Teatre de Sant Agustí / Teatre Odeón
| dc.coverage | abril 1849-1886 | |
| dc.coverage.spatial | C/ de l'Hospital / Pl. de Sant Agustí. Barcelona | |
| dc.creator | Raffaella Perrone | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:48Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">La sala de la Biblioteca dels Agustins, situada al segon pis del convent de Sant Agustí, fou destinada a local d’espectacle el 1849. Es tractava d'un espai rectangular d'uns 30 metres de llarg per 10 d’ample i amb una tarima-escenari en un extrem de la sala. La platea tenia una capacitat de 400 espectadors. Era el Teatre de Sant Agustí.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">El 1850, en donar-li caràcter públic, en fou ampliada la capacitat amb la construcció de dos pisos que permeteren doblar les localitats i tenir espais annexos, com ara un saló de descans, una sala de fumar i un cafè. A l'estiu de 1857 s’hi van fer obres de decoració a la façana i dos anys més tard, el 1859, altres reformes per ampliar-ne l’aforament. Fou aleshores quan va canviar de nom i va passar a ser conegut com a <span style="mso-bidi-font-style: italic;">Teatre Odeón</span>.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">El teatre tancà el 1886 i fou enderrocat l’any 1887 per construir-hi un hotel amb motiu de l’Exposició Universal de 1888.</p> | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">El primer Odeón anava a càrrec de la Societat d’Autors Dramàtics i funcionava només diumenges i festius. La mena de públic que hi anava era gent treballadora, obrers i menestrals, soldats i minyones que cercaven espectacles econòmics per passar una bona estona.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">Posteriorment fou la Sociedad Apolínea, que arribà a ser dirigida per Josep Renart i Arús, que batejà el teatre amb el nom d'Odeón Apolíneo. El 1850, Joaquim Dimas i Graells prengué el teatre al seu càrrec per representar-hi drames traduïts del melodrama francès. L'Odeón arribà a ser conegut popularment com a «L'Escorxador» pels melodrames de sang i fetge que s’hi representaren.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">En els dies de cada dia la sala es llogava a societats d'aficionats.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">Alternant amb les funcions de teatre de l'empresa a l'Odeón, s'hi celebraven actes i petits espectacles de funàmbuls i acròbates, jocs de mans, balls escenificats i altres varietats.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">La visió empresarial de Joaquim Dimas donà l’oportunitat al jove Frederic Soler d'estrenar, el 1864, <em style="mso-bidi-font-style: normal;">L’Esquella de la Torratxa</em> i més tard, a l'octubre de 1865, d'instal·lar-s'hi La Gata, una companyia creada expressament per a representar obres en català. Les peces que s'hi representaven cada setmana eren anomenades <em>gatades</em>. Aviat però, van aparèixer els problemes amb l'empresari del teatre i la societat va decidir emigrar al veí Teatre Romea.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">L'Odeón va obtenir una certa popularitat cap a l’any 1870, quan l’actor i empresari Jaume Piquet i Piera en prengué la direcció i arrendà per temps indefinit el local, fins al 1886, quan tancà les portes.</p> | |
| dc.identifier | 1300 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2101 | |
| dc.peudefoto | L'Esquella de la torratxa. Estrenada al 1864. Teatre Odeón. Barcelona. . Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Curet</span>, Francesc. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Historia del Teatre Català</em>. Barcelona: Editorial Aedos, 1967.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span data-mce-mark="1"><span class="small-caps">Fons Artís</span>. Capsa 34. Documentació sobre Frederic Soler.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Morell i Montadí</span>, Carme. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat (1860-1875)</em>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Roure</span>, Conrad. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Recuerdos de mi larga vida</em>. Barcelona: Biblioteca <span style="mso-bidi-font-weight: bold;">de</span> El Diluvio, 1925-1927.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona, ciutat de teatres</em>.<em style="font-size: 12.16px;"> </em>Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena edicions, 2013.</p> | |
| dc.title | Teatre de Sant Agustí / Teatre Odeón |