Sagunt a escena

El Sagunt a Escena és un festival d’arts escèniques i música que se celebra anualment a Sagunt, una ciutat de la comarca del Camp de Morverdre del País Valencià, coneguda sobretot per les seves restes romanes. Aquest festival, que té lloc a l’estiu, es caracteritza per la seva programació variada, que inclou espectacles de teatre de text, dansa, música, circ, etc. També acostuma a incloure tant produccions de directors reconeguts (com ara Carme Portaceli, Alfredo Sanzol, Àlex Rigola...), fins a espectacles de creadors més emergents, com ara la companyia de dansa Llum de Fideu o la cantautora Esther, per citar-ne alguns exemples.

Una altra de les particularitats del Sagunt a Escena és que molts dels seus espectacles es realitzen als escenaris més històrics de la ciutat, com ho són el teatre romà o el castell. El festival també promou, però, la cultura i l’art de carrer, de manera que ocupa molts altres espais públics de Sagunt, com ara carrers, casals, sales d’exposicions, etc.

El festival Sagunt a Escena va néixer l’any 1982 amb l’objectiu de promoure les arts escèniques al País Valencià. Es pretenia aprofitar la disponibilitat d’un escenari singular, el del Teatre Romà de la ciutat, per tal de crear una mostra escènica semblant a la del Festival de Teatre GREC de Barcelona.

Sota aquesta excusa, l’any 1990 es va voler iniciar també un projecte arquitectònic, que consistia a restaurar i habilitar les ruïnes de l’amfiteatre saguntià. Aquesta feina, que va quedar a càrrec de Giorgio Grassi i Manuel Portaceli, provocà una sèrie de polèmiques polítiques i legals, que encara avui dia perduren en la memòria de la ciutat.

Alguns ciutadans consideraren que la reforma era poc respectuosa amb la història de la ciutat i amb la del mateix edifici, de manera que la justícia va paralitzar cautelarment les obres i, conseqüentment, el Sagunt a Escena durant dos anys (1990-1991). La temporada següent, però, es va decidir portar a terme el festival d’una altra manera, tot aprofitant els espais públics de Sagunt. Així, durant els anys 1992-1994, el Sagunt a Escena va adoptar el nom «A les portes del Teatre Romà». Abel Guarinos, director artístic del Festival Mim de Sueca (fundat l’any 1990), junt amb el gestor cultural Manel Chaqués, es va encarregar de la seva programació i gestió.

D’aquesta manera, malgrat que no hi hagués encara un teatre disponible, l’activitat escènica tenia lloc igualment arreu de la ciutat. Les actuacions de sala es feren a la plaça Porticada, i les de teatre de carrer es dugueren a terme de manera itinerant, des de la plaça de la Glorieta fins a la plaça Facundo Roca (que és on es troba l’entrada al Teatre Romà).

Finalment, les reformes de l’amfiteatre continuaren i l’any 1994 es va inaugurar el nou Teatre Romà. Des d’aleshores, el festival ha adquirit aquest edifici com a escenari principal, tal com es preveia en un primer moment. Alhora, no s’ha renunciat als altres espais de la ciutat i sempre s’ha optat per incorporar en la programació espectacles d’altres disciplines artístiques a banda de la del teatre de text (com ara teatre de carrer, de dansa, circ, etc.).

 Al llarg de la seva història, el festival Sagunt a Escena ha evolucionat sota diverses estructures institucionals, cosa que explicaria els canvis en la seva direcció i gestió. El festival va nàixer vinculat al Teatre Principal, que depenia de la Diputació de València. Posteriorment, passà a ser gestionat per Teatres de la Diputació, organisme que també assumia el Teatre Principal i la Sala Escalante.

A partir de l’any 1986, però, s’inicià la gestió de la Generalitat Valenciana i es crearen l’IVAECM i el Centre Dramàtic, que passaren a tenir la responsabilitat principal en la política teatral valenciana. Durant aquest període, especialment entre els anys 1986 i 1993, el festival es va desenvolupar en un context de gestió compartida i de dependència institucional complexa, amb la intervenció tant del Teatre Principal de València com del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana (organismes creats i gestionats pel dramaturg Rodolf Sirera).

