Odéon, Teatre Lliure, Barcelona, 1993.</p> <p><i>Le livre d’Spencer, </i>a partir dels textos de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht. Théâtre de l'Odéon, París, 1994. <a href="https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque/le-livre-de-spencer">https://www.theatre-odeon.eu/fr/mediatheque/le-livre-de-spencer</a></p> <p><i>Roberto Zucco,</i> de Bernard Marie Koltès, Odéon, Théate de l’Europe, París, 1995. <a href="https://www.theatre-odeon.eu/fr/1993-1994/spectacles/roberto-zucco">https://www.theatre-odeon.eu/fr/1993-1994/spectacles/roberto-zucco</a></p> <p><i>Haciendo Lorca, </i>Cendro Dramático Nacional, Madrid, 1996.</p> <p><i>La casa de Bernarda Alba, </i>de Federico García Lorca, Compañía de Danza Antonio Canales, Teatro Nuevo Apolo, Madrid 1997</p> <p><i>Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre, </i>Teatre Lliure, Barcelona 1997-1999.</p> <p><i>Tot esperant Godot,</i> de Samuel Beckett, Teatre Lliure, Barcelona, 1999.</p> <p><i>Diumenge, </i>de Joan Brossa, Teatre Lliure, Barcelona, 1999.</p> <p><i>La nit de les tríbades, </i>de Peter Olov Enquist, Teatre lliure, Barcelona, 1999.</p> <p><i>L’hort dels cirers, </i>d’Anton Txèkhov, Teatre Lliure, Barcelona, 2000.</p> <p><i>La tempestad, </i>de William Shakespeare, Teatro San Sebastián de Buenos Aires 2000.</p> <p>Édipo XXI, d’Eurípides, Sòfocles, Èsquil i Jean Genet, Teatre Grec, Barcelona, 2002. <a href="https://www.teatro.es/++resource++plonetheme.teatro.images/multimedia/prog/009974/009974-01.jpg_pdf.pdf">https://www.teatro.es/++resource++plonetheme.teatro.images/multimedia/prog/009974/009974-01.jpg_pdf.pdf</a></p> <p><i>Maria Pineda.</i> Direcció artística i coreografia: Sara Baras. Adaptació de guió: Lluís Pasqual.; Disseny i escenografia: Daniel Bianco i Lluís Pasqual, Barcelona, 2002. <a href="https://www.sarabaras.com/mariana-pineda/">https://www.sarabaras.com/mariana-pineda/</a></p> <p><i>La brisa de la vida, </i>de David Hare, Palacio Valdés, Avilés 2003. <a href="https://www.teatro.es/profesionales/david-hare-2996/estrenos/la-brisa-de-la-vida-23592/documentos-en-sede/prensa?set_language=vl">https://www.teatro.es/profesionales/david-hare-2996/estrenos/la-brisa-de-la-vida-23592/documentos-en-sede/prensa?set_language=vl</a></p> <p><i>Wit, </i>de Margaret Edson, Teatre Borràs, Barcelona, 2004. <a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:421452?locale=es">http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:421452?locale=es</a></p> <p><i>Roberto Zucco,</i> de Bernard-Marie Koltès, Centro Dramático Nacional, Madrid, 2005. <a href="https://www.teatro.es/guiarte/centro-dramatico-nacional-cdn-2302/estrenos/roberto-zucco-26013">https://www.teatro.es/guiarte/centro-dramatico-nacional-cdn-2302/estrenos/roberto-zucco-26013</a></p> <p><i>Hamlet </i>y <i>La tempestad, </i>de William Shakespeare, Teatro Arriaga, Bilbao 2006. <a href="http://www.madridteatro.eu/teatr/informacion/2006/informacion221.htm">http://www.madridteatro.eu/teatr/informacion/2006/informacion221.htm</a></p> <p><i>Mòbil, </i>de Sergi Belbel, Teatre Bartrina, Reus, 2006. <a href="https://www.teatrelliure.com/webantiga/anterior/document/temp0607/dossier%20mobil%20cat.pdf">https://www.teatrelliure.com/webantiga/anterior/document/temp0607/dossier%20mobil%20cat.pdf</a></p> <p><i>La famiglia dell’antiquario</i>, de Carlo Goldoni, Teatro Stabile Veneto, Torino, 2007.</p> <p><a href="https://www.teatrostabileveneto.it/events/event/la-famiglia-dellantiquario/">https://www.teatrostabileveneto.it/events/event/la-famiglia-dellantiquario/</a></p> <p><a href="https://www.barcelona.cat/grec/arxiugrec/sites/default/files/espectacle/3087__LA%20FAMIGLIA%20DELL'ANTIQUARIO.pdf">https://www.barcelona.cat/grec/arxiugrec/sites/default/files/espectacle/3087__LA%20FAMIGLIA%20DELL'ANTIQUARIO.pdf</a></p> <p><i>La casa de Bernarda Alba, </i>de Federico García Lorca, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 2009. <a href="https://www.tnc.cat/ca/la-casa-de-bernarda-alba">https://www.tnc.cat/ca/la-casa-de-bernarda-alba</a></p> <p><i>Dona Rosita Nubile, </i>de Federico