Gabriel Janer i Manila

Va créixer en el si d’una família propietària d’un negoci de teixits i merceria. Anà a l’escola d’Algaida, poble del pla de Mallorca. Va acabar el batxillerat i els estudis de magisteri a Palma (1956-1959). El 1970 es va llicenciar en filosofia i lletres (secció de pedagogia) a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar en ciències de l’educació el 1975. Fou professor de la Universitat de les Illes Balears des del 1975 i catedràtic d’Antropologia de l’Educació de la UIB des del 1990, i també vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres (1986-1989) i director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB (1995-2002). Ha conreat la narrativa, la literatura infantil i juvenil i l’assaig, com Implicació social i humana del teatre: Biografia apassionada de Cristina Valls (Palma: Moll, 1997, 2a ed.) i Sexe i cultura a Mallorca. El Cançoner, la narrativa oral i el teatre (Mallorca: Institució Francesc de Borja Moll, 2019, 2a ed.).

Antic autor –encoratjat pel dramaturg Martí Mayol, professor seu– i director de teatre regional, el 1980 va estrenar Faula, obra amb pretensions de novetat, sense èxit. Després va estrenar peces de teatre infantil –sempre amb la voluntat de commoure els adults–, amb una acollida més favorable, com Les aventures d’en Pere Pistoles (1981), que transcorre a la Gran Planura, terres de pistolers i xèrifs, i La princesa embruixada (1981), que transcorre al palau reial d’una terra llunyana. El 1984 va obtenir el Premi Cavall Fort de Teatre per a Joves per El corsari de l’Illa dels Conills. Fragments: A Mallorca durant la Guerra Civil (2020), text dramàtic construït amb relats de dones ferides, és la seva contribució al cabal de dramatúrgies de la memòria de la Guerra Civil a Mallorca.