Sagunt a escena
Data
Redactor
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Dates
Territori
Autor
Resum
Descripció
El Sagunt a Escena és un festival d’arts escèniques i música que se celebra anualment a Sagunt, una ciutat de la comarca del Camp de Morverdre del País Valencià, coneguda sobretot per les seves restes romanes. Aquest festival, que té lloc a l’estiu, es caracteritza per la seva programació variada, que inclou espectacles de teatre de text, dansa, música, circ, etc. També acostuma a incloure tant produccions de directors reconeguts (com ara Carme Portaceli, Alfredo Sanzol, Àlex Rigola...), fins a espectacles de creadors més emergents, com ara la companyia de dansa Llum de Fideu o la cantautora Esther, per citar-ne alguns exemples.
Una altra de les particularitats del Sagunt a Escena és que molts dels seus espectacles es realitzen als escenaris més històrics de la ciutat, com ho són el teatre romà o el castell. El festival també promou, però, la cultura i l’art de carrer, de manera que ocupa molts altres espais públics de Sagunt, com ara carrers, casals, sales d’exposicions, etc.
El festival Sagunt a Escena va néixer l’any 1982 amb l’objectiu de promoure les arts escèniques al País Valencià. Es pretenia aprofitar la disponibilitat d’un escenari singular, el del Teatre Romà de la ciutat, per tal de crear una mostra escènica semblant a la del Festival de Teatre GREC de Barcelona.
Sota aquesta excusa, l’any 1990 es va voler iniciar també un projecte arquitectònic, que consistia a restaurar i habilitar les ruïnes de l’amfiteatre saguntià. Aquesta feina, que va quedar a càrrec de Giorgio Grassi i Manuel Portaceli, provocà una sèrie de polèmiques polítiques i legals, que encara avui dia perduren en la memòria de la ciutat.
Alguns ciutadans consideraren que la reforma era poc respectuosa amb la història de la ciutat i amb la del mateix edifici, de manera que la justícia va paralitzar cautelarment les obres i, conseqüentment, el Sagunt a Escena durant dos anys (1990-1991). La temporada següent, però, es va decidir portar a terme el festival d’una altra manera, tot aprofitant els espais públics de Sagunt. Així, durant els anys 1992-1994, el Sagunt a Escena va adoptar el nom «A les portes del Teatre Romà». Abel Guarinos, director artístic del Festival Mim de Sueca (fundat l’any 1990), junt amb el gestor cultural Manel Chaqués, es va encarregar de la seva programació i gestió.
D’aquesta manera, malgrat que no hi hagués encara un teatre disponible, l’activitat escènica tenia lloc igualment arreu de la ciutat. Les actuacions de sala es feren a la plaça Porticada, i les de teatre de carrer es dugueren a terme de manera itinerant, des de la plaça de la Glorieta fins a la plaça Facundo Roca (que és on es troba l’entrada al Teatre Romà).
Finalment, les reformes de l’amfiteatre continuaren i l’any 1994 es va inaugurar el nou Teatre Romà. Des d’aleshores, el festival ha adquirit aquest edifici com a escenari principal, tal com es preveia en un primer moment. Alhora, no s’ha renunciat als altres espais de la ciutat i sempre s’ha optat per incorporar en la programació espectacles d’altres disciplines artístiques a banda de la del teatre de text (com ara teatre de carrer, de dansa, circ, etc.).
Al llarg de la seva història, el festival Sagunt a Escena ha evolucionat sota diverses estructures institucionals, cosa que explicaria els canvis en la seva direcció i gestió. El festival va nàixer vinculat al Teatre Principal, que depenia de la Diputació de València. Posteriorment, passà a ser gestionat per Teatres de la Diputació, organisme que també assumia el Teatre Principal i la Sala Escalante.
A partir de l’any 1986, però, s’inicià la gestió de la Generalitat Valenciana i es crearen l’IVAECM i el Centre Dramàtic, que passaren a tenir la responsabilitat principal en la política teatral valenciana. Durant aquest període, especialment entre els anys 1986 i 1993, el festival es va desenvolupar en un context de gestió compartida i de dependència institucional complexa, amb la intervenció tant del Teatre Principal de València com del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana (organismes creats i gestionats pel dramaturg Rodolf Sirera).
Després del 1993, el festival ha quedat integrat dins de les estructures autonòmiques de gestió cultural, que han estat els Teatres de la Generalitat Valenciana (1993-2012), CulturArts (2012-2018) i, finalment, l’Institut Valencià de Cultura (2018-act.). Durant totes aquestes etapes, la Conselleria de Cultura ha exercit un paper tutelar sobre el Sagunt a Escena, amb capacitat d’aprovació de la programació i de la imatge, i amb un grau de control variable segons el moment històric i polític.
