Eduard Nicol
| dc.coverage | Barcelona, 13-12-1907 - Mèxic, 7-5-1990 | |
| dc.coverage.spatial | Catalunya | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-04-20T10:44:52Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Eduard Nicol va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on va formar part de l’Escola de filosofia de Barcelona, juntament amb d’altres pensadors com Jaume Serra i Húnter o Joaquim Xirau, i de la qual va ser membre del sindicat d’estudiants. Nicol no provenia d’una posició social acomodada i sempre va haver de compaginar els estudis i la docència amb feines periodístiques i del món editorial. Va escriure crítiques teatrals i musicals en revistes com <i>La Veu de Catalunya</i>, <i>D’Ací d’Allà</i> o<i> Revista de Catalunya</i>, va treballar de secretari per a la Fundació Bernat Metge i va participar en el <i>Diccionario de la Música ilustrado </i>(Cuscó, 2019, p. 191). Va completar els seus estudis a Madrid, on va coincidir amb filòsofs com José Ortega y Gasset i Xavier Zubiri. L’any 1933 va començar a impartir classes a l’Institut Salmerón, d’on va acabar sent director, i va ser nomenat catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona. També va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona del 1934 al 1939, any en el qual es va haver d’exiliar a Mèxic arran de la persecució franquista. Allà, després d’haver validat els estudis i haver-s’hi doctorat, va ser professor de la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, va fundar la revista <i>Filosofía y Letras,</i> l’Institut de Recerques Filosòfiques de la mateixa universitat i va fundar i dirigir l’anuari internacional de filosofia <i>Dianoia.</i> Va formar part de la Comunitat Catalana de Mèxic i va col·laborar amb diverses publicacions de l’exili. Tota la seva obra filosòfica va ser publicada a Mèxic, on va morir l’any 1990. Abans de la seva mort, però, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i va rebre la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi.</p><p>Eduard Nicol ha estat un dels filòsofs i historiadors de la filosofia catalans més rellevant del segle <span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, a l’altura d’un Josep Ferrater i Mora. Pel que fa a la seva connexió amb el teatre català, Nicol, individu inquiet, treballador i dinàmic, va participar activament de la vida cultural barcelonina, especialment de la teatral i musical, des de la segona meitat de la dècada dels anys vint del segle <span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">xx </span>fins que va haver d’exiliar-se a Mèxic l’any 1939. Va escriure crítiques i ressenyes de les estrenes teatrals en publicacions periòdiques com<i> Revista de Catalunya,</i> on col·laborava a la secció «El teatre», <i>Mirador</i>,<i> La Veu de Catalunya</i> i sobretot a <i>D’Ací d’Allà</i>, on<i> </i>tenia una secció titulada «L’escena». Es va posicionar públicament a favor de l’Associació de Teatre Selecte, entitat creada l’any 1929 que volia promoure la renovació escènica i la recerca avantguardista davant l’omnipresència d’un teatre comercial que es considerava empobridor (Foguet, 2024, p. 61).</p> | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2956 | |
| dc.local.publicacions | <p><u>Traduccions teatrals</u></p><p>De Vigny, Alfred. <i>La nit de Vincennes</i>. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1930,</p><p> </p><p><u>Filosofia</u></p><p><i>Psicología de las situaciones vitales. </i>Tesis doctoral, México: El colegio de México, 1941.</p><p><i>La idea del hombre.<strong> </strong></i>México: Editorial Stylo, 1946.</p><p><i>Historicismo y existencialismo. La temporalidad del ser y la razón. </i>Madrid: Tecnos, 1950.</p><p><i>La vocación humana</i>. México: El Colegio de México, 1953.</p><p><i>Metafísica de la expresión.</i> México: Fondo de Cultura Económica, 1957.</p><p><i>El problema de la filosofía hispánica. </i>Madrid: Tecnos, 1961.</p><p><i>Los principios de la ciencia. </i>México: Fondo de Cultura Económica, 1965.</p><p><i>El porvenir de la filosofía. </i>México: Fondo de Cultura Económica, 1972.</p><p><i>La primera teoría de la praxis. </i>México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, Universidad Nacional Autónoma de México, 1978.</p><p><i>La reforma de la filosofía. </i>México: Fondo de Cultura Económica, 1980.</p><p><i>La agonía de Proteo. </i>México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, Universidad Nacional Autónoma de México, 1981.</p><p><i>Crítica de la razón simbólica: La revolución en la filosofía. </i>México: Fondo de Cultura Económica, 1982.</p><p><i>Formas de hablar sublimes: poesía y filosofía. </i>México: Instituto de Investigaciones Filosóficas, Universidad Nacional Autónoma de México, 1990.</p><p><i>Las ideas y los días. Artículos e inéditos 1939-1989. </i>México: Afinita Editorial, 2007.</p><p><i>Símbolo y verdad. </i>México: Afinita Editorial, 2007.</p> | |
| dc.peudefoto | <p>Cham. Centro de Humanidades</p> | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/eduard-nicol">Entrada d'Eduard Nicol a Enciclopedia.cat</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Cuscó</span>, Joan. «Eduard Nicol: arrels, dubtes i paraules». <i>Convivium: revista de filosofía,</i> núm. 32 (2019), p. 187-200</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Foguet</span>, Francesc. «Mirador teatral: una modernitat europea (1929-1936)». A: <span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Panyella</span>, Ramon (coord.). <i>Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX. </i>2010, p. 155-170.</p><p>- «L'Associació de Teatre Selecte / Català (1929-1939): una plataforma amateur per a la renovació de l'escena catalana». <i>Estudis romànics</i>, núm. 46 (2024), p. 59-85.</p><p><span class="small-caps" style="font-variant:small-caps;">Linares Salgado</span>, Jorge Enrique. «L’exili filosòfic d’Eduard Nicol». <i>Temps d’Educació</i>, núm. 67 (2024), p. 199-210.</p> | |
| dc.subject | Filòsof i periodista cultural | |
| dc.title | Eduard Nicol | |
| dc.title.alternative | Eduard Nicol i Franciscà |