Pengim-Penjam

Formació vinculada bàsicament al teatre de titelles i objectes, però també al teatre de pallassos i als contes. Fou creada l’any 1985 per Josep Maria Serrat i Rosa Rubio, i posteriorment s’hi van incorporar Mercè Alemany i Montxo Itúrbide.

Els orígens de la companyia es troben en el teatre de carrer i en l’animació infantil. I tot i que els seus muntatges van dirigits principalment al públic infantil i familiar, també ha fet alguna incursió en el teatre per a adults. Pengim-Penjam va iniciar les seves activitats amb l’espectacle de titelles El follet geperut (1986), el qual seguiren, per ordre cronològic, La nit del bosc (1992), un espectacle «ecològic» —segons l’etiqueta de la mateixa companyia—, i Kim-Bambas torna de viatge (1993). Entre la producció dels anys següents cal destacar tota una sèrie de títols que han passat a formar part del repertori de la companyia, entre ells El Moliner (1999), un conte amb titelles ambientat a l’època medieval; Històries d’animals (2000), en què hom combinava contes, titelles i teatre d’objectes amb la música en directe; i Ai, la farina!, amb tècnica txeca i actors, estrenat l’any 2000 a Igualada a la Mostra de La Xarxa. D’un quant temps ençà, la companyia també s’ha centrat en la creació d’espectacles de curta durada (30-40 minuts), adreçats bàsicament als més menuts (0-3 anys), en els quals la part visual i musical, i la barreja d’actors i titelles, són les tècniques per captivar el públic. En aquesta línia de treball han presentat El gall Frederic i la gallina Caterina (2009); El regal (2012), inspirat en el conte de Michael Ende El titella de roba, i La Filomena va al riu, una obra amb música de Mozart i amb una forta càrrega poètica. De l’última etapa de la companyia esmentarem els muntages L’amic (2013), que tracta els temes de l’amistat i la diversitat; El llop cantaire dels Tres Porquets i la Caputxeta vermella (2015), un combinat de música i contes populars amb fruites i verdures que expliquen històries; L’ànec Joaquim (2016), inspirat en un conte de Wolf Erlbruch i que pretén acostar l’infant al tema de la mort, i, finalment, L’egoisme Gegant (2016), amb música en directe i un argument basat en el conte El gegant egoista d’Oscar Wilde. Al llarg dels seus més de trenta anys de carrera, Pengim-Penjam ha presentat els seus espectacles a teatres, festes majors, escoles, centres cívics, biblioteques i sales de programació estable de tot Catalunya; també ha realitzat representacions en festivals de l’estat espanyol.