Moisès Maicas Pera
Peu de foto
Moisès Maicas
Data
Redactor
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Teatre de text
Dates
Territori
Autor
Resum
Descripció
Fill del director escènic Carles Maicas, Moisès Maicas va començar aviat la seva carrera com a director escènic. S’interessava sobretot per un tipus de teatre compromès, amb la finalitat de denunciar les injustícies socials i fer del teatre un espai idoni per suscitar la reflexió crítica.
La seva primera direcció va estrenar-se l’any 1987, de la mà de Manel Guerrero. Es tractava d’El mariner, de Fernando Pessoa, i es va posar en escena al Museu Comarcal del Maresme, a Mataró. Més endavant, aquesta parella artística també aixecarien un parell d’espectacles més, que van rebre molt bones crítiques: Pierrot Lunaire, d’Albert Giraud, que es va estrenar el 1988 al Mercat de les Flors de Barcelona, i El funàmbul, de Jean Genet, que es va representar el 1995 al Centre Cultural La Mercè de Girona, dins del marc del Festival Temporada Alta.
Pel que fa a la seva primera direcció en solitari, Cora i la magrana, d’Agustí Bartra, es va estrenar l’any 1988 a la Sala Foment de Mataró. A partir d’aleshores, Maicas va impulsar una vintena de creacions més, entre les quals cal destacar, entre d’altres: Carta als actors, de Valère Novarina, que es va poder veure l’any 1993 al Teatre Monumental de Mataró i, després, al Teatre Lliure de Gràcia; Quan serà pintada una escena de fons sense fi?, de Joan Brossa, que es va portar a escena el 1998 al Mercat de les Flors de Barcelona, dins del Festival Grec; El drac d’or, de Roland Schimmelpfenning, un dels seus majors èxits, que es va representar l’any 2014 al Teatre Akadèmia, amb reposició; Àlies Gospodin, de Philipp Löhle, estrenada el 2012, primer, a Mataró i, després, a la Sala Beckett de Barcelona; i Psicosi de les 4:48, de Sarah Kane, que es va estrenar l’any 2015 a Sala Joan Brossa de La Seca, es va portar al Temporada Alta de Girona l’any següent i, finalment, el 2017, també a la Sala Beckett de Barcelona.
Moisès Maicas va destacar sobretot pels seus muntatges alternatius, compromesos ideològicament, tal com es pot veure en la tria del repertori que va voler portar a escena. Va dirigir diverses obres d’autors actuals internacionals de renom (com ara Roland Schimmelpfennig, Philipp Löhle. Daniel Keene o Lars Norén, entre altres) i els va donar a conèixer en festivals com el Temporada Alta o el Festival Grec de Barcelona.
A banda del seu vessant com a director escènic, també va participar com a dramaturg en alguns espectacles, normalment junt amb Anna Soler. Pel que fa a la seva concepció sobre el teatre, en una entrevista publicada l’any 2017 per la revista Núvol, Maicas explicava: «Crec que el teatre és un espai molt obert i hi poden confluir moltes disciplines escèniques. Per tant, hi ha d’haver un teatre d’entreteniment de qualitat però també un teatre compromès. En tot cas, el teatre ideològic és profundament necessari i per això el fem».
En motiu de la seva mort, l’any 2019 es va publicar el memorial Moisès Maicas: la passió pel teatre, a càrrec del crític Santi Fondevila. En aquest volum, es parla tant de la seva carrera professional com de la seva faceta més personal.
Estrenes
21 març 1987. El mariner, de Fernando Pessoa. Direcció: Manel Guerrero i Moisès Maicas. Museu Comarcal del Maresme de Mataró.
27 abril 1988. Cora i la magrana, d’Agustí Bartra. Direcció: Moisès Maicas. Sala Foment de Mataró.
9 novembre 1988. Pierrot Lunaire, d’Albert Giraud i Isis Zayas. Direcció: Manel Guerrero i Moisès Maicas. Mercat de les Flors de Barcelona.
28 abril 1989. El banquer anarquista, de Fernando Pessoa (dramatúrgia de Manuel Guerrero). Direcció: Moisès Maicas. Casal Aliança de Mataró.
1 febrer 1991. Cròniques de l’ultrason, de Josep Vicenç Foix. Direcció: Moisès Maicas. Teatre de l’Hospitalet de Llobregat.
5 novembre 1991. L’Alfa Romeo i Julieta i altres peces, de Josep Palau i Fabre. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Adrià Gual, de l’Institut del Teatre de Barcelona, dins del III Festival de Tardor.
13 maig 1993. Carta als actors, de Valère Novarina. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Monumental de Mataró. Teatre Monumental de Mataró.
9 desembre 1994. El pop o la visió hyrkanesa del món, de Stanislaw I. Witkiewicz. Direcció: Moisès Maicas. Sant Andreu Teatre.
11 octubre 1995. El funàmbul, de Jean Genet. Direcció: Manel Guerrero i Moisès Maicas. Centre Cultural La Mercè de Girona, dins del Festival Temporada Alta.
