Moisès Maicas Pera
| dc.coverage | Mataró, 1964 - 13-06-2017 | |
| dc.coverage.spatial | Catalunya | |
| dc.creator | Clàudia Serra | |
| dc.date.accessioned | 2026-06-08T13:03:22Z | |
| dc.date.issued | 2026-05-21 | |
| dc.description | <p>Fill del director escènic Carles Maicas, Moisès Maicas va començar aviat la seva carrera com a director escènic. S’interessava sobretot per un tipus de teatre compromès, amb la finalitat de denunciar les injustícies socials i fer del teatre un espai idoni per suscitar la reflexió crítica.</p><p>La seva primera direcció va estrenar-se l’any 1987, de la mà de Manel Guerrero. Es tractava d’<i>El mariner</i>, de Fernando Pessoa, i es va posar en escena al Museu Comarcal del Maresme, a Mataró. Més endavant, aquesta parella artística també aixecarien un parell d’espectacles més, que van rebre molt bones crítiques: <i>Pierrot Lunaire</i>, d’Albert Giraud, que es va estrenar el 1988 al Mercat de les Flors de Barcelona, i <i>El funàmbul</i>, de Jean Genet, que es va representar el 1995 al Centre Cultural La Mercè de Girona, dins del marc del Festival Temporada Alta.</p><p>Pel que fa a la seva primera direcció en solitari, <i>Cora i la magrana</i>, d’Agustí Bartra, es va estrenar l’any 1988 a la Sala Foment de Mataró. A partir d’aleshores, Maicas va impulsar una vintena de creacions més, entre les quals cal destacar, entre d’altres: <i>Carta als actors</i>, de Valère Novarina, que es va poder veure l’any 1993 al Teatre Monumental de Mataró i, després, al Teatre Lliure de Gràcia; <i>Quan serà pintada una escena de fons sense fi?</i>, de Joan Brossa, que es va portar a escena el 1998 al Mercat de les Flors de Barcelona, dins del Festival Grec; <i>El drac d’or</i>, de Roland Schimmelpfenning, un dels seus majors èxits, que es va representar l’any 2014 al Teatre Akadèmia, amb reposició; <i>Àlies Gospodin</i>, de Philipp Löhle, estrenada el 2012, primer, a Mataró i, després, a la Sala Beckett de Barcelona; i <i>Psicosi de les 4:48</i>, de Sarah Kane, que es va estrenar l’any 2015 a Sala Joan Brossa de La Seca, es va portar al Temporada Alta de Girona l’any següent i, finalment, el 2017, també a la Sala Beckett de Barcelona.</p><p>Moisès Maicas va destacar sobretot pels seus muntatges alternatius, compromesos ideològicament, tal com es pot veure en la tria del repertori que va voler portar a escena. Va dirigir diverses obres d’autors actuals internacionals de renom (com ara Roland Schimmelpfennig, Philipp Löhle. Daniel Keene o Lars Norén, entre altres) i els va donar a conèixer en festivals com el Temporada Alta o el Festival Grec de Barcelona.</p><p>A banda del seu vessant com a director escènic, també va participar com a dramaturg en alguns espectacles, normalment junt amb Anna Soler. Pel que fa a la seva concepció sobre el teatre, en una entrevista publicada l’any 2017 per la revista <i>Núvol</i>, Maicas explicava: «Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d’haver un teatre d’entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem».</p><p>En motiu de la seva mort, l’any 2019 es va publicar el memorial <i>Moisès Maicas: la passió pel teatre</i>, a càrrec del crític Santi Fondevila. En aquest volum, es parla tant de la seva carrera professional com de la seva faceta més personal.</p> | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2973 | |