García Lorca, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 2010. <a href="https://www.teatro.it/spettacoli/donna-rosita-nubile-2">https://www.teatro.it/spettacoli/donna-rosita-nubile-2</a></p> <p><i>Celebració, </i>de Harold Pinter, Teatre de Salt, Salt, 2010. <a href="https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/cat/educatiu/fitxes/fp1011_celebracio.pdf">https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/cat/educatiu/fitxes/fp1011_celebracio.pdf</a></p> <p><i>Blackbird, </i>de David Harrower, Teatre Lliure, Barcelona, 2011. <a href="https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/documents/temp1213/blackbird_cat.pdf">https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/documents/temp1213/blackbird_cat.pdf</a></p> <p><i>Quitt, </i>de Peter Handke, Teatre Lliure, Barcelona, 2012. <a href="https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/documents/temp1112/quitt_cas.pdf">https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/documents/temp1112/quitt_cas.pdf</a></p> <p><i>Els feréstecs, </i>de Carlo Goldoni, Teatre Lliure, Barcelona, 2013. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_els_ferestecs_cat.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_els_ferestecs_cat.pdf</a></p> <p><i>Recordant Fedra,</i> lectura i record de l’espectacle <i>Una altra Fedra, si us plau, </i>Teatre Lliure, Barcelona, 2013. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_fedra_cat_0.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_fedra_cat_0.pdf</a></p> <p><i>La casa cremada</i>, d’August Strindberg. Lectura dramatitzada, Teatre Lliure, Barcelona, 2013.</p> <p><a href="https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/cat/programa/temp1213/21tempesta1.htm">https://www.teatrelliure.com/webantiga/1213/cat/programa/temp1213/21tempesta1.htm</a></p> <p><i>El Caballero de Olmedo, </i>de Félix Lope de Vega, Teatro Pavón, Madrid, 2014. <a href="http://teatroclasico.mcu.es/2015/11/24/el-caballero-de-olmedo-4/">http://teatroclasico.mcu.es/2015/11/24/el-caballero-de-olmedo-4/</a></p> <p><i>Finale di partita</i>, de Samuel Beckett. Napoli Teatro Festival, Nàpols, 2014. <a href="https://teatrodinapoli.it/evento/finale-di-partita/">https://teatrodinapoli.it/evento/finale-di-partita/</a></p> <p><i>Love for Shakespeare</i>, Teatre Lliure, Barcelona, 2014. <a href="https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporada-2014-2015/love-shakespeare">https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporada-2014-2015/love-shakespeare</a></p> <p><i>El rei Lear</i>, de William Shakespeare, Teatre Lliure, Barcelona, 2015. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_lear_cat_0.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_lear_cat_0.pdf</a></p> <p><i>Dona no reeducable, </i>de Lluís Pasqual, Teatre Lliure, Barcelona, 2016. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_massini_2cat.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/espectacles/dossiers/dossier_massini_2cat.pdf</a></p> <p><i>A teatro con Eduardo, </i>un espectacle basat en les obres <i>Home i senyor</i> i <i>La gran il·lusió, </i>Teatre Lliure, Barcelona, 2016. <a href="https://www.teatrelliure.com/es/programacion/temporada-2015-2016/teatro-con-eduardo">https://www.teatrelliure.com/es/programacion/temporada-2015-2016/teatro-con-eduardo</a></p> <p><i>In memoriam. La quinta del biberó,</i> de Lluís Pasqual<i>,</i> Teatre Lliure, Barcelona, 2017. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_in_memoriam_17-18.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_in_memoriam_17-18.pdf</a></p> <p><i>Tres lectures: El cosidor, </i>de Jean Claude Grumberg;<i>com,</i> de Bruno Fornasari;<i> Les tres germanes, </i>d’Anton Txèkhov, Teatre Lliure, Barcelona, 2017. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_tres_lectures_cat.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_tres_lectures_cat.pdf</a></p> <p><i>Medea,</i> a partir d’Eurípides i Sèneca, Teatre Lliure, Barcelona, 2018. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_medea.