Kolbebasar
| dc.contributor.author | Àngels Margarit - Cia. Mudances | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:48Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p><i>Kolbebasar</i> és una juxtaposició de partitures o plans coreogràfics autònoms que s'organitzen com una «exposició mòbil». El nom de la peça està compost a partir del cognom de l'alemany George Kolbe —l'escultor de la figura femenina que presideix el pavelló Mies van der Rohe de Barcelona— i la paraula <i>basar </i>—que fa referència al mercat d'objectes diversos—. Joan Saura i Xavier Maristany van compondre una partitura original per a aquesta peça. La coreògrafa va concebre l'estructura de l'espectacle com un trencaclosques dinàmic en el qual set ballarines creen efectes simètrics o calidoscòpics sense interrupció i en el qual formen duets, trios, quartets o solos.</p> <p>L'escenografia de Llorenç Corbella s'integra en la dansa: dues parets mòbils es desplacen i modifiquen l'espai tal com ho fan les ballarines. L'altre element escenogràfic és el guix, un de blau i un de vermell. Amb el blau s'encercla l'espai on es mouen les intèrprets durant el primer tema de la peça, i el vermell serveix per dibuixar el perfil dels cossos sobre la paret, unes línies que al llarg de la coreografia s'esborren. Van estrenar l'obra Àngels Margarit, Assumpta Arqués, Remei Barderi, Pilar Ámese, Carme Vidal, Arantzazu Errasti, Marianna Roigè, Marta Carrasco, Esther Cidoncha, Mercè Recacha, Àngels Casas i Marisol Escalera.</p> | |
| dc.description | <p>Aplaudida per la crítica i el públic per la precisió quirúrgica amb què havia estat creada i interpretada, <i>Kolbebasar</i> va guanyar el primer premi del Concurs Coreògrafic de Bagnolet el 1988 (un dels membres del jurat en aquella edició era Lucinda Childs). Gràcies a aquest reconeixement la companyia va consolidar-se en el circuit internacional, sobretot a França i Alemanya, on Mudances ha presentat el seu treball amb regularitat.</p> <p><i>Kolbebasar</i> és l'obra més representativa del primer període d'Àngels Margarit perquè estableix la seva línia estètica i les seves innovacions en el camp coreogràfic. L'interès per la composició arquitectònica, precisa i allunyada de les emocions i la narrativitat, però a prop de la poesia racional i la pintura, duen Àngels Margarit a cercar un estil coreogràfic minimalista i matemàtic. En <i>Kolbebasar</i> la coreògrafa aconsegueix que l'escenografia, com passa amb la dansa, es dibuixi i desdibuixi. La peça destil·la el màxim d'expressivitat a partir del mínim d'elements: la reiteració de les frases coreogràfiques en relació amb l'espai i la música com un mecanisme de rellotgeria. Si bé no beu directament del minimalisme coreogràfic americà o de l'europeu (dos anys abans la companyia Rosas havia presentat <i>Rosas Danst Rosas</i>), Margarit s'erigeix com el màxim exponent d'aquest moviment a l'Estat espanyol.</p> | |
| dc.identifier | 1996 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/33 | |
| dc.local.estrena | 1 març 1988, Mercat de les Flors | |
| dc.peudefoto | Cartell de Kolbebasar. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a style="font-size: 14.4px;" href="https://www.youtube.com/watch?v=rwgc69GMcZw">Fragment de Kolbebasar (1988)<br /></a></p> <p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=LL5aIgpO8C8">Fragment de Kolbebasar<br /></a></p> <p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=ETRf9fNeGk4">Entrevista a Àngels Margarit per Ester Vendrell, liquidDocs. Part 1<br /></a></p> <p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=-XB15nl6iH4">Entrevista a Àngels Margarit per Ester Vendrell. liquidDocs. Part 2</a></p> <p><strong>Fonts iconogràfiques:</strong></p> <p><i>Kolbebasar</i> al Mercat de les Flors (2010). Foto: Robert Ramos<br /><<a style="font-size: 14.4px;" href="http://d1abj31dnwl5uq.cloudfront.net/imatges/39/74/alta/780_008_3974922_a4a74abce3c63d1a49d2ebd84c55093a.jpg">http://d1abj31dnwl5uq.cloudfront.net/imatges/39/74/alta/780_008_3974922_a4a74abce3c63d1a49d2ebd84c55093a.jpg</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Fondevila,</span> Santiago. «Àngels Margarit y su grupo Mudances presentan desde hoy "Kolbebasar" en el Mercat de les Flors». <i>La Vanguardia</i> (2 novembre 1998), p. 55. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1988/02/28/pagina-47/33053747/pdf.html?search=kolbebasar%20margarit">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1988/02/28/pagina-47/33053747/pdf.html?search=kolbebasar%20margarit</a>> [Consulta: 5 novembre 2016]</p> <p><span class="small-caps">Khan,</span> Omar. «Menos es más». <i>Babelia</i> (14 maig 2011).</p> <p><span class="small-caps">Margarit,</span> Àngels. «Tres experiències sobre la coreografia i l'espai. Traç efímer: arquitectura i moviment». <i>Estudis escènics. Quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona</i>, núm. 31 (1990), p. 109-116.</p> <p><span class="small-caps">Noguero,</span> Joaquim. «Probando».<i> La Vanguardia </i>(11 noviembre 2010), p. 55. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/11/11/pagina-55/84873752/pdf.html?search=Kolbebasar%20%25C3%2580ngels%20Margarit">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/11/11/pagina-55/84873752/pdf.html?search=Kolbebasar%20%25C3%2580ngels%20Margarit</a>> [Consulta: 5 novembre 2016]</p> <p><span class="small-caps">Sánchez,</span> José A. «Espacios rítmicos». A: <span class="small-caps">Sánchez,</span> José A. (dir). <i>Artes de la escena y de la acción en España: 1978-2002</i>. Conca: Ediciones Universidad Castilla - La Mancha, 2006, p. 239-268. <<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2299068">https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2299068</a>> [Consulta: 5 novembre 2016]</p> | |
| dc.title | Kolbebasar |