De Tots Colors

Setmanari cultural i teatral publicat per l'editor Bartomeu Baxarias. Pren el títol de l'obra homònima de Narcís Oller. La revista sortí al carrer des del mes de gener de 1908 fins al mes d'agost de 1913. Amb el subtítol «Revista popular», es dedicà preferentment al teatre, tot i que també mostrà interessos artístics i literaris més generals. Hi participaren alguns dels col·laboradors més destacats provinents de la revista Catalunya (1903-1905). El seu director va ser des de l'inici Pompeu Crehuet, tot i que deixà el càrrec la tardor de 1911 per posar-se al capdavant del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. El seu lloc el va ocupar Joan Oller i Rabassa. Entre la nòmina de col·laboradors, hi comptem Agustí Calvet, Rafael Marquina, Manuel Folch i Torres, Jaume Bofill i Mates, Florenci Cornet i Josep Maria López-Picó, entre d'altres. Crehuet, sota el pseudònim de L'Espill, s'encarregava de la crítica teatral, i Agustí Calvet, de la de música. En els primers anys, en la secció «Els Mestres Contistes» van aparèixer per primera vegada en català les adaptacions dels relats sobre Sherlock Holmes escrits per Arthur Conan Doyle, que resultaren d'un gran èxit.

La revista s'especialitzà en l'edició de fulletons que després aparegueren en format llibre en la «Biblioteca de Tots Colors». Entre totes les obres publicades cal destacar, entre les traduccions, La llàntia de l'odi, de D'Annunzio; Rosa Brendt, El pobre Enric, L'assumpció d'Hannele Mattern i La campana submergida, de Hauptmann, o Magda, de Sudermann. Entre els autors catalans va editar obres de Pompeu Crehuet, Adrià Gual, Manuel Folch i Torres, Felip Palma o Juli Vallmitjana. A partir de 1910 i durant tot aquell any publicà un suplement en format de fulletó relligable amb obres de teatre, novel·la i poesia, entre les quals destaquen els noms d'Apel·les Mestres, Narcís Oller, Joaquim Ruyra i Joan Maragall.

En certa manera, De Tots Colors actuà com a aixopluc i plataforma de difusió de bona part dels futurs pròcers del noucentisme i destacà per la seva voluntat divulgadora en la promoció de les traduccions teatrals i literàries.