David Plana i Rusiñol
| dc.coverage | (Manlleu, 27-11-1969 - ) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:31Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | <p class="p1">Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre, Plana comença a despuntar com a dramaturg a finals de la dècada del 1990, a la Sala Beckett, amb elogis de la crítica i reconeixements en forma de premis. Des de llavors compagina l’escriptura teatral amb el guió televisiu. Debuta a la petita pantalla el 1999 amb <i>La memòria dels cargols</i> i és responsable de diversos èxits de Televisió de Catalunya de les dècades dels 2000 i 2010, com <i>Ventdelplà</i> o <i>La Riera</i>.</p> <p class="p1">Plana ha estat professor del Col·legi de Teatre de Barcelona, on ha dirigit el taller de tercer curs. Des de l’any 2000 també ha exercit la docència a la Sala Beckett com a professor d’escriptura dramàtica, a l’ESCAC, on ha impartit classes de màster de guionatge, i al taller de dramatúrgia de la Universitat Pompeu Fabra.</p> | |
| dc.description | <p class="p1">Amb una clara aposta per les dramatúrgies de text, i lloat per la seva capacitat de construcció d’arguments i personatges complexos, David Plana forma part d’una generació de teatre dramàtic emergent al tombant de segle.</p> <p class="p1">El 1997 estrena a la Sala Beckett <i>Mala sang</i>, que li val el Premi a l’espectacle revelació de l’any i el Premi Crítica Serra d’Or al millor text teatral. El 1998 torna a la Beckett amb <i>Petita mort </i>i estrena <i>Criatures </i>amb T de Teatre al Poliorama, una obra de creació col·lectiva que Plana dirigeix. El 2001 estrena un dels seus èxits teatrals, <i>La dona incompleta</i>, amb què torna a guanyar el Premi Crítica Serra d’Or i el Premi Butaca del públic. El mateix any estrena <i>Després ve la nit</i> a Temporada Alta, monòleg que després fa temporada a la Sala Beckett. El 2002 dirigeix <i>Refugiats</i>, de Sergi Pompermayer, i<i> </i>participa del primer Projecte T-6 del TNC amb <i>El paradís oblidat</i>. L’humor àcid, un dels trets distintius de Plana, es fa sempre present a les seves obres. El 2003 torna a col·laborar amb T de Teatre i Sergi Belbel a <i>Això no és vida</i>, una crítica mordaç a la masculinitat contemporània. El 2008, en la plenitud de la seva carrera i després d’uns anys d’èxits televisius, torna al TNC amb una adaptació de <i>Boris Godunov</i>, de Puixkin, un espectacle de La Fura dels Baus concebut conjuntament amb Àlex Ollé. El mateix 2008 estrena <i>Dia de partit</i> per encàrrec del Teatre Lliure. El 2012 torna a l’escena teatral amb <i>La casa del bosc</i>, obra amb què guanya el II Torneig de Dramatúrgia Catalana, obra que arriba a estrenar a la Sala Timbre4 de Buenos Aires. Uns anys després, el 2016, estrena <i>El bon pare</i> al Festival Grec de Barcelona.</p> <p class="p1">Si el teatre impulsa Plana a l’èxit, la televisió l’apuntala com un autor de fort impacte social, amb les estrenes de les telesèries <i>La memòria dels cargols </i>(1999), <i>Moncloa, ¿dígame? </i>(2001), <i>Jet lag </i>(2001), <i>L’un per l’altre </i>(2003), <i>Ventdelplà </i>(2005),<span class="Apple-converted-space"> </span><i>La Riera </i>(2010), <i>Com si fos ahir </i>(2017) i <i>Mercado Central </i>(2019), i el film <i>L’enigma Verdaguer</i> (2019), dirigit per Lluís Maria Güell.</p> | |
| dc.identifier | 2889 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2328 | |
| dc.local.estrena | <p class="p1">29 abril 1997. <i>Mala sang</i>. Direcció: David Plana. Sala Beckett. Companyia: Mala Sang i Cicle de Nous Autors Catalans.</p> <p class="p1">18 novembre 1998. <i>Petita mort</i>. Direcció: David Plana. Sala Beckett.</p> <p class="p1">3 setembre 1998. <i>Criatures</i>. Autoria: Sergi Belbel, Yoland García Serrano, Paco Mir, Jordi Mollà, Joan Ollé, Pere Peyró, David Plana, T de Teatre. Direcció: David Plana. Teatre Poliorama. Companyia: T de Teatre.</p> <p class="p1">28 març 2001. <i>La dona incompleta</i>. Direcció: Sergi Belbel. Sala Beckett.</p> <p class="p1">5 novembre 2001. <i>Després ve la nit</i>. Teatre de Salt.</p> <p class="p1">7 març 2002. <i>Refugiats</i>. Autoria: Sergi Pompermayer. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p class="p1">4 novembre 2002. <i>Paradís oblidat</i>. Direcció: Carlota Subirós. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Companyia: Projecte T-6.</p> <p class="p1">18 setembre 2003. <i>Això no és vida</i>. Autoria: Sergi Belbel, Albert Espinosa i David Plana. Direcció: David Plana. Teatre Poliorama. Companyia: T de Teatre.</p> <p class="p1">17 abril 2008. <i>Boris Godunov</i>. Autoria: Alexandr Puixkin. Adaptació: David Plana i Àlex Ollé. Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p class="p1">15 maig 2008. <i>Dia de partit</i>. Direcció: Rafael Duran. Teatre Lliure.</p> <p class="p1">3 desembre 2012. <i>La casa del bosc</i>. Sala La Planeta. II Torneig de Dramatúrgia Catalana.</p> <p class="p1">21 juliol 2016. <i>El bon pare</i>. Direcció: David Plana. Teatre Borràs.</p> | |
| dc.relation | <p class="p2"><a href="https://www.davidplana.com"><span class="s1">Web de David Plana</span></a></p> <p class="p2"><a href="http://dcc.institutdelteatre.cat/browse?value=Plana%20Rusi%C3%B1ol,%20David&type=author"><span class="s1">David Plana a la Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània (BDDCC)</span></a></p> <p class="p2"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Plana">David Plana a la Viquipèdia</a></p> <p class="p2"><a href="https://www.catalandrama.cat/autor/david-plana/">David Plana a Catalandrama</a></p> | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="versaleta">Batlle</span>, Carles. «Dels usos de la fragmentació en el drama català contemporani». A: <i>I Simposi Internacional sobre Teatre Català Contemporani. De la transició a l’actualitat</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 177-193.</p> <p class="p1"><span class="versaleta">Batlle</span>, Carles. «Nova dramatúrgia catalana. (Nou idees per a fer balanç)». A: <span class="versaleta">Llombart Huesca</span>, Maria (dir). <i>Teatre català contemporani. Monografia. Entorn de l’obra de Jordi Galceran</i>. Alacant-Barcelona: Biblioteca Virtual Cervantes, 2012, p. 40-48.</p> <p class="p1"><span class="versaleta">García</span>, Begoña. «Entrevista a David Plana». <i>Assaig de Teatre</i> (Barcelona: Associació d’Investigació i Experimentació Teatral), 1997, p. 145-149.</p> <p class="p1"><span class="versaleta">Nolla</span>, Enric. «David Plana». <i>Pausa</i>, núm. 27 (2007), p. 52-56.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg i guionista | |
| dc.title | David Plana i Rusiñol |