Carme Sansa
Peu de foto
Carme Sansa
Data
Redactor
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Teatre de text
Dates
Territori
Autor
Resum
Descripció
Carme Sansa és una actriu amb una llarga trajectòria en teatre, cinema i televisió. En l’àmbit escènic és especialment reconeguda per la seva contribució a la normalització i difusió del teatre en català, així com per haver format part de diversos moviments de renovació escènica durant el franquisme i la transició. Sempre ha estat una artista compromesa, associada als moviments feministes i catalanistes.
Va nàixer a Barcelona l’any 1943. Es va iniciar en la interpretació durant els anys seixanta, en un context marcat per la renovació cultural catalana. Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i va començar a actuar en els diversos muntatges impulsats per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany. Així, ràpidament va entrar en contacte amb les noves formes d’interpretació i amb un teatre compromès culturalment i socialment.
La seva formació es va anar completant a mesura que treballava també en altres grups teatrals independents i universitaris, com ara La Cova del Drac, La Trinca, Dagoll Dagom... A poc a poc, l’experiència escènica continuada i la participació en els muntatges de diversos directors de renom van fer que es consolidés com una de les actrius més importants de Catalunya. Així, Sansa ha tingut una llarga i reconeguda trajectòria com a actriu, i ha trepitjat els escenaris del Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Grec de Barcelona, el Teatre Romea, etc.
Ha treballat amb diversos noms destacables en el panorama teatral català, com ara: Ricard Salvat, Maria Aurèlia Capmany, Albert Mestres, Carme Portaceli, Lurdes Barba, Lluís Homar, etc. Ha interpretat textos molt diferents, d’autors catalans i estrangers, clàssics i contemporanis (Dario Fo, Franca Rame, William Shakespeare, Bertold Brecht, Maria Aurèlia Capmany, Manuel Molins, Samuel Beckett, Arthur Miller, Joan Brossa...), i, sobretot, pràcticament tots els muntatges que ha realitzat han estat en català. A més de fer d’actriu, també ha dirigit algunes produccions pròpies.
D’altra banda, Sansa també ha participat en algunes sèries de televisió i pel·lícules catalanes, fet que ha contribuït a l’hora de convertir-la en una figura coneguda en l’escena cultural catalana. Per tot això, la intèrpret ha rebut nombrosos reconeixements com ara el Premi Sebastià Gasch (1978), el Premi Memorial Margarida Xirgu (1991), el Premi Nacional de Teatre (2012) o La Creu de Sant Jordi (2014).
Estrenes
Estrenes com a actriu
21 maig 1964. El amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín, de Federico García Lorca. Direcció: Josep Maria Segarra. Teatre Candilejas (Barcelona). EADAG.
15 juny 1965. Vent de garbí i una mica de por, de Maria Aurèlia Capmany. Direcció: Ricard Salvat. Palau de la Música de Barcelona. EADAG.
18 maig 1966. Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Beatriz (Madrid). EADAG.
15 abril 1968. Dones, flors i pitança, de Maria Aurèlia Capmany. Direcció: Ricard Salvat. La Cova del Drac (Barcelona).
22 desembre 1968. Manicomi d’estiu, de Jaume Vidal i Alcover. Direcció: Josep Anton Codina. La Cova del Drac (Barcelona).
10 juny 1969. Varietats-1, de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover. Direcció: Josep Anton Codina. La Cova del Drac (Barcelona).
11 novembre 1969. Varietats-2 o la cultura de la coca-cola, de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover. Direcció: Josep Anton Codina. La Cova del Drac (Barcelona).
27 octubre 1970. Mort de dama, de Llorenç Villalonga. Direcció: Ricard Salvat. Teatre María Guerrero de Madrid.
21 abril 1971. Trincar i riure, de Salvador Melo. Direcció: Salvador Melo. Teatre Espanyol de Barcelona. La Trinca.
19 octubre 1971. Varietats-5. Homenatge a Picasso, de Josep Palau i Fabre. Direcció: Josep Anton Codina. La Cova del Drac (Barcelona).
12 febrer 1972. Mecano xou, de Jordi Teixidor. Direcció: Josep Torrents. Teatre Martí (Barcelona).
6 desembre 1973. Botxirel·lo, botxirel·lo, de Maria Aurèlia Capmany i Josep Maria Martí. Direcció: Josep Anton Codina. La Cova el Drac (Barcelona).
6 setembre 1974. Quina nit!, Salvador Bonavia. Direcció: Damasco. Teatre Romea (Barcelona).
18 març 1976. Granja animal, de Joan Vives i Lluís Maria Ros. Direcció: Pere Daussà. Teatre Romea (Barcelona).
25 març 1978. La reina ha relliscat, de Alfons Roure. Direcció: Josep Maria Torrens. Teatre Romea (Barcelona).
Setembre 1980. Inquisición, de Fernando Arrabal. Direcció: Ángel Alonso. Sala Villarroel de Barcelona.
Desembre 1981. Picasso cantabile, de Josep Palau i Fabre. Direcció: Iago Pericot. Els Quatre Gats, de Barcelona.
Abril 1984. L’òpera de tres rals, de Bertold Brecht. Centre Dramàtic de la Generalitat de Barcelona.
