Pengim-Penjam
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:02Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Formació vinculada bàsicament al teatre de titelles i objectes, però també al teatre de pallassos i als contes. Fou creada l’any 1985 per Josep Maria Serrat i Rosa Rubio, i posteriorment s’hi van incorporar Mercè Alemany i Montxo Itúrbide.</p> <p>Els orígens de la companyia es troben en el teatre de carrer i en l’animació infantil. I tot i que els seus muntatges van dirigits principalment al públic infantil i familiar, també ha fet alguna incursió en el teatre per a adults. Pengim-Penjam va iniciar les seves activitats amb l’espectacle de titelles <i>El follet geperut</i> (1986), el qual seguiren, per ordre cronològic, <i>La nit del bosc</i> (1992), un espectacle «ecològic» —segons l’etiqueta de la mateixa companyia—, i <i>Kim-Bambas torna de viatge</i> (1993). Entre la producció dels anys següents cal destacar tota una sèrie de títols que han passat a formar part del repertori de la companyia, entre ells <i>El Moliner</i> (1999), un conte amb titelles ambientat a l’època medieval; <i>Històries d’animals</i> (2000), en què hom combinava contes, titelles i teatre d’objectes amb la música en directe; i <i>Ai, la farina!</i>, amb tècnica txeca i actors, estrenat l’any 2000 a Igualada a la Mostra de La Xarxa. D’un quant temps ençà, la companyia també s’ha centrat en la creació d’espectacles de curta durada (30-40 minuts), adreçats bàsicament als més menuts (0-3 anys), en els quals la part visual i musical, i la barreja d’actors i titelles, són les tècniques per captivar el públic. En aquesta línia de treball han presentat <i>El gall Frederic i la gallina Caterin</i>a (2009); <i>El regal</i> (2012), inspirat en el conte de Michael Ende <i>El titella de roba</i>, i <i>La Filomena va al riu</i>, una obra amb música de Mozart i amb una forta càrrega poètica. De l’última etapa de la companyia esmentarem els muntages <i>L’amic</i> (2013), que tracta els temes de l’amistat i la diversitat; <i>El llop cantaire dels Tres Porquets i la Caputxeta vermella</i> (2015), un combinat de música i contes populars amb fruites i verdures que expliquen històries; <i>L’ànec Joaquim</i> (2016), inspirat en un conte de Wolf Erlbruch i que pretén acostar l’infant al tema de la mort, i, finalment, <i>L’egoisme Gegant</i> (2016), amb música en directe i un argument basat en el conte <i>El</i> <i>gegant egoista</i> d’Oscar Wilde. Al llarg dels seus més de trenta anys de carrera, Pengim-Penjam ha presentat els seus espectacles a teatres, festes majors, escoles, centres cívics, biblioteques i sales de programació estable de tot Catalunya; també ha realitzat representacions en festivals de l’estat espanyol.</p> | |
| dc.identifier | 2779 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1689 | |
| dc.peudefoto | La nit del bosc. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.pengim-penjam.com">http://www.pengim-penjam.com</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> | |
| dc.subject | Teatre de titelles i objectes; teatre de pallassos i contes | |
| dc.title | Pengim-Penjam |