Filo Feliu

dc.coverage(Barcelona, 27-12-1927 - )
dc.creatorMarta Porter i Bàrbara Raubert
dc.date.accessioned2026-01-14T15:36:37Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>Considerada una nena prodigi, amb tretze anys va debutar al ballet <i>La Ventafocs</i> al costat del seu mestre, Joan Magrinyà. Xavier Montsalvatge, que en aquella època era el director del periòdic <i>La Destinació</i>, escrivia: «Ha nascut un estel? Filo Feliu futura estel de la dansa pot tenir la seguretat d'arribar molt lluny». Montsalvatge va fer grans elogis d'ella i li va profetitzar un futur ple d'èxits.</p> <p>Del 1941 al 1958 forma part estable del Ballet del Liceu, consagrada com a artista. La crítica de l'època va comparar amb les grans ballarines russes pel seu estil noble i depurat i per la seva gran tècnica. Va fer també recitals al Palau de la Música de Barcelona amb el seu mestre i parella del moment, Joan Magrinyà. L'any 1943, el programa de mà del seu primer recital la descrivia així: «Filo Feliu, aquesta jove artista, potser la més jove de les nostres ballarines, solament compta 15 anys d'edat i és una de les millors ballarines formades per Juan Magriñá».</p> <p>En les diferents actuacions fetes per Espanya al costat del seu mestre, i per la puresa de la seva tècnica i noblesa del seu estil, el públic i la premsa van reconèixer en ella qualitats admirables, que la van situar en la primeríssima línia entre les més destacades artistes de dansa.</p> <p>També va formar parella amb Edmon Linval, primer ballarí dels Ballets de Montecarlo l'any 1945.</p> <p>La seva última aparició al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va ser l'any 1958 amb motiu de l'homenatge que el teatre va retre al seu mestre, parella de ball i mentor, Joan Magrinyà.</p> <p>Es va retirar de l'escena en plena joventut i apogeu de la seva brillantíssima carrera per dedicar-se a fer una família.</p>
dc.description<p>Va obrir una acadèmia de formació clàssica a Barcelona amb el seu nom i es va dedicar a la docència durant anys. Actualment viu retirada i segueix les noves tendències de la dansa i defensa, sobretot, la dansa clàssica.</p>
dc.identifier1796
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2387
dc.local.estrena<p lang="ca-ES" style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;">Coreografies de Joan Magrinyà:</p> <p lang="ca-ES">Ballets: Debut al ballet <i>La Ventafocs</i> (1941)</p> <p style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;"><i>El carrillón mágico</i> (1941), R. Pick Mangiagalli. En el paper de Rosaura</p> <p style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;"><i>Goyescas</i><i> </i>(1957), d'Enric Granados</p> <p style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;"><i>Variaciones románticas</i> (1957), Franz Schubert</p> <p style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;"><i>Variacions de Doña </i>Francisquita (1957),<i> </i>Amadeu Vives. Solo</p> <p style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;"> </p> <p style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;">Òperes:</p> <p style="margin-left: 1.25cm; text-indent: -1.25cm; margin-bottom: 0cm;"><i>Aida</i> (1944), Giuseppe Verdi (cos de ball) </p>
dc.peudefotoGran recital de dansa clàssica de Juan Magrinyà i Filo Feliu. Palau de la Música, 29 abril 1944. Font: Escena digital de Catalunya
dc.relation<p><a href="https://ballcatmemories.cat/filo-feliu/"> https://ballcatmemories.cat/filo-feliu/</a></p> <p><a href="https://www.licexballet.com/filo-feliu/">https://www.licexballet.com/filo-feliu/</a></p>
dc.subjectCoreògrafa, intèrpret
dc.titleFilo Feliu
dc.title.alternative<p>Filomena Feliu i Furquet</p>

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal