Col·lectiu d’Animació

Es formà de resultes d’una escissió del Grupo-Taller de Marionetas, que aleshores dirigia el titellaire Pepe Otal, i l’integraven artistes provinents de diferents disciplines i pràctiques artístiques (música, teatre actoral, titelles) amb un denominador comú, ja que en aquella època tots treballaven al carrer, sobretot a la plaça del Pi de Barcelona. Inicialment en formaren part Carles Cañellas (l’ànima del grup), Jordi Bertran, Yolanda Fontanillas, Gemma Beltran, David Salvador, i els germans Josep i David Ventura; posteriorment s’hi afegiren, entre d’altres, Llàtzer Torrente, Luís Menéndez-Chacón i Pep Molins.

L’activitat d’aquest col·lectiu d’artistes, que no s’ha de confondre amb la dels grups d’animació convencionals, era fonamentalment teatre de carrer, encara que van muntar també espectacles per a escenaris a l’interior. Els seus primers treballs, sota la direcció escènica de Carles Cañellas i la direcció musical de Jordi Bertran, foren Contes de la Terra (1978), un al·legat ecologista, pacifista i antimilitarista per a titelles i actors, i Cercaviles (1978), un conjunt d’accions teatrals i musicals itinerants pels carrers amb gegants, màscares, capgrossos i xanques. Els seus espectacles posteriors es situen també en aquesta línia de treball del teatre d’animació. En aquest sentit, el grup fa cercaviles, toca música en directe, participa en el gènere de la performance i crea espectacles de marionetes de fil cada cop més refinats. D’aquest període destaquen, per exemple, els muntatges Tarragona, Ball de coixins, Món de bavastells i Circ, tots ells creats el 1979, i L’estudiant de medicina i Fira de bavastells, que daten del 1980. És a partir d’aleshores que el col·lectiu es començà a dissoldre i els seus integrants van emprendre altres projectes, tant en l’àmbit de la música, com en el del circ i el dels titelles.

El Col·lectiu d’Animació va desenvolupar el seu treball dins l’òrbita del teatre independent, en aquest sentit la seva activitat teatral es trobava en consonància amb un model de treball en equip i es gestava amb la participació activa i decisiva de tots els components en cada una de les fases creatives. És en aquesta línia de creació col·lectiva que cal situar totes les seves propostes, que el grup va portar per nombrosos pobles i ciutats de Catalunya i va presentar en festivals d’arts escèniques tan importants com La Tamborinada del Poble Espanyol el 1979 i el Festival Grec el 1980.