El Galliner

El Galliner és una escola de teatre que ha esdevingut una de les iniciatives pedagògiques de més pes en l’àmbit català, fins al punt que s’ha convertit en la segona escola de teatre de Catalunya en nombre d’alumnes. El centre es va fundar a Girona l’any 1990 gràcies a l’impuls de l’Associació per a la Promoció Cultural i Teatral (ACME), al capdavant de la qual es trobava Xavier Ruscalleda, i que aixoplugava les companyies Zoòtrop, Trastóbilis, Talleret de Salt, AFIC, Tripijoc, Inteatrex, Zènit Teatre, La Genial i TEI. A banda de la dinamització cultural, l’ACME es va proposar de crear una escola de teatre a iniciativa d’Elisabeth Cauchetiez, Miquel Rimbau, Pep Vila i Eduard Baulida, que van ser els que van constituir el primer claustre, mentre que Dolça Vilallonga i Xavier Ruscalleda en van assumir la direcció. El Galliner, doncs, va arrencar amb l’objectiu d’esdevenir un espai de formació, producció i difusió escèniques que no passés necessàriament per Barcelona, de manera que és una de les primeres propostes de descentralització serioses en matèria de pedagogia teatral a Catalunya.

Entre el final del 1992 i començament del 1993 es va viure un impàs en l’escola. El desembre del 1992 l’ACME es va dissoldre i Xavier Ruscalleda va abandonar la direcció de l’escola. Alguns professors van plegar i el cost del lloguer de l’espai va fer trontollar el projecte. El juny de 1993 Xicu Masó, Ferran Frauca, Anna Rovira i Jep Sánchez van formar un nou equip i van crear l’Associació Gironina de Teatre (AGT), que no es tractava d’una agrupació de companyies sinó de professionals escènics vinculats a les terres gironines. Des d’aleshores, l’AGT ha estat la titular del Galliner.

L’any 1995, l’escola es va traslladar del carrer de la Rosa a la Casa de Cultura de Girona, ocasió que va servir per ampliar l’oferta de formació i l’abast de la seva acció. És en aquell moment que es va començar a formar una de les característiques més notables del Galliner: la diversificació dels itineraris formatius. Perquè una de les claus de la pervivència de l’escola ha estat l’oferta de formació tant per a infants, adolescents i adults com per a tothom que volgués professionalitzar-se. En relació amb aquest aspecte, va ser decisiva la implantació del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d'Actuació Teatral l’any 2017, fet que va comportar el reconeixement acadèmic del Galliner i el va convertir en el principal referent pedagògic fora de la ciutat de Barcelona. Més enllà de l’aspecte formatiu, el centre compta, també, amb una biblioteca, una hemeroteca i una videoteca especialitzades i un fons de vestuari i atrezzo, organitza tallers, mostres i activitats obertes al públic general i col·labora amb altres institucions culturals i educatives gironines, cosa que fa que El Galliner es converteixi en un motor de dinamització cultural de primer ordre i d’una porta d’entrada molt important per a tota persona interessada en el teatre.

Pel que fa a aquest punt, cal subratllar que El Galliner és un projecte reeixit de descentralitzar l’enormement centralitzada vida cultural catalana, que encara és més greu en el cas de les arts escèniques. Aquí, no solament s’ha d’entendre la descentralització com l’establiment d’equipaments fora de la capital catalana, sinó la capacitat de generar estructures estables de formació i transmissió de coneixement, així com d’exhibició i de producció. Es tracta d’equilibrar les desigualtats territorials que és, en definitiva, un intent de democratització de l’accés a les arts escèniques. Durant bona part del segle XX, Barcelona va exercir una posició hegemònica tant en la producció com en l’exhibició i l’ensenyament de les arts escèniques, fet que va obligar molts aspirants a actors, directors o dramaturgs de la resta del país a desplaçar-s’hi si volien accedir a una formació reglada o de qualitat. Aquesta concentració territorial no només condicionava les trajectòries professionals dels creadors, sinó que també limitava la consolidació d’ecosistemes teatrals estables fora de l’àrea metropolitana. El Galliner, doncs, ha demostrat que era possible una alternativa real a aquesta dinàmica centralitzadora.

El Galliner va ocupar l’espai de la Casa de Cultura de Girona fins a l’any 2025, quan la Diputació de Girona va comunicar que s'havien d’abandonar les instal·lacions perquè volien donar-hi altres usos. Després d’uns moments d’incertesa, on no estava assegurada la continuïtat del projecte, El Galliner es va establir a les instal·lacions dels Maristes de l’avinguda del President Josep Tarradellas.