Teatre de Sant Agustí / Teatre Odeón

La sala de la Biblioteca dels Agustins, situada al segon pis del convent de Sant Agustí, fou destinada a local d’espectacle el 1849. Es tractava d'un espai rectangular d'uns 30 metres de llarg per 10 d’ample i amb una tarima-escenari en un extrem de la sala. La platea tenia una capacitat de 400 espectadors. Era el Teatre de Sant Agustí.

El 1850, en donar-li caràcter públic, en fou ampliada la capacitat amb la construcció de dos pisos que permeteren doblar les localitats i tenir espais annexos, com ara un saló de descans, una sala de fumar i un cafè. A l'estiu de 1857 s’hi van fer obres de decoració a la façana i dos anys més tard, el 1859, altres reformes per ampliar-ne l’aforament. Fou aleshores quan va canviar de nom i va passar a ser conegut com a Teatre Odeón.

El teatre tancà el 1886 i fou enderrocat l’any 1887 per construir-hi un hotel amb motiu de l’Exposició Universal de 1888.

El primer Odeón anava a càrrec de la Societat d’Autors Dramàtics i funcionava només diumenges i festius. La mena de públic que hi anava era gent treballadora, obrers i menestrals, soldats i minyones que cercaven espectacles econòmics per passar una bona estona.

Posteriorment fou la Sociedad Apolínea, que arribà a ser dirigida per Josep Renart i Arús, que batejà el teatre amb el nom d'Odeón Apolíneo. El 1850, Joaquim Dimas i Graells prengué el teatre al seu càrrec per representar-hi drames traduïts del melodrama francès. L'Odeón arribà a ser conegut popularment com a «L'Escorxador» pels melodrames de sang i fetge que s’hi representaren.

En els dies de cada dia la sala es llogava a societats d'aficionats.

Alternant amb les funcions de teatre de l'empresa a l'Odeón, s'hi celebraven actes i petits espectacles de funàmbuls i acròbates, jocs de mans, balls escenificats i altres varietats.

La visió empresarial de Joaquim Dimas donà l’oportunitat al jove Frederic Soler d'estrenar, el 1864, L’Esquella de la Torratxa i més tard, a l'octubre de 1865, d'instal·lar-s'hi La Gata, una companyia creada expressament per a representar obres en català. Les peces que s'hi representaven cada setmana eren anomenades gatades. Aviat però, van aparèixer els problemes amb l'empresari del teatre i la societat va decidir emigrar al veí Teatre Romea.

L'Odeón va obtenir una certa popularitat cap a l’any 1870, quan l’actor i empresari Jaume Piquet i Piera en prengué la direcció i arrendà per temps indefinit el local, fins al 1886, quan tancà les portes.