Joan Barceló i Cullerés

Llicenciat en dret després d’un breu intent de fer-se missioner, Joan Barceló es va entregar de ben jove a la seva vocació artística i es va traslladar de Lleida a Barcelona per submergir-se en l’escena contracultural dels anys setanta. Els seus primers passos artístics van ser en el dibuix i la pintura, amb obres d’ascendent abstracte i surrealista signades com a «Joann», tot i que no va trigar a alternar aquestes disciplines amb la poesia. Va escriure dos poemaris a començaments dels setanta, Hàlit de llac, inèdit encara, i Trilogia del penitent, inèdit fins l’any 1998. L’any 1975 va decidir abandonar la carrera pictòrica i dedicar-se plenament a l’escriptura, que compaginava amb feines de mestre de català, guionista radiofònic i periodista cultural per al diari Avui.

És aleshores que va publicar la seva primera peça teatral, Científicament s’ha demostrat, destinada al públic infantil i juvenil, i les novel·les Que comenci la festa!, premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil, Viatge enllunat i contes per a aquest mateix públic, que van començar a publicar-se a la revista Cavall Fort i a interpretar-se en emissores barcelonines. Al cap de poc, va guanyar el premi de poesia Consol Coell amb el recull Immortal mort que et mors, el premi de poesia Ribas i Carreras de la revista Recvll amb El vent del vent i el premi de poesia Vicent Andrés Estellés de València amb Diables d’escuma. Barceló, però, no havia abandonat la literatura infantil i juvenil: va escriure’n més teatre, la novel·la Ulls de gat mesquer i diversos reculls de contes per a infants.

Així doncs, l’obra dramatúrgica de Barceló consisteix en tres peces per a públic infantil, dues d’originals (Científicament s’ha demostrat i Olor de ceba) ambientades a la ciutat d’Ensaïmada i que formen un díptic satíric sobre el poder, i una adaptació de la seva novel·la Viatge enllunat sobre un jove que es proposa visitar l’altra cara de la lluna, clarament emmirallada amb Els viatges de Gulliver i El Petit Príncep. La seva producció teatral tenia un caràcter festiu, didàctic i contestatari, i estava pensada perquè la interpretessin els alumnes de l’escola on treballava (d’aquí la proliferació de personatges en les seves peces). Totes tres obres van ser editades en un sol volum per Pagès Editors l’any 2020.

Pel que fa a la narrativa per a adults, es va autoeditar el text Obres completes. Volum XXVIIIè i va deixar enllestides la novel·la Diumenge a la tarda, Pare de Rates i el recull de narracions Miracles i espectres abans de morir, amb només 24 anys, el juliol de 1980. La majoria dels seus escrits han estat publicats pòstumament.

Joan Barceló es considera un dels renovadors de la narrativa i poesia catalanes de la generació dels 70. Va ser una personalitat singular en molts aspectes, sobretot per l’esforç que va dedicar a la literatura infantil i juvenil. El seu teatre cal inscriure’l, doncs, en aquest corrent, reviscolat per l’entrada del català a l’ensenyament escolar. Aquest fet permet la diversificació de temes i estils tant en la narrativa com en el teatre; Barceló forma part del corrent més fantasiós, aquell que conrea el meravellós, l’oníric o l’absurd, com podrien ser altres autors com Josep Albanell, Miquel Obiols o Mercè Canela (Rovira, 1988, p. 471), més enfocats a la narrativa, o de Joan Ballester, Joana Raspall, Joaquim Carbó i Jaume Batiste tocant a l’escena (Foguet, 2022, p. 35). Les seves tres peces tenen en comú la reivindicació del món del somni, la defensa del dret a la llibertat, la sobirania i el gaudi de la vida així com la ridiculització de l’autoritarisme, molt en sintonia amb la poètica contestatària que Gianni Rodari va desplegar a la Gramàtica de la fantasia (Foguet, p. 36).