7 octubre 1997. Tempus, de Joan Font, Jaume Bernadet i Moisès Maicas. Direcció: Joan Font. Teatre Nacional de Catalunya.
28 juliol 1998. Quan serà pintada una escena de fons sense fi?, de Joan Brossa. Direcció: Moisès Maicas. Mercat de les Flors de Barcelona, dins del Festival Grec.
16 abril 1999. Set portes, de Botho Strauss. Direcció: Moisès Maicas. Sala Artenbrut de Barcelona.
1 març 2001. Boccato di cardinale, de Jaume Bernadet, Jordi Cardoner, Moisès Maicas i Joan Font. Direcció: Joan Font. Gran Casino de Barcelona. Els Comediants.
17 març 2006. La fira de l’amor: poemes, cartes i cançons de Bertold Brecht. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Monumental de Mataró.
8 juliol 2007. Viatge a Califòrnia, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Versus Teatre de Barcelona.
12 març 2008. El gran inquisidor, de Fiodor Dostoievski. Direcció: Moisès Maicas. Sala Joan Brossa Espai Escènic La Seca de Barcelona.
5 octubre 2008. Iglú, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Festival Temporada Alta de Girona.
15 juliol 2010. Primer amor, de Samuel Beckett. Direcció: Moisès Maicas. Sala Villarroel de Barcelona (Festival Grec).
Desembre 2010. Cadira, d’Edward Bond. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Nacional de Catalunya.
14 maig 2011. Teoria catàstrofes, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Monumental de Mataró.
16 febrer 2011. Allegro vivace, amb fragments d’òperes de diversos compositors. Guió de José Antonio Gutiérrez, Joan Font i Moisès Maicas. Adaptació i direcció musical: Stanislav Angelov. Direcció escènica: Joan Font. Gran Teatre Liceu de Barcelona.
18 novembre 2011. Dreamin' & Rappin', de Moisès Maicas i Anna Soler, a partir d’El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Direcció: Moisès Maicas. Versus Teatre de Barcelona.
26 abril 2012. El pas, de Joan Brossa. Direcció: Moisès Maicas. MACBA de Barcelona.
23 gener 2012. Senzillament complicat, de Thomas Bernhard. Direcció: Moisès Maicas. Círcol Maldà.
29 gener 2012. 20 de novembre, de Lars Norén. Direcció: Moisès Maicas. Teatre El Centre de Llorenç de Penedès.
3 març 2012. Àlies Gospodin, de Philipp Löhle. Direcció: Moisès Maicas. Can Gassol de Mataró.
15 octubre 2013. La guada, sobre Vicente Escudero. Direcció i concepció: Moisès Maicas, Toni Giró i Guille Vidal-Ribas. Sala Mompou SGAE.
23 octubre 2013. Meitat i meitat, de Daniel Keene. Direcció: Moisès Maicas. Can Gassol. Centre de Creació d'Arts Escèniques de Mataró.
10 juliol 2014. Shakespeare on the beat, de Moisès Maicas, Miquel Ripeu i Anna Soler, a partir d’El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Direcció: Moisès Maicas. Teatre CCCB de Barcelona, dins del Festival Grec.
8 novembre 2014. Lampedusa beach, de Lina Prosa. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Akadèmia de Barcelona.
2015. Shaking Shakespeare, de Josep Fadó, Sheila Garcia i Moisès Miacas. Direcció musical: Sheila Garcia. Direcció escènica: Moisès Maicas. Teatre Maldà. Teatre Monumental de Mataró.
8 novembre 2014. El drac d’or, de Roland Schimmelpfennig. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Akadèmia de Barcelona.
12 octubre 2016. Una vida al teatre, de David Mamet. Direcció: Moisès Maicas. Sala Joan Brossa Espai Escènic La Seca de Barcelona.
9 setembre 2015. Psicosi de les 4:48, de Sarah Kane. Direcció: Moisès Maicas. Sala Joan Brossa Espai Escènic La Seca de Barcelona.
20 desembre 2016. Les verges virtuals, de Toni Cabré. Direcció: Moisès Maicas. Teatre Lliure de Barcelona.
11 febrer 2017. La Peggy Pickit veu la cara de Déu, de Ronald Schimmelpfennig. Direcció: Moisès Maicas. Can Gassol. Centre de Creació d'Arts Escèniques.
5 novembre 2017. Pell de llarinté, cua de tiré, de Koumera Dlakhaby, amb dramatúrgia d’Anna Soler Horta. Direcció: Moisès Maicas. Teatre de Salt (dins del Festival Temporada Alta).
Publicacions
Enllaços
Bibliografia
Fondevila, S. [et al.]. Moisès Maicas. La passió pel teatre. Mataró: Ajuntament de Mataró, 2019.
Pallarés, A. «Moisès Maicas: “Tots som immigrants”» (entrevista a Mosiès Maicas). Núvol. https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/moises-maicas-tots-som-immigrants-21207 [Consulta 17 març 2025].
Rubio, C. «Moisès Maicas. La passió pel teatre». Núvol. https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/moises-maicas-la-passio-pel-teatre-60602 [Consulta 17 març 2025].