24 març 1985. Kean, de Jean-Paul Sartre. Direcció: Josep Montanyés. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea (Barcelona).
18 febrer 1987. La filla del carmesí, de Josep Maria de Sagarra. Direcció: Jordi Mesalles. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea (Barcelona).
15 abril 1988. Joc de dos. Una parella oberta, de Dario Fo i Franca Rame. Direcció: Enric Flores. Centro Catòlic de L’Hospitalet.
22 març 1990. La missió, de Heiner Müller. Direcció: Carme Portaceli. Mercat de les Flors (Barcelona).
11 abril 1991. Un dia qualsevol, de Dario Fo. Direcció: Enric Flores. Teatre Teixidors a Mà / Teatreneu (Barcelona).
1 octubre 1992. Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, de Maria Aurèlia Capmany. Direcció: Josep Anton Codina. Teatre Adrià Gual de Barcelona.
10 novembre 1993. Gust de mel, de Shelagh Delaney. Direcció: Lurdes Barba. Sant Andreu Teatre.
13 desembre 1994. Diari d’Anna Frank, de Frances Goodrich i Albert Hackett, a partir dels textos d’Anna Frank. Direcció: Tamzin Townsed. Teatreneu de Barcelona.
11 maig 1995. La cabeza del dragón, de Ramón María del Valle-Inclán. Direcció: Alfons Flores i Enric Flores. Teatre Joventut (l’Hospitalet de Llobregat).
6 març 1996. L’amant anglesa, de Marguerite Duras. Direcció: Alfons Flores. Mercat de les Flors (Barcelona).
4 febrer 1997. Company, de Stephen Sondheim. Direcció: Calixto Bieito. Mercat de les Flors (Barcelona).
23 abril 1998. Farsa y licencia de la reina castiza, de Ramón María del Valle-Inclán. Direcció: Alfons Flores. Teatre Joventut (l’Hospitalet de Llobregat).
27 juliol 1999. Hamlet, de William Shakespeare. Direcció: Lluís Homar. Teatre Grec de Barcelona (dins del Festival Grec).
29 gener 1999. Mesura per mesura, de William Shakespeare. Direcció: Calixto Bieito. Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.
17 gener 2001. Suite, de Carles Batlle. Direcció: Toni Casares. Sala Beckett de Barcelona.
29 març 2001. Arrossegament de peus; Tres dones; No jo; Per a un balanceig, de Samuel Beckett. Direcció: Víctor Batallé. Sala Artenbrut (Barcelona).
4 gener 2002. Dramàtic, de Albert Mestres. Direcció: Joan Castells. Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona).
25 juliol 2002. La ópera de los cuatro cuartos, de Bertolt Brecht. Direcció: Calixto Bieito. Teatre Grec de Barcelona (dins del Festival Grec).
2 abril 2003. Dies feliços, de Bertold Brecht. Direcció: Boris Rotenstein. Teatre Tantarantana (Barcelona).
21 maig 2004. Remena, nena, de Marta Momblant Ribas. Direcció: Marta Momblant Ribas. Gran Teatre Liceu (Barcelona).
8 juliol 2006. Nausica, de Joan Maragall. Direcció: Hermann Bonnín. Can Muntanyà.
23 octubre 2008. Aloma, de Mercè Rodoreda. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Teatre Nacional de Catalunya. Dagoll Dagom.
26 març 2008. Sabates de taló alt, de Manuel Molins. Direcció: Albert Mestres. Teatre Tantarantana (Barcelona).
9 octubre 2010. Pasta fullada, d’Eva Blanchet. Direcció: Òscar Molina. Teatre Gaudí (Barcelona).
24 febrer 2011. Un mes al camp, d’Ivan Turguénev. Direcció: Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya.
Desembre 2011. Vostè ja ho entendrà, de Claudio Magris. Direcció: Xavier Albertí. Teatre Tantarantana.
6 maig 2015. Mots de ritual per a Electra, de Josep Palau i Fabre. Direcció: Jordi Coca. Teatre Nacional de Catalunya.
1 juliol 2016. Les bruixes de Salem, d’Arthur Miller. Direcció: Andrés Lima. Teatre Grec, dins del Festival Grec de Barcelona.
7 desembre 2019. Isabel cinc hores, de Toni Strubell. Direcció: Carme Sansa. Auditori Municipal de Santa Coloma de Farners.
6 maig 2021. L’Emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé. Direcció Xavier Albertí. Teatre Nacional de Catalunya.
Estrenes com a directora
27 juliol 1986. Els set pecats capitals dels petits burgesos, de Bertold Brecht. Direcció: Carme Sansa. Casa de la Caritat, Grec Festival de Barcelona.
3 novembre 1987. Festa al rebost. Homenatge a Apel·les Mestres, d’Apel·les Mestres. Direcció: Núria Candela i Carme Sansa. Teatre La Cuina (Barcelona).
14 gener 1998. De l’amabilitat del món, de Bertolt Brecht. Direcció: Carme Sansa. Teatre La Cuina (Barcelona).
10 desembre 1998. Festa al rebost, d’Apel·les Mestres. Direcció: Núria Candela i Carme Sansa. Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona).
28 juny 1999. Al Canigó ja no hi àguiles, de Joan Brossa. Direcció: Carme Sansa. Espai Escènic Joan Brossa (Barcelona).