Preludis
| dc.contributor.author | Gelabert-Azzopardi | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:00Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Aquest coreografia de Cesc Gelabert evoluciona al llarg d'una selecció de vint preludis per a piano i una fuga dels compositors Carles Santos, Frederic Mompou, Claude Debussy, Frédéric Chopin i Johann Sebastian Bach. Jordi Camell, al piano, acompanya el ballarí al llarg de la peça tocant en directe. L'espai escènic, concebut per Frederic Amat, evoca un rellotge i funciona com una estructura cíclica amb dotze escultures de ferro serpentejants al voltant del número 12. El solo està inspirat en un tema universal: la relació cíclica de l'ésser humà amb el temps. Gelabert, l'intèrpret, viatja a través de l'escenari, que representa el temps.</p> <p style="text-align: justify;">El collage musical el formen les peces següents: J. S. Bach (Preludi n. 4 / llibre 2. Fuga n. 8 / llibre 2), F. Chopin (Preludis n. 1, 6, 8, 9, 14, 15, 23, 24), C. Debussy (Preludi n. 9), F. Mompou (Preludis n. 6 i 11), C. Santos (Puños, Cabeza, Dedos, Reloj, Repetitiva, Ocupació piano).</p> <p style="text-align: justify;">A Catalunya es va estrenar el 14 de març de 2002 al Teatre Lliure. <i>Preludis</i> és una producció de Hebbel-Theater (Berlín), Teatre Lliure i la cia. Gelabert-Azzopardi. L'espectacle durava 60 minuts.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Com a creador i intèrpret, Gelabert ha treballat en profunditat la seva faceta com a solista, i <i>Preludis</i> és de les obres més instrospectives que ha creat el coreògraf. En aquest cas va plantejar l'espectacle com una reflexió sobre el seu treball com a ballarí i coreògraf. Si bé Gelabert s'erigeix com a solista, compta amb dos dels col·laboradors amb els quals ha compartit més projectes: Carles Santos i Frederic Amat. En <i>Preludis</i> Gelabert sintetiza el seu treball com a ballarí i coreògraf i condensa el seu univers dansant, el seu llenguatge corporal: les figures arquitectòniques, anguloses, les suspensions, el ritme intern que el caracteritza, a més de la simbiosi que crea amb la música. L'espectacle va rebre molt bones crítiques. Jane Vranish, del <i>Pittsburg Post-Gazette</i>, descriu l'actuació de Gelabert de la manera següent: «Poques vegades un artista ha construït un univers tan singular i marevellós, que a la vegada és obert i seductor per als altres. Com un remolí de temps i música girant al seu voltant, els moviments i l'actuació de Gelabert van ser, simplement, fascinants». (Vranish, 2004). El passatge dedicat als preludis de Mompou d'aquest espectacle està inclós a <i>Tríptic</i> (2014), que recull tres solos del coreògraf.</p> | |
| dc.identifier | 2028 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/136 | |
| dc.local.estrena | Febrer 2002, Hebbel Theater, Berlín | |
| dc.peudefoto | Retrat d'escena de Cesc Gelabert per a Preludis.2002. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><<a href="http://gelabertazzopardi.com/wp-content/uploads/2002/02/Extractos.pdf">http://gelabertazzopardi.com/wp-content/uploads/2002/02/Extractos.pdf</a>> </p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=OVHCAhGLln4">https://www.youtube.com/watch?v=OVHCAhGLln4</a>></p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=Mb_o_N5kDCE">https://www.youtube.com/watch?v=Mb_o_N5kDCE</a>></p> | |
| dc.source | <p>Dossier <i>Preludis</i>: <<a href="http://gelabertazzopardi.com/wp-content/uploads/2002/02/Preludis.pdf">http://gelabertazzopardi.com/wp-content/uploads/2002/02/Preludis.pdf</a>> [Consulta: 1 novembre 2016]</p> <p><span class="small-caps">Franco Pérez</span>, Montserrat. «Cesc Gelabert:un pionero de la danza en activo». <i>NORBA, Revista de Arte</i>, vol. XXXII-XXXIII (2012-2013), p. 215-233. <<a href="https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf">https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/4754931.pdf</a>> [Data consulta: 11 novembre 2016]</p> <p><span class="small-caps">Marsé Taltavull</span>, Amor. «Teatrografía de Frederic Amat». Entrevista a Frederic Amat.<i> Assaig de Teatre, Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral</i> (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 33 i 34 (juliol-setembre 2002), p. 167-184. <<a href="http://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/viewFile/145785/249035">http://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/viewFile/145785/249035</a>></p> <p><span class="small-caps">Vranish</span>, Jane. <i>Pittsburg Post-Gazette</i>, (16 octubre 2004). Consultat al recull de premsa al web de la gelabertazzopardi.com: <<a href="http://gelabertazzopardi.com/wp-content/uploads/2002/02/Extractos.pdf">http://gelabertazzopardi.com/wp-content/uploads/2002/02/Extractos.pdf</a>> [Consulta: 11 novembre 2016]</p> | |
| dc.title | Preludis |