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_medea.pdf</a></p> <p><i>Bérénice, </i>de Jean Racine<i>.</i> Lectura dramatitzada, Teatre Lliure, Barcelona, 2018. <a href="https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_berenice.pdf">https://www.teatrelliure.com/sites/default/files/imce/documents/temp1718/dossier_berenice.pdf</a></p> <p><i>Romancero gitano, </i>de Federico García Lorca, Teatro de la Abadía, Madrid, 2018. <a href="https://www.teatroabadia.com/es/uploads/documentos/dossier-prensa-romancero-gitano.pdf">https://www.teatroabadia.com/es/uploads/documentos/dossier-prensa-romancero-gitano.pdf</a></p> <p><i>El sueño de la vida, </i>un text d’Alberto Conejero sobre el text de Lorca <i>Comedia sin titulo, </i>Teatro Español, Madrid, 2019.</p> <p><strong>Direccions escèniques d’òpera</strong></p> <p><i>Samson et Dalila, </i>de C. Saint-Saëns. Teatro de la Zarzuela 1981.</p> <p><i>Falstaff, </i>de G. Verdi. Teatro de la Zarzuela 1983.</p> <p><i>Don Carlo, </i>de G. Verdi. Teatro de la Zarzuela 1985.</p> <p><i>La Vera Storia, </i>de L. Berio. Paris Opera / Maggio Musicale Fiorentino 1985.</p> <p><i>Falstaff, </i>de G. Verdi. La Monnaie 1987.</p> <p><i>Il Trittico, </i>de G. Puccini. Teatro de la Zarzuela 1987 / Bolonia 1993.</p> <p><i>Il turco in Italia, </i>de G. Rossini. Teatro de la Zarzuela 1989.</p> <p><i>L’Enlèvement au Sérail, </i>de W. A. Mozart. Théâtre du Châtelet Paris 1991.</p> <p><i>Falstaff, </i>de G. Verdi. Ópera de Amsterdam 1994.</p> <p><i>La Traviata, </i>de G. Verdi. Festival de Salzburg / Teatro Carlo Felice Genova1995.</p> <p><i>Gianni Schicchi, </i>de G. Puccini. Teatro alla Scala Milano 1996.</p> <p><i>Boris Godunov, </i>de M. Mússorgsky. Opera de Frankfurt 1996.</p> <p><i>Le Comte Ory, </i>de E. Scribe y C-G. Delestre-Poirson. Rossini Opera Festival Pesaro 2003.</p> <p><i>Peter Grimes</i>, de B. Britten. Gran Teatre del Liceu 2004.</p> <p><i>Gianni Schicchi,</i> de G. Puccini. Teatro alla Scala Milano 2004.</p> <p><i>Tristan und Isolde, </i>de R. Wagner. San Carlo Napoli 2004.</p> <p><i>Don Giovanni, </i>de W. A. Mozart. Teatro Real Madrid 2004.</p> <p><i>Simon Boccanegra, de G. Verdi. Palau de les Arts Reina Sofia 2007.</i></p> <p><i>Oda a Napoleón </i>de A Schönberg<i> y Il prigionero </i>de Dallapiccola. Ópera Garnier Paris 2007.</p> <p><i>Les noces de Fígaro, </i>de W.A. Mozart. Gran Teatre del Liceu 2008/2012.</p> <p><i>Tristan und Isolde, </i>de R. Wagner. Teatro Real Madrid 2008<i>. </i></p> <p><i>Château Margaux </i>i<i> La viejecita,</i> de M. Fernandez Caballero. Teatro Arriaga 2009.</p> <p><i>Manon Lescaut, </i>de G. Puccini. Ópera de Lyon 2009.</p> <p><i>La Donna del lago, </i>de G. Rossini. Ópera de París 2010 / Teatro alla Scala Milano 2011.</p> <p><i>Il Prigionero,</i> de L. Dallapiccola y Suor Angelica, de G. Puccini. Teatro Real Madrid 2012 - Gran Teatre del Liceu 2014.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><strong>Llibres i articles</strong></p> <p><span class="small-caps">Armada</span>, Alfonso. «Con Lluís Pasqual». <i>Primer Acto. Cuaderno de Investigación Teatral</i> (1984), p. 175–78.</p> <p><span class="small-caps">Baecque</span>, Antoine de. <i>L’Odéon. Un Théâtre dans l’Histoire</i>. Paris: Gallimard, 2010.</p> <p><span class="small-caps">Blay</span>, Pep. «Lluís Pasqual, el inventor de teatros» <i>Catalonia</i>, núm. 26–30 (1991). <a href="http://raco.cat/index.php/Catalonia/article/view/103489/165794.">http://raco.cat/index.php/Catalonia/article/view/103489/165794.</a></p> <p><span class="small-caps">Ciurans</span>, Enric. «Samuel Beckett als escenaris catalans». <i>Assaig de Teatre. Revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral</i>, núm. 56 (2006), p. 199-215. <a href="http://raco.cat/index.php/Catalonia/article/view/103489/165794.">https://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/download/146266/249876/.</a></p> <p><span class="small-caps">Delgado</span>, Maria M. <i>«Otro» Teatro Español</i>. Madrid: Vervuert, 2017.