| dc.local.estrena | <p>21 març 1987. <i>El mariner</i>, de Fernando Pessoa. Direcció: Manel Guerrero i Moisès Maicas. Museu Comarcal del Maresme de Mataró.</p><p>27 abril 1988. <i>Cora i la magrana</i>, d’Agustí Bartra. Direcció: Moisès Maicas. Sala Foment de Mataró.</p><p>9 novembre 1988. <i>Pierrot Lunaire</i>, d’Albert Giraud i Isis Zayas. Direcció: Manel Guerrero i Moisès Maicas. Mercat de les Flors de Barcelona.</p><p>28 abril 1989. <i>El banquer anarquista</i>, de Fernando Pessoa (dramatúrgia de Manuel Guerrero). Direcció: Moisès Maicas. Casal Aliança de Mataró.</p><p>1 febrer 1991. <i>Cròniques de l’ultrason</i>, de Josep Vicenç Foix. Direcció: Moisès Maicas. Teatre de l’Hospitalet de Llobregat.</p><p>5 novembre 1991. <i>L’Alfa Romeo i Julieta i altres peces</i>, de Josep Palau i Fabre. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Adrià Gual, de l’Institut del Teatre de Barcelona, dins del III Festival de Tardor.</p><p>13 maig 1993. <i>Carta als actors</i>, de Valère Novarina. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Monumental de Mataró. Teatre Monumental de Mataró.</p><p>9 desembre 1994. <i>El pop o la visió hyrkanesa del món</i>, de Stanislaw I. Witkiewicz. Direcció: Moisès Maicas. Sant Andreu Teatre.</p><p>11 octubre 1995. <i>El funàmbul</i>, de Jean Genet. Direcció: Manel Guerrero i Moisès Maicas. Centre Cultural La Mercè de Girona, dins del Festival Temporada Alta.</p><p>7 octubre 1997. <i>Tempus</i>, de Joan Font, Jaume Bernadet i Moisès Maicas. Direcció: Joan Font. Teatre Nacional de Catalunya.</p><p>28 juliol 1998. <i>Quan serà pintada una escena de fons sense fi?</i>, de Joan Brossa. Direcció: Moisès Maicas. Mercat de les Flors de Barcelona, dins del Festival Grec.</p><p>16 abril 1999. <i>Set portes</i>, de Botho Strauss. Direcció: Moisès Maicas. Sala Artenbrut de Barcelona.</p><p>1 març 2001. <i>Boccato di cardinale</i>, de Jaume Bernadet, Jordi Cardoner, Moisès Maicas i Joan Font. Direcció: Joan Font. Gran Casino de Barcelona. Els Comediants.</p><p>17 març 2006. <i>La fira de l’amor: poemes, cartes i cançons de</i> <i>Bertold Brecht</i>. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Monumental de Mataró.</p><p>8 juliol 2007. <i>Viatge a Califòrnia</i>, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Versus Teatre de Barcelona.</p><p>12 març 2008. <i>El gran inquisidor</i>, de Fiodor Dostoievski. Direcció: Moisès Maicas. Sala Joan Brossa Espai Escènic La Seca de Barcelona.</p><p>5 octubre 2008. <i>Iglú</i>, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Festival Temporada Alta de Girona.</p><p>15 juliol 2010. <i>Primer amor</i>, de Samuel Beckett. Direcció: Moisès Maicas. Sala Villarroel de Barcelona (Festival Grec).</p><p>Desembre 2010. C<i>adira</i>, d’Edward Bond. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Nacional de Catalunya.</p><p>14 maig 2011. <i>Teoria catàstrofes</i>, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Monumental de Mataró.</p><p>16 febrer 2011. <i>Allegro vivace</i>, amb fragments d’òperes de diversos compositors. Guió de José Antonio Gutiérrez, Joan Font i Moisès Maicas. Adaptació i direcció musical: Stanislav Angelov. Direcció escènica: Joan Font. Gran Teatre Liceu de Barcelona.</p><p>18 novembre 2011. <i>Dreamin' & Rappin'</i>, de Moisès Maicas i Anna Soler, a partir d’<i>El somni d’una nit d’estiu</i> de William Shakespeare. Direcció: Moisès Maicas. Versus Teatre de Barcelona.