Emili Arolas Ferran
Peu de foto
Emilio Aroles. Carta autògrafa adreçada a Ernest Soler de las Casas. Font: Escena digital de Catalunya
Data
Redactor
Títol de la revista
ISSN de la revista
Títol del volum
Director, intèrpret
Dates
(Barcelona, 1837 - Mataró, 30-7-1911)
Autor
Resum
Descripció
Emili Arolas es va introduir en el món del teatre com a aficionat i de manera puntual a l'Orfeó Barcelonès i al Teatre Odeon (1861), on seria contractat professionalment com a galant jove, paper en què es va especialitzar.
Gervasi Roca l'enrolà per actuar als Campos de Recreo i els Camps Elisis barcelonins durant els estius dels anys seixanta. Hi conegué la seva esposa, l'actriu Antònia Joaní.
Actuà, dirigí i gestionà locals i companyies als teatres Jovellanos (1867-1868), Principal de Barcelona (1868), Liceu (1870, dirigit per Joaquim Garcia Parreño), Espanyol (1880-1881, 1884), Novetats (1881, 1897-98), Calvo-Vico (1887, 1891-1892) i Nou Retir (1902-1903). Fora de la capital catalana, es posà al capdavant dels teatres de Tarragona (1876-1877), Girona (1873-1876, 79), Sabadell (1883-1884), Palamós (1887, 1892-1894), Olot (1890-1891), Palma (1898) Maó (1909) o Mataró, on morí el 1911 amb 74 anys.
Finalment, fou representant d'Antonio Vico i Teodor Bonaplata en la gira que feren per l'Amèrica del Sud el 1899.
Arolas fou un dels directors d'escena més admirats i respectats pels actors del vuit-cents català, juntament amb Tutau i Valero. Malgrat no tenir-hi un paper cabdal, la seva tasca ininterrompuda darrere de companyies i locals teatrals va contribuir a l'impuls i la normalització de l'escena catalana de la Renaixença.
Estrenes
4 abril 1865. Tal faràs, tal trobaràs. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Principal.
4 juliol 1865. Els de fora i els de dins. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.
31 juliol 1865. L'alcalde del barri nou. Josep Fernández Camprubí. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.
18 agost 1865. Un poll ressuscitat. Marçal Busquets. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca
13 maig 1866. La perla de Taradell. Ramon Mora. Teatre Principal de Gràcia.
16 juny 1866. La reina de les criades. Francesc de S. Vidal. Camps Elisis. Cia. de Gervasi Roca.
15 març 1868. Bac de Roda. Francesc P. Briz. Teatre Principal de Barcelona. Cia. d'Emili Arolas.
29 març 1868. Benvingut sia. Salutació en un acte. Eduard Vidal i Valenciano. Teatre Principal.
29 desembre 1868. Paraula és paraula. Eduard Vidal i Valenciano. Gran Teatre del Liceu.
Abril 1870. La inquisició militar o Carles d'Espanya. Jaume Piquet. Teatre de Sarrià.
Abril 1870. Anar per llana i sortir-ne escaldat. Jaume Piquet. Teatre Odèon.
30 juny 1870. La Passió política. Alonso del Real i Josep Roca i Roca. Camps Elisis.
Abril 1876. Els dos sergents francesos. Emili Arolas [adap.]. Teatre del Circo Barcelonés.
21 novembre 1891. Ferma d'espoli forçada. Josep Amat Capmany. Teatre Calvo-Vico. Cia. Arolas-Joaní.
27 desembre 1891. L'àngel de fang. Ignasi Iglésias. Teatre Calvo-Vico. Cia. Arolas-Joaní.
12 març 1892. ¡Fratricida! Joaquim Roig i Grau. Teatre Calvo-Vico. Cia. Arolas-Joaní.
Publicacions
Enllaços
Bibliografia
Bonavia, Salvador. «Avant Teló. Emili Arolas». A: La Escena Catalana, Any VI, n. 254 (19 agost 1911), p. 3-4.
Fons personal de Josep Artís i Balaguer. Material per al diccionari biobibliogràfic. Caixa 2, s'obre amb l’epígraf «Arolas Ferran, Emili». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Morell, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875). Barcelona: Curial i PAM, 1995.