Ñaque

Ñaque o de piojos y actores és el quart muntatge del Teatro Fronterizo, que inicia la seva activitat l'any 1977. Després del títol, a l'edició del llibre, s'assenyala que l'obra és una «Mixtura joco-seria de garrufos varios/sacada de diversos autores/ (pero mayormente de Agustín de Rojas),/agora nuevamente compuesta y adrerezada por/ José Sanchis Sinisterra». L'obra sorgeix, doncs, d'un hàbil treball dramatúrgic de Sanchis Sinisterra sobre textos del Segle d'Or espanyol. Així es configura l'obra, sobre la base del diàleg de dos personatges, Solano y Ríos —que formen un Ñaque, gènere dramatúrgic del Segle d'Or, que són extrets i configuren l'eix de l'obra d'Agustín de Rojas, El viaje entretenido—, i amb el recurs a la utilització de fragments, entremesos i loas d'altres obres —La Gran Semíramis de Cristóbal de Virués o Serafina d'Alonso de Vega, més el Códice de Autos Viejos—, i la utilització de la gran riquesa expressiva del refranyer popular castellà, el romancer tradicional, la literatura oral i manifestacions diverses de la literatura popular i tradicional. Amb tots aquests elements Sanchis Sinisterra construeix un text que reelabora el llenguatge auri per construir, bàsicament, una reflexió sobre la condició social i el treball de l'actor, el mateix acte de la representació i la raó i motius de l'espectacle dramàtic vist des del ulls senzills de dos actors que, com «comediantes de la legua», viuen en la marginalitat social però que reflecteixen, amb els seus dubtes, preguntes i raons, l'essència de la representació i el teatre. És com fixar les premisses bàsiques del món actoral sobre el qual, i des de sempre, es construeix la representació escènica.

La forma del diàleg, la autointerrogació constant a la recerca de les respostes a les preguntes que es plantegen els dos actors, l'espai buit de la representació i la itinerància dels dos personatges han permès a molts analistes establir possibles paral·lelismes entre Solano i Ríos i els dos personates de Beckett, Vladimir i Estragó, de Tot esperant Godot. Filiació i deute que Sanchis Sinisterra no ha negat i que ens recorda, d'altra banda, la presència de Beckett en tota la seva anàlisi, reflexió i obra dramática. Però mentre que en l'obra de Beckett Godot és un símbol obert a possibles interpretacions, no sembla haver-hi gaire dubte que Ñaque sorgeix, bàsicament i com a raó principal, com una  reflexió sobre les condicions i els condicionaments que configuren i subjauen en l'ofici d'actor.

L'obra fou premi «Artur Martorell» del Festival Internacional de Teatre de Sitges 1980.