</p> <p><span class="small-caps">Delgado</span>, Maria M. «Redifining Spanish Theatre: Lluís Pasqual on Directing Fabià Puigserver i el Teatre Lliure». <i>Spanish Theatre 1920-1995. </i><i>Strategies in Protest and Imagination</i>, 7, núm. 4 (1998), p. 81-109.</p> <p><span class="small-caps">Delgado</span>, Maria. «Los Lorcas de Lluís Pasqual». <i>Teatro: Revista de Estudios Teatrales</i>, núm. 13-14 (1998), p. 387-406.</p> <p><span class="small-caps">Gómez Torres</span>, Ana María. «Historia de una recepción teatral: Los estrenos de ‘El Público’ de Federico García Lorca». <i>Revista de Literatura</i>, núm. 59 (1997), p. 505-519. <a href="https://www.proquest.com/docview/1305400606/fulltextPDF/9E2A2FEA4AA141CCPQ/1?accountid=15216">https://www.proquest.com/docview/1305400606/fulltextPDF/9E2A2FEA4AA141CCPQ/1?accountid=15216</a>.</p> <p><span class="small-caps">Guijarro</span>, Juan Ignacio, and Rafael Portillo.«Shakespeare con un nuevo formato: el Julio César de Vázquez Montalbán». <i>Atlantis</i>, núm. 12 (1) (1990), p. 183-188. <a href="https://www.jstor.org/stable/41055448.">https://www.jstor.org/stable/41055448.</a></p> <p><span class="small-caps">Mitter</span>, Shomit; <span class="small-caps">Shetsova</span>, Maria. <i>Fifty Key Theatre Directors</i>. Londres: Routledge, 2004.</p> <p><span class="small-caps">Pasqual</span>, Lluís. «Notes d’introducció». A: <i>Una altra Fedra, si us plau</i>. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 5-16.</p> <p><span class="small-caps">Poli</span>, Gianni. «Miseria e nobiltà di un teatro necessario». <i>Belfagor</i>, núm. 63 (5) (2008), p. 567-576. <a href="https://www.jstor.org/stable/pdf/26150727.pdf">https://www.jstor.org/stable/pdf/26150727.pdf</a></p> <p><strong>Selecció de premsa</strong></p> <p><span class="small-caps">Antón</span>, Jacinto. «Lluís Pasqual: ‘L’hort dels cirerers’’ Es una historia de personas, Personas y Personas"». <i>El País</i> (16 febrer 2000). <a href="https://elpais.com/diario/2000/02/16/catalunya/950666865_850215.html.">https://elpais.com/diario/2000/02/16/catalunya/950666865_850215.html.</a></p> <p><span class="small-caps">Antón</span>, Jacinto. «Lluís Pasqual Renueva por un nuevo mandato de cuatro años en el Lliure». <i>El País</i> (29 juny 2018). <a href="https://elpais.com/cultura/2018/06/29/actualidad/1530285674_600904.html">https://elpais.com/cultura/2018/06/29/actualidad/1530285674_600904.html</a></p> <p><span class="small-caps">Barranco</span>, Justo. «Lluís Pasqual dimite como director del Teatre Lliure». <i>La Vanguardia</i> (1 setembre 2018). <a href="https://www.lavanguardia.com/cultura/20180901/451552623789/lluis-paqual-dimite-director-teatre-lliure.html">https://www.lavanguardia.com/cultura/20180901/451552623789/lluis-paqual-dimite-director-teatre-lliure.html</a></p> <p><span class="small-caps">Barrena</span>, Begoña. «Otro amor imposible». <i>El País</i> (19 gener 2013). <a href="https://elpais.com/ccaa/2013/01/18/catalunya/1358543051_532160.html">https://elpais.com/ccaa/2013/01/18/catalunya/1358543051_532160.html</a></p> <p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan-Anton. «Estrasburgo acoge con euforia el ‘Tot esperant Godot’ del Teatre Lliure». <i>La Vanguardia</i> (24 octubre 1999). <a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/10/24/pagina-72/34119135/pdf.html?search=godot%20benach">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/10/24/pagina-72/34119135/pdf.html?search=godot%20benach</a></p> <p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan-Anton. «Pasqual y su soberbio Goldoni». <i>La Vanguardia</i> (28 juliol 2007). <a href="http://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/16198/20070728MAE-VAN-I.pdf?sequence=1&isAllowed=y">http://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/16198/20070728MAE-VAN-I.pdf?sequence=1&isAllowed=y</a>.</p> <p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan-Anton. «Pasqual y su soberbio Goldoni». <i>La Vanguardia</i> (28 juliol 2007). <a href="http://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/16198/20070728MAE-VAN-I.pdf?sequence=1&isAllowed=y">http://hemeroteca.cdmae.cat/bitstream/handle/20.500.12268/16198/20070728MAE-VAN-I.pdf?sequence=1&isAllowed=y</a>.