Preludis

Aquest coreografia de Cesc Gelabert evoluciona al llarg d'una selecció de vint preludis per a piano i una fuga dels compositors Carles Santos, Frederic Mompou, Claude Debussy, Frédéric Chopin i Johann Sebastian Bach. Jordi Camell, al piano, acompanya el ballarí al llarg de la peça tocant en directe. L'espai escènic, concebut per Frederic Amat, evoca un rellotge i funciona com una estructura cíclica amb dotze escultures de ferro serpentejants al voltant del número 12. El solo està inspirat en un tema universal: la relació cíclica de l'ésser humà amb el temps. Gelabert, l'intèrpret, viatja a través de l'escenari, que representa el temps.

El collage musical el formen les peces següents: J. S. Bach (Preludi n. 4 / llibre 2. Fuga n. 8 / llibre 2), F. Chopin (Preludis n. 1, 6, 8, 9, 14, 15, 23, 24), C. Debussy (Preludi n. 9), F. Mompou (Preludis n. 6 i 11), C. Santos (Puños, Cabeza, Dedos, Reloj, Repetitiva, Ocupació piano).

A Catalunya es va estrenar el 14 de març de 2002 al Teatre Lliure. Preludis és una producció de Hebbel-Theater (Berlín), Teatre Lliure i la cia. Gelabert-Azzopardi. L'espectacle durava 60 minuts.

Com a creador i intèrpret, Gelabert ha treballat en profunditat la seva faceta com a solista, i Preludis és de les obres més instrospectives que ha creat el coreògraf. En aquest cas va plantejar l'espectacle com una reflexió sobre el seu treball com a ballarí i coreògraf. Si bé Gelabert s'erigeix com a solista, compta amb dos dels col·laboradors amb els quals ha compartit més projectes: Carles Santos i Frederic Amat. En Preludis Gelabert sintetiza el seu treball com a ballarí i coreògraf i condensa el seu univers dansant, el seu llenguatge corporal: les figures arquitectòniques, anguloses, les suspensions, el ritme intern que el caracteritza, a més de la simbiosi que crea amb la música. L'espectacle va rebre molt bones crítiques. Jane Vranish, del Pittsburg Post-Gazette, descriu l'actuació de Gelabert de la manera següent: «Poques vegades un artista ha construït un univers tan singular i marevellós, que a la vegada és obert i seductor per als altres. Com un remolí de temps i música girant al seu voltant, els moviments i l'actuació de Gelabert van ser, simplement, fascinants». (Vranish, 2004). El passatge dedicat als preludis de Mompou d'aquest espectacle està inclós a Tríptic (2014), que recull tres solos del coreògraf.