Festival Pro Música

Iniciativa musical fundada a Barcelona el 1958. Gràcies a les aportacions i l'empenta del seu Patronat, va contribuir a l'enriquiment de la vida musical de la capital catalana amb propostes concertístiques que van possibilitar la celebració d'actes musicals amb artistes i orquestres de gran nivell a escala internacional. El promotor i mecenes Lluís Portabella en va ser tresorer (1958), director artístic i president (1977), i es mantingué vinculat a la institució fins a l'any de la seva desaparició (1984). El Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu van ser els espais comuns de les activitats de l'entitat, amb cicles de concerts al primer i amb una petita temporada al Liceu durant els darrers mesos de primavera entre els anys 1982 i 1986.

Amb una programació estable d'uns vint-i-cinc concerts al llarg de sis mesos, l'entitat va presentar el 1959 l'Academy of St. Martin-in-the-Fields amb una memorable audició de l'òpera Saul de Händel, desconeguda fins a aquell moment a la capital catalana, en una clara voluntat de normalitzar el repertori amb la inclusió d'obres des del barroc fins a principis del segle xx i amb una clara tendència a la programació del gran repertori simfònic del romanticisme i del postromanticisme, cosa que va fer que una part de la crítica del moment titllés les temporades de conservadores.

Una de les seves activitats més celebrades i recordades va ser l'audició en versió de concert de l'òpera Die Walküre, de Richard Wagner, al Palau de la Música Catalana (1977), amb la presència, entre d'altres, de Birgit Nilsson al costat de Thomas Stewart i Montserrat Caballé, i amb direcció musical de Hans Wallat al capdavant de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Altres fites operístiques de l'entitat, i sempre en versió de concert al Palau de la Música, van ser les audicions d'Orfeo ed Euridice, de Gluck (1967); Parsifal, de Wagner (1969 i 1981); La vida breve, de Falla (1970); Tristany i Isolda, de Wagner (1979), i La clemenza di Tito, de Mozart (1982), aquesta última amb Teresa Berganza.

Especialment curosa amb les presentacions, l'entitat va incentivar l'edició de programes de mà amb articles de referència i portades dissenyades per artistes d'avantguarda catalans.