Francesc Espluga Roura

S'integrà el 1956 al quadre escènic del Centre Parroquial d'Horta com a actor, participant en nombrosos muntatges i en els Pastorets i la Passió. Mentre estudia Belles Arts a l'Escola Massana i treballa d'administratiu, participa en la creació del grup Àgora (1962), que renova els plantejaments del centre i on fa d'actor i director. Poc després pertany al nucli fundacional del Grup d'Estudis Teatrals d'Horta (1964), on, a més de fer d'actor i director d'alguns muntatges (L'anunciació a Maria, Assassinat a la catedral, Procés per l'ombra d'un ruc), comença a fer els cartells i els programes per als principals espectacles de la companyia (Crist misteri, Oratori per un home sobre la terra, La fira de la mort, L'ombra de l'escorpí). També realitza el disseny gràfic per a la companyia Teatre de l'Escorpí (1975-1977). I manté contacte amb diversos membres fundadors del Teatre Lliure, que li encomanen el disseny de la marca, el logo i tota la línia de disseny gràfic del nou teatre (1976). Aleshores ja havia passat per diversos estudis gràfics i empreses (AG Oriente, Trias & Cañellas, Din Internacional) fins a fer-se càrrec de la direcció d'art a l'Editorial Salvat (1982-1991) com a free lancer. A més de treballar esporàdicament per a altres companyies, la seva vinculació fonamental amb el Teatre Lliure, fins poc abans de la seva mort, assegura la continuïtat i l'excel·lència de la línia gràfica i de publicacions d'aquesta entitat, amb diversos reconeixements (Biennal de Varsòvia 1980, Biennal Lahti de Hèlsinki 1981, Premi de la crítica teatral de Barcelona 1990).

L'aportació de Cesc Espluga al disseny gràfic per al teatre parteix de la seva admiració pel món del cartellisme polonès i també per la renovació i la línia marcada per algunes realitats escèniques europees, singularment el Piccolo Teatro di Milano. A partir d'això, i superada una estètica inicial neoexpressionista, Espluga desenvolupa una experimentació constant de formats, textures, materials i recursos, que té la seva màxima expressió en els encunyats per al programa de La fira de la mort o el cartell «personalitzable» de La nit de les tríbades. La seva marca per al Teatre Lliure suposa la seva maduresa com a creador gràfic, amb una síntesi expressiva d'elements (la «T» de teatre, la «ll» de Lliure, els quatre pals catalans), plagiada i imitada després, que defineix un estil essencial i de gran personalitat.