</p><p>26 abril 2012. <i>El pas</i>, de Joan Brossa. Direcció: Moisès Maicas. MACBA de Barcelona.</p><p>23 gener 2012. <i>Senzillament complicat</i>, de Thomas Bernhard.<strong> </strong>Direcció: Moisès Maicas. Círcol Maldà.</p><p>29 gener 2012. <i>20 de novembre</i>, de Lars Norén. Direcció: Moisès Maicas. Teatre El Centre de Llorenç de Penedès.</p><p>3 març 2012. <i>Àlies Gospodin</i>, de Philipp Löhle.<strong> </strong>Direcció: Moisès Maicas. Can Gassol de Mataró.</p><p>15 octubre 2013. <i>La guada</i>, sobre Vicente Escudero.<strong> </strong>Direcció i concepció: Moisès Maicas, Toni Giró i Guille Vidal-Ribas. Sala Mompou SGAE.</p><p>23 octubre 2013. <i>Meitat i meitat</i>, de Daniel Keene.<strong> </strong>Direcció: Moisès Maicas. Can Gassol. Centre de Creació d'Arts Escèniques de Mataró.</p><p>10 juliol 2014. <i>Shakespeare on the beat</i>, de Moisès Maicas, Miquel Ripeu i Anna Soler, a partir d’<i>El somni d’una nit d’estiu</i> de William Shakespeare. Direcció: Moisès Maicas. Teatre CCCB de Barcelona, dins del Festival Grec.</p><p>8 novembre 2014. <i>Lampedusa beach</i>, de Lina Prosa. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Akadèmia de Barcelona.</p><p>2015. <i>Shaking Shakespeare, </i>de Josep Fadó, Sheila Garcia i Moisès Miacas. Direcció musical: Sheila Garcia. Direcció escènica: Moisès Maicas. Teatre Maldà. Teatre Monumental de Mataró.</p><p>8 novembre 2014. <i>El drac d’or</i>, de Roland Schimmelpfennig. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Akadèmia de Barcelona.</p><p>12 octubre 2016. <i>Una vida al teatre</i>, de David Mamet. Direcció: Moisès Maicas. Sala Joan Brossa Espai Escènic La Seca de Barcelona.</p><p>9 setembre 2015. <i>Psicosi de les 4:48</i>, de Sarah Kane. Direcció: Moisès Maicas. Sala Joan Brossa Espai Escènic La Seca de Barcelona.</p><p>20 desembre 2016. <i>Les verges virtuals</i>, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Lliure de Barcelona.</p><p>11 febrer 2017. <i>La Peggy Pickit veu la cara de Déu</i>, de Ronald Schimmelpfennig. Direcció: Moisès Maicas. Can Gassol. Centre de Creació d'Arts Escèniques.</p><p>5 novembre 2017. <i>Pell de llarinté, cua de tiré</i>, de Koumera Dlakhaby, amb dramatúrgia d’Anna Soler Horta. Direcció: Moisès Maicas. Teatre de Salt (dins del Festival Temporada Alta).</p> | |
| dc.peudefoto | <p>Moisès Maicas</p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Fondevila</span>, S. [<i>et al.</i>]. <i>Moisès Maicas. La passió pel teatre</i>. Mataró: Ajuntament de Mataró, 2019.</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Pallarés</span>, A. «Moisès Maicas: “Tots som immigrants”» (entrevista a Mosiès Maicas). <i>Núvol</i>. <a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/moises-maicas-tots-som-immigrants-21207">https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/moises-maicas-tots-som-immigrants-21207</a> [Consulta 17 març 2025].</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Rubio</span>, C. «Moisès Maicas. La passió pel teatre». <i>Núvol</i>. <a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/moises-maicas-la-passio-pel-teatre-60602">https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/moises-maicas-la-passio-pel-teatre-60602</a> [Consulta 17 març 2025].</p> | |
| dc.subject | Director escènic | |
| dc.subject | Teatre de text | |
| dc.title | Moisès Maicas Pera |