Lluís Crespo

Escenògraf prolífic que ha creat més d’un centenar d’escenografies que van des del petit format (El dia que Bertolt Brecht va morir a Finlàndia, Johnny Chico, Fronterizas) al gran format (La mort i la donzella, carmen.maquia, Aladín, un musical genial), tant per a dansa, teatre com òpera, i amb un recorregut sòlid tant en l’àmbit nacional com en l’internacional. Pel que fa a la dansa, ha estat escenògraf habitual de companyies com La Luna Negra, Taiat Danza o la companyia de Gustavo Ramírez Sansano Titoyaya Danza, de la qual n’ha estat l’escenògraf des de la seva fundació l’any 2004. També ha dissenyat escenografies per a la Compañía Nacional de Danza de Nacho Duato, el Ballet de Vancouver, el Ballet Hispànic de Nova York o el Ballet Gÿorÿ d’Hongria. En teatre, ha treballat amb directors com Manuel Molins, Alexander Herold, Roberto García, Antoni Tordera, Asun Noales o José Sancho.

Des del 2008, la feina de Luis Crespo ha estat àmpliament premiada. Ha rebut cinc premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor escenografia pels espectacles Lo que no se ve (2010), Els nostres (2018), Vigor Mortis (2020), La mort i la donzella (2021) i El público (2022), el premi a la millor escenografia Broadway World Spain per Aladín, un musical genial (2014) o un premi de la Dance Magazin Readers Choice Awards.

L’any 2018 funda la productora Background Producciones, especialitzada en disseny i construcció d’escenografies.

En la seva profusa producció, Luis Crespo ha demostrat una versatilitat i una intel·ligència escènica més que notables. És capaç de dur a terme amb encert des de les propostes més minimalistes fins a les peces que exigeixen dispositius més realistes o fins i tot hiperrealistes. Si bé en l’àmbit on ha desenvolupat una carrera internacional més destacada és la dansa, els seus dissenys en teatre han estat solvents, resolutius i, quan ha estat necessari, sofisticats i impactants. A la vista de la seva trajectòria, es pot comprovar com Crespo es capaç de dominar la creació dels espais més abstractes sense que esdevinguin asèptics, i el disseny d’espais realistes mantenint els elements d’estranyesa, fet que l’ha convertit en un dels escenògrafs més destacats i sol·licitats de la seva generació.