Pepita Fornés

Més coneguda com a Pepita o Pepeta Fornés, Josepa Fornés i Rabascall debuta a Reus el 1917 amb El girasol, d'Ignasi Iglésias, i s'inicia professionalment fent de dama jove a la tragicomèdia de Puig i Ferreter Garidó i Francina (1917). Comença així una llarga trajectòria, que la situa al Romea entre el 1917 i el 1925, on representa Els últims Rovellats (1918), El més petit de tots (1918), Les aventures d'en Massagran (1920), Perdigons de plata (1919), Les noies enamorades (1924) o El senyor Pupurull (1925).

La temporada 1927-1928 passa al Novetats, on roman fins a 1935 i representa bàsicament obres de Sagarra: Un estudiant de Vic (1927), Les llàgrimes d'Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), El cas del senyor Palau (1930), La corona d'espines i Les tres Gràcies (1931), i, alguns anys després, Roser florit (1935) en el paper de Consol. També reeixí en les peces de Folch i Torres, amb D'aquesta aigua no en beuré i Una noia per casar (1931) i Glòria, vint anys (1935), i en la de Lluís Elias Amàlia, Amèlia i Emília (1935), formant part de la companyia Nicolau-Martori.

Només un mes després d'esclatar la Guerra Civil la trobem al Teatre Español fent el paper de primera actriu en la companyia de vodevil de Pepe Santpere, amb qui estrena Aquesta és la que fa tres, A mans obertes i Res de pago (1936). L'any 1938 passà a la companyia de Josep Clapera i Alexandre Nolla. En la dècada dels quaranta actuà al Teatre Victòria (Los dos pilletes, 1943; La planxadora de la plaça del Pi, 1947) i al Romea (La dida, 1946). Treballa per a les companyies de Vila-Daví i d'Enric Borràs, amb qui estrena el 1951 El gran Galeoto. La temporada 1955-1956 s'instal·la en el Talia i entra a formar part de la companyia Bella Dorita, on representa El cas de la senyora de les sis en punt. Entre 1959 i 1962, s'està a la companyia catalana de Teresa Cunillé, que representa al Romea títols com La Pepa maca (1959), Maria Coral (1960) o Reina (1961). El 1963 comparteix cartell amb els actors de Mario Cabré i Joan Cumellas, i el 1964 protagonitza Don Gonzalo o l'orgull del Grec, El místic i Foc nou.

El 1965 participa en l'homenatge a Emília Baró a l'Orfeó Gracienc, encapçalant el repartiment de Terra baixa, de Guimerà. Cap a finals dels anys seixanta es retira dels escenaris. La seva situació física i econòmica es deteriora, i per sobreviure rep ajut d'institucions i amics de les arts. Va morir en una residència a vuitanta-tres anys. Havia estat casada amb l'actor Antoni Martí.

Intervingué en deu pel·lícules, entre les quals cal destacar El rey de las montañas (1919), El oprobio (1920), Piruetas juveniles (1944), La gran barrera (1947), Alma baturra (1948) i Luna de sangre (1952).

Pepita Fornés és una de les figures més representatives de l’escena catalana del segle xx. Durant més de cinquanta anys formà part de nombroses companyies de primera línia (Clapera i Nolla, Vila-Daví, Enric Borràs, Teresa Cunillera...) i actuà als principals teatres de Barcelona (Romea, Novetats, Victòria...) al llarg d’una dilatada i ininterrompuda carrera artística dedicada a la representació d’autors catalans consagrats. La seva versatilitat la va portar a treballar al teatre, però també al cinema, al qual es dedicà en menor mesura.