</p> <p><span class="small-caps">Chicano</span>, Dani. «Confit amargant» <i>L’Avui</i> (8 desembre 2010) <a href="https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/342389-confit-amargant.html">https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/342389-confit-amargant.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Cia</span>, Blanca. »'Doña Francisquita’, según Lluís Pasqual». <i>El País</i> (3 novembre 2019. <a href="https://elpais.com/ccaa/2019/11/03/catalunya/1572802097_450591.html">https://elpais.com/ccaa/2019/11/03/catalunya/1572802097_450591.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Fernández Santos</span>, Elsa. «Lluís Pasqual regresa al verso». <i>El País </i>(6 febrero 2014). <a href="https://elpais.com/cultura/2014/02/06/actualidad/1391710801_763332.html">https://elpais.com/cultura/2014/02/06/actualidad/1391710801_763332.html</a></p> <p><span class="small-caps">Fernández Rubio</span>, Andrés. «Abucheo a Lluís Pasqual en su debú en Salzburgo». <i>El País</i> (6 agost 1995). <a href="https://elpais.com/diario/1995/08/06/cultura/807660001_850215.html">https://elpais.com/diario/1995/08/06/cultura/807660001_850215.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Fernández</span>, Imma. «Orgía lumínica en ‘Mòbil’». <i>El Periódico</i> (14 desembre 2006). <a href="https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20061214/orgia-luminica-mobil-5409392">https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20061214/orgia-luminica-mobil-5409392</a></p> <p><span class="small-caps">Jarque</span>, Fietta. «Festival de Teatro de Venecia girará en torno al viaje, el amor y la muerte». <i>El País</i> (7 maig 1995). <a href="https://elpais.com/diario/1995/05/07/cultura/799797605_850215.html">https://elpais.com/diario/1995/05/07/cultura/799797605_850215.html</a></p> <p><span class="small-caps">Larraui</span>, Eva. «Lluís Pasqual reúne ‘Hamlet’ y ‘La Tempestad’ como ‘metáforas de la violencia’». <i>El País</i> (18 febrer 2006). <a href="https://elpais.com/diario/2006/02/18/espectaculos/1140217201_850215.html">https://elpais.com/diario/2006/02/18/espectaculos/1140217201_850215.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Martí</span>, Octavi. «El ‘Tirano Banderas’ Dirigido por Lluís Pasqual triunfa en París». <i>El País</i> (12 març 1992).</p> <p><span class="small-caps">Martí</span>, Octavi. «Lluís Pasqual: ‘En Europa cabalgamos hacia la nada'». <i>El País </i>(11 gener 1994).</p> <p><span class="small-caps">Molina</span>, Margot. «Sara Baras es Mariana Pineda». <i>El País</i> (14 setembre 2002). <a href="https://elpais.com/diario/2002/09/14/andalucia/1031955743_850215.html">https://elpais.com/diario/2002/09/14/andalucia/1031955743_850215.html</a></p> <p><span class="small-caps">Muñoz</span>, Diego. «Lluís Pasqual: "Godot representa el cambio frustrado en Cataluña"». <i>La Vanguardia</i> (27 octubre 1999). <a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/02/06/pagina-43/34078328/pdf.html?search=tot%20esperant%20godot%20pasqual.">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1999/02/06/pagina-43/34078328/pdf.html?search=tot esperant godot pasqual.</a></p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «Entre mujeres solas» <i>El País</i> (9 maig 2009). <a href="https://elpais.com/diario/2009/05/09/babelia/1241823974_850215.html">https://elpais.com/diario/2009/05/09/babelia/1241823974_850215.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «Del capitalismo y otras parafilias» <i>El País</i> (25 febrer 2012). <a href="https://elpais.com/cultura/2012/02/22/actualidad/1329912164_743115.html.">https://elpais.com/cultura/2012/02/22/actualidad/1329912164_743115.html.</a></p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «Atados a una rueda de fuego». <i>El País </i>(24 gener 2015). <a href="https://elpais.com/cultura/2015/01/22/babelia/1421925809_279517.html">https://elpais.com/cultura/2015/01/22/babelia/1421925809_279517.