Excepte algunes etapes concretes, la direcció del festival ha recaigut sempre en els equips de direcció i en els gestors dels organismes responsables d’executar la política teatral i, per tant, en els directors i superiors jeràrquics dins de l’estructura del Consell. En conseqüència, s’entén que, segons l’època, els caps del Teatre Principal, Teatres de la Diputació, Centre Dramàtic, Teatres de la Generalitat, CulturArts i IVC tenien la responsabilitat final del disseny i de la programació del Sagunt a Escena, de la mateixa manera que l’execució administrativa depenia dels seus equips de gestió.
Aquests han estat els directors del festival des dels seus inicis fins a l’actualitat (2026):
1982 Rodolf Sirera
1983 Rodolf Sirera
1984 José Gandia Casimiro
1985 José Gandia Casimiro
1986 José Gandia Casimiro
1987 Rodolf Sirera (Teatre Principal) i Antonio Díaz Zamora (Centre Dramàtic-Rialto)
1988 Rodolf Sirera (Teatre Principal) i Antonio Díaz Zamora (Centre Dramàtic-Rialto)
1989 Antoni Tordera (Centre Dramàtic-Rialto)
1990 SENSE FESTIVAL
1991 SENSE FESTIVAL
1992 Abel Guarinos i Manel Chaqués
1993 Abel Guarinos i Manel Chaqués
1994 Francesc Tamarit (director artístic Teatres GV)
1995 Francesc Tamarit (director artístic Teatres GV)
1996 Juan Alfonso Gil Albors
1997 Juan Alfonso Gil Albors
1998 Juan Alfonso Gil Albors
1999 Juan Alfonso Gil Albors
2000 Jaime Millás
2001 Jaime Millás
2002 Jaime Millás
2003 Jaime Millás
2004 Juan Vicente Martínez Luciano
2005 Juan Vicente Martínez Luciano
2006 Inmaculada Gil-Lázaro
2007 Inmaculada Gil-Lázaro
2008 Inmaculada Gil-Lázaro
2009 Inmaculada Gil-Lázaro
2010 Inmaculada Gil-Lázaro
2011 Inmaculada Gil-Lázaro
2012 Inmaculada Gil-Lázaro
2013 Inmaculada Gil-Lázaro
2014 Inmaculada Gil-Lázaro
2015 Inmaculada Gil-Lázaro
2016 Juan Vicente Martínez Luciano
2017 Juan Vicente Martínez Luciano
2018 Juan Vicente Martínez Luciano
2019 Juan Vicente Martínez Luciano
2020 Juan Vicente Martínez Luciano
2021 Inma Expósito
2022 Inma Expósito
2023 Inma Expósito
2024 Inma Expósito
2025 Mª José Mora
2026 Mª José Mora
Si tenim en compte que també se celebra durant l’estiu, el plantejament del Sagunt a Escena és semblant al d’altres festivals d’arts escèniques que aprofiten els monuments arquitectònics de la ciutat per oferir una programació cultural més o menys variada al seu públic. Aquest és el cas també del Festival de Teatre GREC de Barcelona, que té lloc durant el mes de juliol. Per no contraprogramar-se, però, el Sagunt a Escena se sol celebrar més tard, normalment, a finals de juliol i durant el mes d’agost. De vegades, segons l’any, el festival pot durar fins a principis de setembre.
El Sagunt a Escena aprofita els diferents espais públics de la ciutat segons el tipus d’espectacle que s’hi ofereix. Així, les produccions petites de dansa, circ i teatre d’objectes se solen representar al carrer, mentre que al Teatre Romà es representen les produccions de teatre de text més notables (normalment, les de teatre clàssic), així com concerts o espectacles de dansa que compten amb un elenc actoral generós.
Amb els anys, el Sagunt a Escena s’ha convertit en un festival de teatre referent al País Valencià, on poden participar tant companyies locals com creadors d’arreu del món. Amb tot, la seva gestió sempre ha estat vinculada a la política del moment i això provoca que el festival no programi necessàriament espectacles de qualitat, sinó espectacles d’artistes més afins a la gestió política del moment.
Estrenes
Publicacions
Bibliografia
Máñez, Julio. «La línea dura». El País (19 juny 2005).
Rambla, J. M. «Aquel verano de 1978». Levante-EMV (22 setembre 2018).
Martínez Rubio, José. «Sagunto en ruinas: de la vida del teatro a la muerte de Altos Hornos». Valencia Plaza (18 agost 2025).

