Ara va de bo

Grup d’animació infantil nascut l’any 1971 i fundat per antics membres del Grup de Folk, Xesco Boix, Josep Maria Pujol i Jordi Roura, i Núria Ventura i Laura Pérez, que procedien del món de l’educació. El nom prové de la tornada de la cançó tradicional catalana Una dona llarga i prima.

Des dels inicis, les seves influències van tenir dos vessants: d’una banda, la recuperació de cançons populars catalanes i, de l’altra, l’adaptació de cançons d’arreu del món, especialment del folk nord-americà (Pete Seeger, Bob Dylan, Joan Baez). Els seus components actuaven a escoles, centres d’esplai, associacions de veïns i festes majors de ciutats i pobles de tot el país, substituint els espectacles convencionals per espectacles de participació, en els quals intentaven divertir i fer-ho passar bé als nens i nenes a través de cançons i danses. A banda d’això, també feien pallassos, ensenyaven jocs i explicaven contes i rondalles. D’aquesta manera, va néixer a Catalunya un concepte nou d’espectacle per a la mainada que, d’aleshores ençà, es convertiria en un referent molt clar del món de l’animació. A partir del 1973, el grup va començar a fer espectacles teatrals amb El Timbal i als Cicles de Cavall Fort, al Teatre Romea. Aquell mateix any, Xesco Boix va decidir deixar el grup i encetar la seva dedicació professional de cantant-animador en solitari. Amb la seva marxa, el grup va deixar de ser una formació fixa —a partir de llavors la seva composició variaria en funció de les actuacions—, i progressivament hi van anar entrant altres cantants i actors, entre ells Montse Ginesta, Núria Mingall, Roser Angulo i Francisco Hernández. D’aquesta manera es van fer espectacles nous, amb màscares, ninots i titelles gegants, com ara El gegant virolat, La cabra amb ulleres i La lluna i el cuc. Però el grup no només existeix als escenaris. Alguns dels seus components també s'han dedicat a la recerca, recopilació i difusió de cançons populars catalanes, i han publicat diversos cançoners i elaborat fitxes per ensenyar el català a partir de les cançons.

És considerat com el principal pioner de l’animació a Catalunya i un dels primers que es va dedicar exclusivament a la mainada.

La història d’Ara va de bo està farcida d’èxits, discs, actuacions i concerts en directe. D’entre els nombrosos discs de curta i llarga durada (més d'una vintena) que han enregistrat i publicat, destaquen Uni, dori (1971), Cavallet de Cartró (1972) i El gripau blau (1974), amb cançons tant emblemàtiques com «La masovera», «En Joan petit quan balla» i «John Brown», entre moltes d’altres.