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «El gran juego». <i>El País</i> (9 abril 2016). <a href="https://elpais.com/cultura/2016/04/05/babelia/1459854379_779690.html">https://elpais.com/cultura/2016/04/05/babelia/1459854379_779690.html</a></p> <p><span class="small-caps">Pérez de Olaguer</span>, Gonzalo. «Un gran ‘divertimento’». <i>El Periódico</i> (28 juliol 2007). <a href="https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/grec07/famiglia.html">https://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/grec07/famiglia.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Sagarra</span>, Joan de. «Triunfo del Centro Dramático con el estreno en Milán de ‘El Público’, de Lorca». <i>El País</i> (14 desembre 1986). <a href="https://elpais.com/diario/1986/12/14/cultura/534898801_850215.html.">https://elpais.com/diario/1986/12/14/cultura/534898801_850215.html.</a></p> <p><span class="small-caps">Sagarra</span>, Joan de. «Lluís Pasqual regresa al Lliure con la dirección de ‘Lorenzaccio’». <i>El País</i> (19 juliol 1987). <a href="http://95.61.116.226/bitstream/handle/20.500.12268/71301/B%20655-87.pdf?sequence=1&isAllowed=y.">http://95.61.116.226/bitstream/handle/20.500.12268/71301/B 655-87.pdf?sequence=1&isAllowed=y.</a></p> <p><span class="small-caps">Sagarra</span>, Joan de. «Bravos Para Lluís Pasqual en la Comédie». <i>El País</i> (21 desembre 1989). <a href="https://elpais.com/diario/1989/12/21/cultura/630198003_850215.html">https://elpais.com/diario/1989/12/21/cultura/630198003_850215.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Sagarra</span>, Joan de. «Emotiva interpretación de Lluís Pasqual en el estreno de ‘Comedia sin título’, de Lorca, En París». <i>El País</i> (15 octubre 1990). <a href="https://elpais.com/diario/1990/10/15/cultura/655945211_850215.html">https://elpais.com/diario/1990/10/15/cultura/655945211_850215.html</a>.</p> <p><span class="small-caps">Torre</span>, Albert de la. «Lluís Pasqual volverá al Teatre Lliure en 1993». <i>El País </i>(16 setembre 1991). <a href="https://elpais.com/diario/1991/09/16/cultura/684972009_850215.htm">https://elpais.com/diario/1991/09/16/cultura/684972009_850215.htm</a></p> <p>«Lluís Pasqual confronta ‘Hamlet’ y ‘La Tempestad’ En su regreso al Lliure». <i>La Vanguardia</i> (28 juny 2006). <a href="https://www.lavanguardia.com/cultura/20060628/51274970990/lluis-pasqual-confronta-hamlet-y-la-tempestad-en-su-regreso-al-lliure.html">https://www.lavanguardia.com/cultura/20060628/51274970990/lluis-pasqual-confronta-hamlet-y-la-tempestad-en-su-regreso-al-lliure.html</a></p> <p><span class="small-caps">Villena</span>, Miguel Ángel.. «Canales y Pasqual montan un espectáculo de danza sobre Bernarda Alba». <i>El País</i> (15 novembre 1997). <a href="https://elpais.com/diario/1997/11/15/cultura/879548413_850215.html">https://elpais.com/diario/1997/11/15/cultura/879548413_850215.html</a>. </p> <p><strong>Programes teatre</strong></p> <p>Temporada 1991-1992 del Teatre de l’Odéon.</p> <p><a href="https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9192.pdf">https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9192.pdf</a></p> <p>Temporada 1992-1993 del Teatre de l’Odéon.</p> <p><a href="https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9293.pdf">https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9293.pdf</a></p> <p>Temporada 1993-1994 del Teatre de l’Odéon.</p> <p><a href="https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9394.pdf">https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9394.pdf</a></p> <p>Temporada 1994-1995 del Teatre de l’Odéon.</p> <p><a href="https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9495.pdf">https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9495.pdf</a></p> <p>Temporada 1995-1996 del Teatre de l’Odéon.</p> <p><a href="https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9596.pdf">https://manager.artishocsite.com/media/odeon/6-brochure-9596.pdf</a></p> <p>Temporada 2015-2016 del Teatre Lliure.</p> <p><a href="https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=4097&ref=espectacles">https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=4097&ref=espectacles</a></p> <p>Temporada 2016-2017 del Teatre Lliure.