Filo Feliu

Considerada una nena prodigi, amb tretze anys va debutar al ballet La Ventafocs al costat del seu mestre, Joan Magrinyà. Xavier Montsalvatge, que en aquella època era el director del periòdic La Destinació, escrivia: «Ha nascut un estel? Filo Feliu futura estel de la dansa pot tenir la seguretat d'arribar molt lluny». Montsalvatge va fer grans elogis d'ella i li va profetitzar un futur ple d'èxits.

Del 1941 al 1958 forma part estable del Ballet del Liceu, consagrada com a artista. La crítica de l'època va comparar amb les grans ballarines russes pel seu estil noble i depurat i per la seva gran tècnica. Va fer també recitals al Palau de la Música de Barcelona amb el seu mestre i parella del moment, Joan Magrinyà. L'any 1943, el programa de mà del seu primer recital la descrivia així: «Filo Feliu, aquesta jove artista, potser la més jove de les nostres ballarines, solament compta 15 anys d'edat i és una de les millors ballarines formades per Juan Magriñá».

En les diferents actuacions fetes per Espanya al costat del seu mestre, i per la puresa de la seva tècnica i noblesa del seu estil, el públic i la premsa van reconèixer en ella qualitats admirables, que la van situar en la primeríssima línia entre les més destacades artistes de dansa.

També va formar parella amb Edmon Linval, primer ballarí dels Ballets de Montecarlo l'any 1945.

La seva última aparició al Gran Teatre del Liceu de Barcelona va ser l'any 1958 amb motiu de l'homenatge que el teatre va retre al seu mestre, parella de ball i mentor, Joan Magrinyà.

Es va retirar de l'escena en plena joventut i apogeu de la seva brillantíssima carrera per dedicar-se a fer una família.

Va obrir una acadèmia de formació clàssica a Barcelona amb el seu nom i es va dedicar a la docència durant anys. Actualment viu retirada i segueix les noves tendències de la dansa i defensa, sobretot, la dansa clàssica.