Teatre de la Comèdia

El primer projecte de reforma de la Casa Planàs per transformar-la en local d’espectacle porta la firma de l'arquitecte Pere Domènech i Roura, i data del 25 d'agost del 1934. Aquella primera reforma de l'edifici neoclàssic, conegut també com a Palau Marcet, consistia a convertir la finca en «local d’espectacles públic, cine, amb una tarima per concerts o petites exhibicions». Set mesos més tard l'ajuntament dona el permís al propietari, Francisco Planàs, per transformar l'edifici en un teatre modern segons el projecte firmat per Josep Rodríguez Lloveras per iniciativa de l'entitat Espectáculos S. A. Sense alterar gaire la façana original, de caire academicista, l'arquitecte transformà completament l'espai interior del palauet en un teatre. La sala, molt sòbria i amb bona visibilitat, tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, segons el model nord-americà, amb una cabuda total de 1.246 seients.

El 1958, el propietari demanà permís per col·locar uns rètols lluminosos a la part superior de l'edifici. S’acompanyava la proposta amb uns plànols dibuixats a mà que deixaven imaginar com aquells rètols convertirien un dels xamfrans més cèntrics de la ciutat en un «manifest» de modernitat. Finalment l'ajuntament denegà el permís. El gener de 1965, Francisco Planàs i la societat Espectáculos S. A. presenten un nou projecte de reforma per convertir el teatre en cinema. Aquesta vegada la reforma afectava les instal·lacions i els acabats interiors.

El 1983, el Comèdia es transforma amb dues noves sales ubicades a l'espai que anteriorment havien ocupat les localitats altes de la sala. I el 1995 l’oferta del Comèdia s’amplià amb dues sales més. Amb aquestes reformes el Comèdia arribà a 1.670 localitats.

El Comèdia neix des del començament amb la intenció de ser un teatre dedicat al vers. El propietari, Francisco Planàs, era un aristòcrata català amant del teatre, el bel canto i l'òpera, i per això la sala fou inaugurada amb la Cinquena simfonia de Txaikovski, interpretada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, seguida dels ballets El carrillón mágico i Mosaicos, a càrrec de la companyia de dansa del mateix Liceu.

El Comèdia tenia una programació molt escollida, en què sovintejaren els concerts, les òperes i els ballets. També va ser l’escenari predilecte de les companyies espanyoles que presentaven a Barcelona els grans èxits de Madrid. Entre les obres representades a la sala destaca el Don Juan Tenorio de la companyia del Teatro María Guerrero, amb escenografia i vestuari de Salvador Dalí. El 31 de juliol del 1960, el teatre va tancar les seves portes per convertir-se en cinema, gestionat per Cinematográfica Barcino S. A.