</p> <p><a href="https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5025&ref=espectacles">https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5025&ref=espectacles</a></p> <p>Temporada 2017-2018 del Teatre Lliure.</p> <p><a href="https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5401&ref=espectacles">https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5401&ref=espectacles</a></p> <p>Temporada 2018-2019 del Teatre Lliure.</p> <p><a href="https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5817&ref=espectacles">https://www.teatrelliure.com/ca/programacio/temporades-anteriors?ident=5817&ref=espectacles</a></p> <p>Temporada 2019-2020 del Teatro Soho de Málaga.</p> <p><a href="https://teatrodelsoho.com/dossier-de-temporada/">https://teatrodelsoho.com/dossier-de-temporada/</a></p> <p><strong>Espectacles</strong></p> <p>1979. <i>Leonci i Lena</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f1be4b02e9e128b7ac1">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f1be4b02e9e128b7ac1</a></p> <p>1983. <i>Falstaff</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd202be4b087b48baf1e16">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd202be4b087b48baf1e16</a></p> <p>1985. <i>Luces de bohemia. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d77e4b004a7d1603d7b">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d77e4b004a7d1603d7b</a></p> <p>1986. <i>Madre coraje y sus hijos. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e0be4b087b48baf1cc7">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e0be4b087b48baf1cc7</a></p> <p>1987. <i>Il Trittico.</i> <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f42e4b087b48baf1d7d">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f42e4b087b48baf1d7d</a></p> <p>1988. <i>La vida del rey Eduardo II de Inglaterra. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f30e4b087b48baf1d61">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f30e4b087b48baf1d61</a></p> <p>1988. <i>Julio César.</i> <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d74e4b004a7d1603d75">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d74e4b004a7d1603d75</a></p> <p>1988. <i>El público. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20bbe4b004a7d1603f14">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20bbe4b004a7d1603f14</a></p> <p>1985. <i>Don Carlo</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d9fe4b004a7d1603d7e">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d9fe4b004a7d1603d7e</a></p> <p>Amb Josep Montanyès. 1987. <i>Lorenzaccio, Lorenzaccio</i>. Radio Televisió Espanyola. <a href="https://www.rtve.es/play/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-teatre-lliure-lorenzaccio-lorenzaccio-1a-part/1677191/">https://www.rtve.es/play/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-teatre-lliure-lorenzaccio-lorenzaccio-1a-part/1677191/</a></p> <p>1989. <i>Comedia sin título. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e07e4b087b48baf1cbf"><i>https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e07e4b087b48baf1cbf</i></a></p> <p>1992. <i>Tirano Banderas</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d84e4b087b48baf1c79">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d84e4b087b48baf1c79</a>.</p> <p>1996. <i>Haciendo Lorca</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20cae4b087b48baf1eab">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20cae4b087b48baf1eab</a></p> <p>1998. <i>Como canta una ciudad de noviembre a noviembre</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd2059e4b087b48baf1e41">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd2059e4b087b48baf1e41</a></p> <p>1999. <i>Tot esperant Godot</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e34e4b004a7d1603dc8">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e34e4b004a7d1603dc8</a></p> <p>2003. <i>Marinero en tierra. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd201ce4b087b48baf1e0a"><i>https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd201ce4b087b48baf1e0a</i></a></p> <p>2005. <i>Roberto Zucco.