No hablaré en clase
| dc.contributor.author | Dagoll Dagom, Joan Ollé i Josep Parramon | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:57Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;"><i>No hablaré en classe </i>és el tercer espectacle de la companyia Dagoll Dagom i el primer de creació pròpia després d’haver escenificat poemes de Rafael Alberti i de Joan Salvat Papasseit a <i>Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos </i>i <i>Nocturn per a acordió</i>,<i> </i>respectivament. Es tracta d’un muntatge col·lectiu amb dramatúrgia de Joan Ollé i Josep Parramon que pren com a material textual base les lliçons que s’impartien a l’escola en l’assignatura de Formación de Espíritu Nacional, entre els anys quaranta i seixanta. Aquest material textual base va des de les cartilles escolars, llibres de catequesi i llibres de text fins als cants gregorians i himnes de la postguerra espanyola. El muntatge resultant no s’estructura segons una narrativa lineal, sinó que es proposa reproduir en l’escena l’ambient concret d’una època en forma de memòries col·lectives. </p> <p style="text-align: justify;"><i>No hablaré en clase </i>va ser prohibida l’any 1976 pel Ministerio de Información y Turismo. L’obra es va poder estrenar l’any 1977 després d’haver-ne canviat el nom dels personatges i el títol (<i>Pa amb oli i sucre i altres lletanies</i>, que seria el subtítol de la peça per a la posteritat). Tot i haver passat la censura, les representacions de <i>No hablaré en clase </i>van estar marcades per les amenaces constants de grups feixistes. En les representacions a la Sala Cadarso de Madrid, les amenaces es van convertir en fets: la sala va ser atacada amb un còctel molotov, sense que provoqués cap ferit.</p> | |
| dc.description | <p class="Standard" style="text-align: justify;"><i>No hablaré en clase </i>va ser una de les peces més emblemàtiques de la Transició espanyola. A l’estil d’<i>Amarcord </i>de Federico Fellini (1973), reproduïa amb una barreja d’amargor i nostàlgia un seguit d’històries iniciàtiques sota un context dictatorial. Crònica impressionista del que suposava ser un infant en els anys més durs del nacionalcatolicisme, <i>No hablaré en clase </i>va convertir-se en una de les manifestacions artístiques que va encapsular l’esperit d’un època. Aquesta peça va ser al teatre el que el llibre de Manuel Vázquez Montalban, <i>Cien años de canción y music hall</i>, a la literatura, o la pel·lícula de Basilio Martín Patino, <i>Canciones para después de una guerra, </i>al cinema. L’èxit de la peça, que va comportar una gira per tot l’estat, va conduir a la consolidació i la professionalització de la companyia.</p> | |
| dc.identifier | 2369 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/113 | |
| dc.local.estrena | 25 febrer 1977, Teatre l’Aliança de Poble Nou, Barcelona | |
| dc.peudefoto | No hablaré en clase. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Madrid: Biblioteca Española de Música y Teatro Contemporáneos, Fundación Juan March, 1977 | |
| dc.relation | <p>Fragment de l’obra:</p> <p class="Standard"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;"><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=vUEAXbZ1v0c&t=88s">https://www.youtube.com/watch?v=vUEAXbZ1v0c&t=88s</a>></span></p> <p class="Standard">Entrada de la companyia a EC:</p> <p class="Standard"><<a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0021222.xml"><span style="color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0021222.xml</span></a>></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p>«Estreno de <i>No hablaré en clase</i>, en la Sala Cadarso». <i>El País </i>(20 octubre 1977).</p> <p><span class="small-caps">Bozzo</span>, Joan Lluís. <i>Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom</i>. Barcelona: Editorial Empúries, 2015.</p> <p><span class="small-caps">Pérez Jiménez</span>, Manuel. <i>El teatro de la transición política (1975-1982): recepción, crítica y edición</i>. Biscaia:<i> </i>Ediciones Reichenberger, 1998, p. 471-472.</p> | |
| dc.title | No hablaré en clase | |
| dc.title.alternative | No hablaré en clase : Pa amb oli i sucre i altres lletanies |