El pati blau
| dc.contributor.author | Santiago Rusiñol | |
| dc.creator | Irene Tarrés | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:14Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">L'octubre del 1902 Rusiñol va decidir recuperar un conte seu titulat «El pati blau», recollit a <i>Fulls de la vida</i> (1898), i adaptar-lo a una forma teatral amb el mateix títol. Tot i que va mantenir el tema i la història de la narració, va potenciar els elements sentimentals de la relació amorosa i accentuà el to tràgic del final, concessions que l'apropaven al gran públic.</p> <p style="text-align: justify;">Els dos actes del drama s'estructuren al voltant de l'idil·li que protagonitzen Agna-Rosa, una adolescent malalta que no pot sortir més enllà del jardí de casa seva, i Jacinto, un jove pintor, <i>alter ego</i> de l'autor, que queda encisat pel blau de les parets del pati i per la bellesa de la moribunda. El personatge de Maria, que en el conte era la germana d'Agna-Rosa i que en aquesta versió n'és la mare, fa de confident de l'enamorament de la filla, alhora que expressa un dolor resignat respecte de l'egoisme de l'<i>americano</i> don José, un parent que els vol usurpar la propietat a canvi d'una ajuda econòmica interessada. El metge, un personatge que Rusiñol introduí en la versió dramàtica, fa de contrapunt al discurs ètic i estètic de l'artista, tot retraient-li la seva exaltació «vaga» davant l'efímer. Per contra, Jacinto se sap «esclau de lo que fuig» i, atret per la mort, pinta el retrat de la noia, com una flor marcida a punt de desaparèixer del pati blau o del fons del quadre.</p> | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-style: normal; font-weight: normal; text-align: justify;"><span data-mce-mark="1">Amb <i>El pati blau</i> Rusiñol renunciava al simbolisme i es decantava al sentimentalisme, en un procés, irreversible, d'acostament al gran públic. Una part de la crítica de l'època l'acusà d'amanerament i vulgaritat per l'ús de recursos poc honestos en aquest sentit, i l'autor se'n defensà, indirectament, en el pròleg del <i>Llibre del dolor</i>, en el qual proposava l'«<span data-mce-mark="1">eclecticisme militant» i la llibertat de l'artista a l'hora de trobar «cordills de simpatia» per comunicar-se amb el</span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">s destinataris de les seves obres. Els elements costumistes i de melodrama constaten la significació transitòria d'</span></span><span data-mce-mark="1"><i><span data-mce-mark="1">El pati blau</span></i></span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1"> dins la producció literària de Santiago Rusiñol i marquen diferències rellevants amb </span></span><span data-mce-mark="1"><i><span data-mce-mark="1">El jardí abandonat </span></i></span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">(1900)</span></span><span data-mce-mark="1"><i><span data-mce-mark="1">, </span></i></span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">obra amb què manté, d'altra banda, alguns punts de contacte (Casacuberta: 1997). Així com en el quadre poemàtic Rusiñol plantejava una possible conciliació entre la prosa i la poesia, a </span></span><span data-mce-mark="1"><i><span data-mce-mark="1">El pati blau</span></i></span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1"> la realitat s'imposa clarament al món ideal. La frivolitat de l'</span></span><span data-mce-mark="1"><i><span data-mce-mark="1">americano </span></i></span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">quan vol adquirir el quadre per poder ensenyar el pati a possibles compradors, així com el seu darrer somriure cínic, són mostres d'aquesta visió novament pessimista de la relació entre l'artista i la societat.</span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0.2cm; font-style: normal; font-weight: normal; text-align: justify;"><i><span style="text-decoration: none;">El pati blau</span></i><span style="text-decoration: none;"> s'estrenà la nit del 12 de maig del 1903 al Teatre Romea a càrrec de la companyia d'Enric Borràs, després que s'haguessin suspès les representacions de la polèmica </span><i><span style="text-decoration: none;">L'hèroe</span></i><span style="text-decoration: none;">. La sala s'emplenà de defensors i detractors de Rusiñol i l'obra estigué a la cartellera durant cinc mesos.</span></p> | |
| dc.identifier | 1909 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/236 | |
| dc.local.estrena | 12 maig 1903, Teatre Romea | |
| dc.peudefoto | Esbós escenogràfic d'El pati blau de Maurici Vilomara. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: L'Avenç, 1903 | |
| dc.source | <p class="sdendnote" style="text-indent: -.55pt; margin: 5.0pt 0cm 5.65pt .55pt;"><span class="small-caps">Casacuberta,</span> Margarida:<i> Santiago Rusiñol: vida literatura i mite.</i> Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.</p> <p class="sdendnote" style="text-indent: -.55pt; margin: 5.0pt 0cm 5.65pt .55pt;"><span class="small-caps">Casacuberta</span>, Margarida:<i> Santiago Rusiñol i el teatre per dins.</i> Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1999.</p> <p class="sdendnote" style="text-indent: -.55pt; margin: 5.0pt 0cm 5.65pt .55pt;"><span class="small-caps">Rusiñol</span>, Santiago: <i>Obres completes 1. Novel·les i teatre. </i>Barcelona: Selecta, 1947.</p> | |
| dc.title | El pati blau | |
| dc.title.alternative | El pati blau : Idil·li dramàtic en dos actes |