Després del 1993, el festival ha quedat integrat dins de les estructures autonòmiques de gestió cultural, que han estat els Teatres de la Generalitat Valenciana (1993-2012), CulturArts (2012-2018) i, finalment, l’Institut Valencià de Cultura (2018-act.). Durant totes aquestes etapes, la Conselleria de Cultura ha exercit un paper tutelar sobre el Sagunt a Escena, amb capacitat d’aprovació de la programació i de la imatge, i amb un grau de control variable segons el moment històric i polític.

Excepte algunes etapes concretes, la direcció del festival ha recaigut sempre en els equips de direcció i en els gestors dels organismes responsables d’executar la política teatral i, per tant, en els directors i superiors jeràrquics dins de l’estructura del Consell. En conseqüència, s’entén que, segons l’època, els caps del Teatre Principal, Teatres de la Diputació, Centre Dramàtic, Teatres de la Generalitat, CulturArts i IVC tenien la responsabilitat final del disseny i de la programació del Sagunt a Escena, de la mateixa manera que l’execució administrativa depenia dels seus equips de gestió.

Aquests han estat els directors del festival des dels seus inicis fins a l’actualitat (2026):

1982    Rodolf Sirera

1983    Rodolf Sirera

1984    José Gandia Casimiro

1985    José Gandia Casimiro

1986    José Gandia Casimiro

1987    Rodolf Sirera (Teatre Principal) i Antonio Díaz Zamora (Centre Dramàtic-Rialto)

1988    Rodolf Sirera (Teatre Principal) i Antonio Díaz Zamora (Centre Dramàtic-Rialto)

1989    Antoni Tordera (Centre Dramàtic-Rialto)

1990    SENSE FESTIVAL

1991    SENSE FESTIVAL

1992    Abel Guarinos i Manel Chaqués

1993    Abel Guarinos i Manel Chaqués

1994    Francesc Tamarit (director artístic Teatres GV)

1995    Francesc Tamarit (director artístic Teatres GV)

1996    Juan Alfonso Gil Albors

1997    Juan Alfonso Gil Albors

1998    Juan Alfonso Gil Albors

1999    Juan Alfonso Gil Albors

2000    Jaime Millás

2001    Jaime Millás

2002    Jaime Millás

2003    Jaime Millás

2004    Juan Vicente Martínez Luciano

2005    Juan Vicente Martínez Luciano

2006    Inmaculada Gil-Lázaro

2007    Inmaculada Gil-Lázaro

2008    Inmaculada Gil-Lázaro

2009    Inmaculada Gil-Lázaro

2010    Inmaculada Gil-Lázaro

2011    Inmaculada Gil-Lázaro

2012    Inmaculada Gil-Lázaro

2013    Inmaculada Gil-Lázaro

2014    Inmaculada Gil-Lázaro

2015    Inmaculada Gil-Lázaro

2016    Juan Vicente Martínez Luciano

2017    Juan Vicente Martínez Luciano

2018    Juan Vicente Martínez Luciano

2019    Juan Vicente Martínez Luciano

2020    Juan Vicente Martínez Luciano

2021    Inma Expósito

2022    Inma Expósito

2023    Inma Expósito

2024    Inma Expósito

2025    Mª José Mora

2026    Mª José Mora

Si tenim en compte que també se celebra durant l’estiu, el plantejament del Sagunt a Escena és semblant al d’altres festivals d’arts escèniques que aprofiten els monuments arquitectònics de la ciutat per oferir una programació cultural més o menys variada al seu públic. Aquest és el cas també del Festival de Teatre GREC de Barcelona, que té lloc durant el mes de juliol. Per no contraprogramar-se, però, el Sagunt a Escena se sol celebrar més tard, normalment, a finals de juliol i durant el mes d’agost. De vegades, segons l’any, el festival pot durar fins a principis de setembre.

El Sagunt a Escena aprofita els diferents espais públics de la ciutat segons el tipus d’espectacle que s’hi ofereix. Així, les produccions petites de dansa, circ i teatre d’objectes se solen representar al carrer, mentre que al Teatre Romà es representen les produccions de teatre de text més notables (normalment, les de teatre clàssic), així com concerts o espectacles de dansa que compten amb un elenc actoral generós.

Amb els anys, el Sagunt a Escena s’ha convertit en un festival de teatre referent al País Valencià, on poden participar tant companyies locals com creadors d’arreu del món. Amb tot, la seva gestió sempre ha estat vinculada a la política del moment i això provoca que el festival no programi necessàriament espectacles de qualitat, sinó espectacles d’artistes més afins a la gestió política del moment.