Marianela

Seguint l'obra de Galdós, el protagonista és Pablo, un jove temporalment cec que s'enamora de Marianela, una noia que l'acompanya a tot arreu i que es converteix en els seus ulls. Quan recobra la visió, el noi s'enamora de la seva cosina Florentina. Marianela pateix una decepció per aquest fet i acaba morint desesperada. La música de Pahissa contenia, com era força habitual en ell, temes populars catalans, com La cançó del lladre, El mariner i Mariagneta. Fou considerada per la crítica com la veritable primera òpera del compositor per l'encert melòdic i la força dramàtica de la música.

L'òpera es representà també el 2, 4, 7, 9 i 11 d'abril del mateix any 1923. Després fou interpretada en teatres de diverses ciutats de Catalunya i al Liceu la temporada següent.

Les decoracions foren de M. Vilomara i S. Alarma i la direcció escènica, de Rafael Moragas Moraguetes. Els intèrprets foren Juan Nadal, Carlota Dahmen, Celestino Sarobe i Alexina Zanardi; el director, Jaume Pahissa. Un episodi de ball va ser interpretat per Teresina Boronat. La idea de posar música a l'obra de Galdós vingué de la coincidència de la seva estrena al Teatre Novetats el 1917, amb Margarida Xirgu com a protagonista. Galdós conegué les intencions de Pahissa i aprovà la iniciativa de posar-hi música. Un cop traslladat a l'Argentina, on Pahissa passà la resta de la seva vida després de marxar-hi el 1937, l'òpera va ser representada a la Sociedad Rural de Palermo, el 3, 14 i 26 de març del 1946 en el marc de les temporades del Teatro Colón.