Nicolau Guanyabens i Giral
| dc.coverage | (Mataró, 11-12-1826 - Palma, 8-1-1889) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:33Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Guanyabens inicià la seva formació musical a la capella de música dels escolapis de Mataró i, posteriorment, al cenacle del mestre Jaume Isern. De manera autodidàctica estudià flauta i guitarra, instruments dels quals assolí un domini avançat, i amplià els seus coneixements de composició gràcies al mètode de la <i>Geneuphonia</i>, de J. Virués Spínola. A banda de músic, Guanyabens fou pilot de la marina mercant, home de comerç i, a partir de 1871, metge homeòpata, professions que alternà amb la música al llarg de la seva vida. Es considera un dels introductors de l’homeopatia a la Península. Progressista declarat, fou activista liberal, demòcrata i republicà i, durant un període de la seva vida, redactor d’<i>El Liberal.</i> De mare mallorquina, visqué una temporada a Palma, ciutat on morí anys més tard, després d’haver retornat a Mataró. Tingué certa fortuna com a comediògraf de peces d’un sol acte.</p> | |
| dc.description | <p>La producció musical de Guanyabens es concentra sobretot a les dècades centrals del segle<span class="small-caps"> xix</span>. Fou autor de peces per a piano, entre les quals destaca <i>La calma </i>(1858); nombroses adaptacions de cançons populars, algunes d’elles pensades per ser interpretades en el marc de les caramelles; dues obres de caràcter simfònic; cinc sarsueles en castellà i una en català, i set peces de música religiosa, entre les quals un <i>Rèquiem</i>, interpretat, sembla ser, pocs dies després de la seva mort a Mataró. Més enllà del seu paper com a revitalitzador de la música popular, la seva obra major fou l’òpera <i>Arnaldo di Erill</i>, estrenada al Liceu, amb llibret en italià de Joan Cortada. Tot i que, per influència del seu mestre Isern, el model operísitc és encara l’italià, proper a Donizetti i Bellini i d’estil belcantista, la introducció d’un tema històric pròpiament català apunta al canvi de tendència que es va produir a mitjan segle <span class="small-caps">xix</span>, a la recerca d’un llenguatge menys dependent i amb més personalitat nacional. El tema de l’òpera, ambientada al segle <span class="small-caps">xiv</span> a cavall de les corts de Pere III el Cerimoniós i Jaume III de Mallorca, és coincident amb els postulats del romanticisme historicista de la Renaixença de recuperació d’un passat medieval perdut.</p> | |
| dc.identifier | 2415 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2731 | |
| dc.local.estrena | <ul> <li> <p>12 maig 1859. <i>Arnaldo di Erill</i>. Llibretista: Joan Cortada. Gran Teatre del Liceu, Barcelona.</p> </li> </ul> | |
| dc.local.publicacions | <p> </p> <p> </p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Nicolau Guanyabens. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p> </p> <p><strong> </strong></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé. «L’activitat lírica». A: <span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <em style="background-color: initial; font-size: 14.4px;">Història de la música catalana, valenciana i balear</i>, volum III: <em style="background-color: initial; font-size: 14.4px;">Del Romanticisme al Nacionalisme. Segle XIX</i><span style="background-color: initial; font-size: 14.4px;">, Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 57-110.</span></p> <p><span class="small-caps">Cortès</span>, Francesc. «<i>Arnaldo di Erill,</i> de Nicolás Guañabens: aproximación al estado de la ópera en España a mediadios del siglo XIX». <i>Revista de Musicología</i>, XX: 1 (1997), p. 505-522.</p> <p>— «La música catalana al segle XIX». A: <span class="small-caps">Bonastre</span>, Francesc; <span class="small-caps">Cortès</span>, Francesc (coord.). <i>Història crítica de la música catalana.</i> Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 423-464.</p> <p><span class="small-caps">Radigales</span>, Jaume. «Guanyabens i Giral, Nicolau (Guañavents, Guanyabéns)». A: <span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <i>Història de la música catalana, valenciana i balear</i>, volum IX:<i> Diccionari A-H.</i> Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 256.</p> <p><span class="small-caps">Suárez-Pajares</span>, Javier. «Guañabens Giral, Nicolás». A: C<span class="small-caps">asares Rodicio</span>, Emilio (dir.). <i>Diccionario de la música española e hispanoamericana V.</i> Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999, p. 934.</p> | |
| dc.subject | Compositor i guitarrista | |
| dc.title | Nicolau Guanyabens i Giral |