Manuel Joaquim Raspall Mallol

Nascut a Barcelona l’any 1877 de mare de la Garriga, Manuel Joaquim Raspall fa la carrera d’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i es titula l’any 1904 en la mateixa promoció que Pere Domènech i Roura, el fill de Lluís Domènech i Montaner.

Amb arrels familiars a la Garriga, Raspall hi fa estades freqüents i és un dels promotors de les festes modernistes del Teatre de la Natura al bosc de Can Terrers. Tot seguit d'obtenir el títol, Raspall és nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, per ser-ho després de l’Ametlla del Vallès, la Garriga, Granollers, Caldes de Montbui i Montmeló. L’obra de Raspall és àmplia i variada, i abraça el disseny d’objectes i mobles, els edificis d’habitatge i, sobretot, les torres d’estiueig i els teatres i cinemes.

Manuel Joaquim Raspall és, juntament amb Andreu Audet, el gran arquitecte dels teatres del Paral·lel. Sense que això pugui tenir a veure amb els encàrrecs, l'afició de Raspall pel teatre arrenca de ben jovenet. Amb disset anys escriu el monòleg Lo pessebre, i als vint n'escriu i en representa un altre, amb el títol De 2 a 4, consulta. No sabem pas quines circumstàncies van propiciar que rebés l'encàrrec del Teatre Còmic (1906) només dos anys després d'haver obtingut el títol d'arquitecte, però aquest treball suposà de fet l'inici d'un seguit de projectes de teatres. Al Paral·lel, al Còmic el seguiren l’Espanya (1908) i el Moulin Rouge (1910). Amb el renom guanyat amb els seus primers teatres, Raspall rep els encàrrecs del projecte del Teatre Balear, a Palma (1908); del Teatre Triomf (1908), al carrer del Rec Comtal, 20, i el de la reforma del Calvo-Vico, a la cantonada de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el carrer Roger de Llúria, quan aquest darrer establiment va passar a anomenar-se Teatre Granvia (1909). Altres obres de Raspall vinculades al món de l’escena són el Teatre Prado Català, a la plaça de Lesseps (1909); el Teatre Coliseu Mundial de Tarragona (1912); el Cinema Mundial de Granollers (1914); el Teatre Principal de Gràcia (1916); el Cinema Monumental (1917), al carrer de Sant Pau, 89-91; la reforma del Cinema Ideal (1919), al carrer de Wad-Ras, 196; la reforma i l'ampliació del magatzem d’Ignasi Plana, antiga Aliança del Poblenou (1920); la reforma del Teatre Euterpe de Sabadell (1916), i el Teatre Esbarjo de Cardedeu (1933).