Pastora Martos

Pilar Llorens va néixer a La Corunya el 1929. Es va enamorar de la dansa des de molt petita. La seva família era una gran aficionada a la música i als 12 anys va començar els estudis de dansa sota el mestratge de Josefina Cirai. Alhora, el seu pare la va esperonar a titular-se com a professora mercantil per la Universitat de Barcelona. L'artista completà la formació a les escoles londinenques de Phyllis Bedells i a la Sadler's Weel School.

La seva carrera artística com a ballarina de dansa espanyola, sota el nom artístic de Pastora Martos, es va distingir pel seu refinament i cultura, i des de molt aviat va conjugar l'experiència del ballet acadèmic amb la dansa escènica espanyola i el folklore català, del qual era una gran coneixedora. Pastora Martos va formar part durant diverses temporades de la companyia d'Antonio Ruiz Soler, amb què va arribar a interpretar destacats papers solistes. A partir d'aleshores va començar a acumular una experiència que després va difondre a través de la seva escola de Sant Cugat del Vallès.

Durant la dècada dels 50 va actuar en les companyies més importants del panorama peninsular: el Ballet de Joan Tena, els Ballets de América Latina, amb José de la Vega, Marienma, el Gran Ballet del Marqués de Cuevas, el Ballet del Teatro de la Zarzuela i el Ballet Español de Antonio. A la mateixa època va impulsar diverses companyies de dansa, i el 1963 va crear la seva pròpia companyia, així com el Jove Ballet de Catalunya el 1986.

En l'àmbit pedagògic, va gestionar i impulsar centres d'ensenyament, com l'Escola de Dansa Pastora Martos a Barcelona (1968) i la de Sant Cugat del Vallès (1976), a més d'exercir com a professora de dansa a l'Institut del Teatre i l'INEF.

A més a més, Pastora Martos també es va dedicar a la divulgació de la dansa amb diferents treballs en publicacions com Monsalvat, la primera revista espanyola dedicada a la dansa, de la qual fou cap de redacció. També va escriure un dels llibres dedicat a les arts escèniques més importants de Catalunya basant-se en el seu propi arxiu, la seva voluntat d'historiadora i el seu patrimoni iconogràfic: Història de la dansa a Catalunya (1987), que es va convertir de seguida en un text de referència, malgrat certes llacunes i oblits, pels quals, en el seu moment, va ser durament criticada.

Pastora Martos va ser una profunda coneixedora del folklore català. Martos també va estar lligada al Gran Teatre del Liceu en diversos moments de la seva vida.

Va treballar també com a coreògrafa per a diverses companyies i com a traductora, historiadora i crítica de dansa en diverses publicacions internacionals. Com a resultat del seu prestigi en l'àmbit acadèmic i professional, va actuar com a jurat en concursos i certàmens i va ser membre del Consell Assessor de la International Dance Alliance de Nova York, delegada a Espanya de l'Institut de Dansa i Art Coreogràfic Internacional de París (IDACI) i membre de l'Institut Internacional del Teatre (ITI) de la UNESCO.

Pastora Martos va morir als 70 anys a Barcelona a causa d'una llarga malaltia. La seva filla, la ballarina Gala Vivancos, segueix una prometedora carrera com a ballarina clàssica.

Gran ballarina de dansa espanyola, coreògrafa i important mestra i crítica de dansa.