</i> <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e04e4b02e9e128b7a15">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e04e4b02e9e128b7a15</a></p> <p>2006. <i>Hamlet</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1cf0e4b004a7d1603d41">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1cf0e4b004a7d1603d41</a>.</p> <p>2006. <i>La casa de Bernarda Alba. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e93e4b087b48baf1d0a">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e93e4b087b48baf1d0a</a></p> <p>2009. <i>La casa de Bernarda Alba. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e93e4b087b48baf1d0a">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e93e4b087b48baf1d0a</a></p> <p>2012. <i>Edipo XXI</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e3ce4b004a7d1603dd4">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1e3ce4b004a7d1603dd4</a></p> <p>2012. <i>Quitt Las personas no razonables están en vías de extinción.</i> https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1cdfe4b02e9e128b7968</p> <p>2014. <i>El caballero de Olmedo</i>. <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20e0e4b087b48baf1ecc">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd20e0e4b087b48baf1ecc</a>.</p> <p>2017. <i>In Memoriam. La Quinta del Biberón.</i> <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd2117e4b004a7d1603f2f">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd2117e4b004a7d1603f2f</a>.</p> <p>2018. <i>Romancero gitano. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f87e4b087b48baf1dab">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f87e4b087b48baf1dab</a></p> <p>2019. <i>Doña Francisquita.</i> <a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d39e4b02e9e128b798d">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1d39e4b02e9e128b798d</a></p> <p>2019. <i>El sueño de la vida. </i><a href="https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f90e4b02e9e128b7af9">https://nubeplayer.odilotk.es/get/60bd1f90e4b02e9e128b7af9</a></p> <p>2023. <i>Don Carlo. </i><a href="https://scherzo.es/don-carlo-inaugura-la-temporada-de-la-scala-de-milan-en-un-montaje-de-lluis-pasqual/">https://scherzo.es/don-carlo-inaugura-la-temporada-de-la-scala-de-milan-en-un-montaje-de-lluis-pasqual/</a></p> | |
| dc.peudefoto | Tot esperant Godot. Teatre Lliure. Del 10 de febrer al 28 de març de 1999. Lluís Pasqual en un assaig. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Academia de las Artes Escénicas de España: <a href="https://academiadelasartesescenicas.es/lluis-pasqual/">https://academiadelasartesescenicas.es/lluis-pasqual/</a></p> <p>Arpa Editores: <a href="https://arpaeditores.com/collections/lluis-pasqual">https://arpaeditores.com/collections/lluis-pasqual</a></p> <p>Fundación Joan March: <a href="https://www.march.es/es/madrid/poetica-y-teatro/lluis-pasqual">https://www.march.es/es/madrid/poetica-y-teatro/lluis-pasqual</a></p> <p>Gran Enciclopèdia Catalana: <a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0049331.xml">https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0049331.xml</a></p> <p>IMDb: <a href="https://www.imdb.com/name/nm0664462/">https://www.imdb.com/name/nm0664462/</a></p> <p>INAEM: <a href="https://www.teatro.es/contenidos/figuras/lluis-pasqual/">https://www.teatro.es/contenidos/figuras/lluis-pasqual/</a></p> <p>Liceu Òpera de Barcelona. <a href="https://www.liceubarcelona.cat/es/lluis-pasqual">https://www.liceubarcelona.cat/es/lluis-pasqual</a></p> <p>Odéon. Théâtre de l’Europa. <a href="https://www.theatre-odeon.eu/fr/lluis-pasqual">https://www.theatre-odeon.eu/fr/lluis-pasqual</a></p> <p>Olmedo Clásico: <a href="https://www.olmedo.es/olmedoclasico/festival">https://www.olmedo.es/olmedoclasico/festival</a></p> <p>The free dictionary: <a href="https://es.thefreedictionary.com/Llu%C3%ADs+Pasqual">https://es.thefreedictionary.com/Llu%C3%ADs+Pasqual</a></p> | |
| dc.subject | Actor, dramaturg, director escènic teatral i operístic, director de diversos teatres i centres dramàtics europeus | |
| dc.title | Lluís Pasqual Sánchez |

