Ara va de bo
| dc.coverage | 1971 | |
| dc.coverage.spatial | Catalunya | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:13Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p class="p1">Grup d’animació infantil nascut l’any 1971 i fundat per antics membres del Grup de Folk, Xesco Boix, Josep Maria Pujol i Jordi Roura, i Núria Ventura i Laura Pérez, que procedien del món de l’educació. El nom prové de la tornada de la cançó tradicional catalana <i>Una dona llarga i prima</i>.</p> <p class="p1">Des dels inicis, les seves influències van tenir dos vessants: d’una banda, la recuperació de cançons populars catalanes i, de l’altra, l’adaptació de cançons d’arreu del món, especialment del folk nord-americà (Pete Seeger, Bob Dylan, Joan Baez). Els seus components actuaven a escoles, centres d’esplai, associacions de veïns i festes majors de ciutats i pobles de tot el país, substituint els espectacles convencionals per espectacles de participació, en els quals intentaven divertir i fer-ho passar bé als nens i nenes a través de cançons i danses. A banda d’això, també feien pallassos, ensenyaven jocs i explicaven contes i rondalles. D’aquesta manera, va néixer a Catalunya un concepte nou d’espectacle per a la mainada que, d’aleshores ençà, es convertiria en un referent molt clar del món de l’animació. <span class="s1">A partir del 1973, el grup va començar a fer espectacles teatrals amb El Timbal i als Cicles de Cavall Fort, al Teatre Romea. Aquell mateix any, Xesco Boix va decidir deixar el grup i encetar la seva dedicació professional de cantant-animador en solitari. </span>Amb la seva marxa, el grup va deixar de ser una formació fixa —a partir de llavors la seva composició variaria en funció de les actuacions—, i progressivament hi van anar entrant altres cantants i actors, entre ells Montse Ginesta, Núria Mingall, Roser Angulo i Francisco Hernández. D’aquesta manera es van fer espectacles nous, amb màscares, ninots i titelles gegants, com ara <i>El gegant virolat</i>, <i>La cabra amb ulleres</i> i <i>La lluna i el cuc</i>. <span class="s1">Però el grup no només existeix als escenaris. Alguns dels seus components també s'han dedicat a la recerca, recopilació i difusió de cançons populars catalanes, i han publicat diversos cançoners i elaborat fitxes per ensenyar el català a partir de les cançons. </span></p> | |
| dc.description | <p>És considerat com el principal pioner de l’animació a Catalunya i un dels primers que es va dedicar exclusivament a la mainada.</p> <p>La història d’Ara va de bo està farcida d’èxits, discs, actuacions i concerts en directe. D’entre els nombrosos discs de curta i llarga durada (més d'una vintena) que han enregistrat i publicat, destaquen <i>Uni, dori</i> (1971), <i>Cavallet de Cartró</i> (1972) i <i>El gripau blau</i> (1974), amb cançons tant emblemàtiques com «La masovera», «En Joan petit quan balla» i «John Brown», entre moltes d’altres.</p> | |
| dc.identifier | 2857 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1789 | |
| dc.peudefoto | Recital d'aniversari al carrer amb Ara Va de Bo. Sabadell, 1981 (Rodet I). Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://aravadebo.cat/">Web d'Ara va de bo</a></p> <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ara_Va_de_Bo">Ara va de bo a la Viquipèdia</a></p> | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="small-caps">Vilarnau</span>, Joaquim. «Ara Va de Bo: 40 anys del Gripau Blau». <i>Cavall Fort</i>, núm. 1191 (març 2012).</p> <p class="p3"> </p> | |
| dc.title | Ara va de bo |