Joaquim Rubió i Ors

Fill de l'impressor Josep Rubió i Lluch, Rubió i Ors va ser un poeta impulsor de la Renaixença catalana a principis del segle xix. Com que era de família modesta i Barcelona encara no tenia universitat, desplaçada per Felip V a Cervera, va fer diversos estudis irregulars de llatí, filosofia, etc., que després va convalidar tan bon punt es va obrir la universitat a Barcelona el 1838. Amb el títol de llicenciat va fer oposicions i va guanyar una càtedra d'història el 1846 a Valladolid, on va residir fins al 1858. Mentrestant el 1839 va publicar una sèrie de poemes en català al Diario de Barcelona signats com a Lo Gaiter del Llobregat, que van tenir gran impacte en la vida intel·lectual barcelonina i van obrir la porta a una poesia romàntica en català. El 1841 va recollir els poemes en un volum que va titular Lo Gaiter del Llobregat com a veu solitària en català del romanticisme. Quan el 1858 va tornar, les coses havien canviat i un grup d'intel·lectuals més joves estaven a punt de crear els Jocs Florals de Barcelona. Rubió i Ors hi va contribuir i va aprofitar l'embranzida per publicar de nou el volum Lo Gaiter del Llobregat, ara amb nous poemes afegits, entre els quals el poema èpic Roudor de Llobregat. Encara el 1888 va emprendre una nova edició de Lo Gaiter del Llobregat amb nous poemes escrits i publicats durant aquells anys. Des de la tornada de Valladolid fins a la mort, va fer classes a la Universitat de Barcelona, de la qual va ser rector el 1899, i va publicar nombrosos treballs sobre literatura i història, la majoria en castellà.

Pel que fa al teatre, va tenir una certa importància durant la seva joventut, quan del 1842 al 1844 va esdevenir Poeta de Teatre del Teatre Principal de Barcelona i va entrar en contacte amb aquest món. El càrrec comportava les obligacions de redactar els arguments de les òperes i traduir els dels ballets, com per exemple l'obra de màgia La redoma encanta de J. E. Hartzenbusch, i escriure la lletra dels himnes que es cantaven al teatre, com també els versos que es repartien els dies de gala. D'aquesta època són les obres inèdites Artista, ciega y amante, adaptació d'Eugène Scribe, Los tres cuñados, adaptació d'una comèdia de J. F. Bayard i T. Sauvage, i Vengar cual nobles su agravio, un drama propi, com també els poemes dedicats a les actrius Caterina Mirambell i Josepa Palma. El teatre va quedar aparcat fins que, arran de les polèmiques sobre el teatre popular i el drama noble a la segona meitat del segle, va escriure primer el 1880 Gutenberg, drama en què assistim a les angúnies de l'impressor per fer front als deutes, i Luter el 1886, drama que presenta la vida de Luter com un heretge egoista i malvat. Cap de les dues no es van estrenar.