Francesc Espluga Roura
| dc.coverage | (Horta, Barcelona, 1-8-1943 - Barcelona, 24-1-2009) | |
| dc.creator | Guillem-Jordi Graells | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:38Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>S'integrà el 1956 al quadre escènic del Centre Parroquial d'Horta com a actor, participant en nombrosos muntatges i en els <i>Pastorets</i> i la <i>Passió</i>. Mentre estudia Belles Arts a l'Escola Massana i treballa d'administratiu, participa en la creació del grup Àgora (1962), que renova els plantejaments del centre i on fa d'actor i director. Poc després pertany al nucli fundacional del Grup d'Estudis Teatrals d'Horta (1964), on, a més de fer d'actor i director d'alguns muntatges (<i>L'anunciació a Maria</i>, <i>Assassinat a la catedral</i>,<i> Procés per l'ombra d'un ruc</i>), comença a fer els cartells i els programes per als principals espectacles de la companyia (<i>Crist misteri</i>,<i> Oratori per un home sobre la terra</i>, <i>La fira de la mort</i>, <i>L'ombra de l'escorpí</i>). També realitza el disseny gràfic per a la companyia Teatre de l'Escorpí (1975-1977). I manté contacte amb diversos membres fundadors del Teatre Lliure, que li encomanen el disseny de la marca, el logo i tota la línia de disseny gràfic del nou teatre (1976). Aleshores ja havia passat per diversos estudis gràfics i empreses (AG Oriente, Trias & Cañellas, Din Internacional) fins a fer-se càrrec de la direcció d'art a l'Editorial Salvat (1982-1991) com a <i>free lancer</i>. A més de treballar esporàdicament per a altres companyies, la seva vinculació fonamental amb el Teatre Lliure, fins poc abans de la seva mort, assegura la continuïtat i l'excel·lència de la línia gràfica i de publicacions d'aquesta entitat, amb diversos reconeixements (Biennal de Varsòvia 1980, Biennal Lahti de Hèlsinki 1981, Premi de la crítica teatral de Barcelona 1990).</p> | |
| dc.description | <p>L'aportació de Cesc Espluga al disseny gràfic per al teatre parteix de la seva admiració pel món del cartellisme polonès i també per la renovació i la línia marcada per algunes realitats escèniques europees, singularment el Piccolo Teatro di Milano. A partir d'això, i superada una estètica inicial neoexpressionista, Espluga desenvolupa una experimentació constant de formats, textures, materials i recursos, que té la seva màxima expressió en els encunyats per al programa de <i>La fira de la mort</i> o el cartell «personalitzable» de <i>La nit de les tríbades</i>. La seva marca per al Teatre Lliure suposa la seva maduresa com a creador gràfic, amb una síntesi expressiva d'elements (la «T» de teatre, la «ll» de Lliure, els quatre pals catalans), plagiada i imitada després, que defineix un estil essencial i de gran personalitat.</p> | |
| dc.identifier | 3008 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2394 | |
| dc.peudefoto | Oratori per un home sobre la terra. Teatre Romea, 1970. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi; <span class="small-caps">Espluga</span>, Maria; <span class="small-caps">Llonch</span>, Jaume. <i>Francesc Espluga, disseny gràfic per al teatre</i>. Barcelona: Fundació Teatre Lliure. 2011.</p> | |
| dc.title | Francesc Espluga Roura |