Joan Camprubí Viola

Fill del mestre de danses boleres Mariano Camprubí, Joan Camprubí va aprendre els passos de dansa des de ben petit. Als onze anys ja havia ballat a Barcelona, Granada, Madrid i Sevilla. Quan el 4 d'abril de 1847 es va inaugurar el Gran Teatre del Liceu, Joan Camprubí figurava en el cartell fent parella amb la barcelonina Manuela García i encapçalant la Compañía de Baile Nacional, formada per seixanta figurants. En aquella ocasió, Camprubí i García van interpretar La Rondeña, amb música de Josep Jurch i ballada per dotze parelles i amb coreografia del Camprubí pare, aleshores mestre de ball del Liceu. D'aquests ballarins, un any més tard, es forma el cos de ball del Liceu, amb només quatre homes, entre els quals Joan Camprubí figura com a primer ballarí i coreògraf.

Camprubí i García van ser la primera parella de ballarins catalans que van fer gira per Europa: Toló, Bordeus, París, Londres, Basilea, Berna, Zuric, Stuttgart, Munic, Dresden, Viena, Pest, Transsilvània, Moràvia, Galitsia, Pèrsia i tres anys d'actuacions a Rússia.

De retorn a Barcelona, es van establir al Gran Teatre del Liceu, on van presentar un extens repertori de coreografies: La Cachucha, El Jaleo, Seguidillas, Sevillanas, Boleras robadas, Los contrabandistas de Sierra Nevada, Jota aragonesa, Ball pla i Ball rodó.

Va ser un intèrpet de ballet i ball espanyol íntimament lligat a la història del Liceu i que va contribuir a la moda d'aquest estil de caràcter a tot Europa. Joan Camprubí representa l'assentament de l'escola bolera com a ballet espanyol dins una institució teatral burgesa catalana, la segona meitat del segle XX. Veu d'una tradició familiar que es consolida i la traspassa més enllà de les nostres fronteres, dins un clima cultural internacional que valora el caràcter espanyol d'aquesta forma de ballet fins a convertir-lo en una moda.