Jeroni Oleguer Campdepadrós i Jansana
| dc.contributor.author | Maria Aurèlia Capmany | |
| dc.creator | Guillem-Jordi Graells | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T15:12:27Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Jeroni Oleguer Campdepadrós i Jansana és el protagonista de la novel·la <i>Un lloc entre els morts</i>, Premi Sant Jordi 1969, adaptada després per l'autora al teatre, a demanda de Josep Montanyès. El personatge, que viu en el tombant dels segles XVIII i XIX, és fill i hereu d'una família de comerciants barcelonins amb pretensions aristocràtiques. Estudia a la universitat de Cervera, on s'impregna d'idees revolucionàries gràcies a l'amic Erasme Bonsoms, i després duu una vida entre la revolta i la indolència a la Barcelona del tombant de segle fins a la invasió napoleònica, amb escapades a França i a Venècia, alhora que escriu poemes de marcat regust espriuà. Casat amb la convencional Carolina Masramon, amb qui té dues filles, absent sovint de la llar, té històries amb diverses altres dones, entre les quals destaquen Lucienne i Cèlia. Afectat del <i>mal du siècle</i> mor prematurament, sense que Erasme pugui impedir que Carolina destrueixi part de la seva obra. La novel·la, escrita a finals dels anys cinquanta, és presentada per l'autora com la biografia d'un personatge real, fet que va enganyar alguns crítics.</p> | |
| dc.description | <p>El personatge, envoltat d'una ambientació històrica brillant, simbolitza l'actitud d'una part substancial de la burgesia catalana -i, especialment, la barcelonina- instal·lada en una posició progressista i contestatària més retòrica que real respecte el règim del moment, ja que no qüestiona activament les bases de la societat ni s'absté de col·laborar amb les forces de la repressió o la invasió. En el seu paper d'intel·lectual-poeta Jeroni pretén ser un revulsiu a través de la literatura i d'unes formes de vida gens convencionals, però acaba essent absorbit i desactivat pel seu propi entorn social, per haver estat més atret per l'evasió de les aventures sentimentals que per l'acció que li proposa el seu amic Erasme. En el moment de l'aparició de la novel·la, alguns joves autors del moment el van prendre com a emblema, com ara Terenci Moix a <i>Onades sobre una roca deserta</i>, novel·la protagonitzada per un suposat descendent de Jeroni, o en el disseny dels personatges centrals d'<i>Oferiu flors als rebels que fracassaren</i>, d'Oriol Pi de Cabanyes.</p> | |
| dc.identifier | 3009 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/11 | |
| dc.peudefoto | <p>Fotografia 1: Jeroni Campdepadrós. Figurí de Fabià Puigserver per a l'estrena de 1980. © Fabià Puigserver. MAE, Institut del Teatre.</p> <p>Fotografia 2: Jeroni Campdepadrós. Figurí de Fabià Puigserver per a l'estrena de 1980. © Fabià Puigserver. MAE, Institut del Teatre.</p> <p>Fotografia 3: Coberta del programa de mà, de Cesc Espluga, per al muntatge d'<i>Un lloc entre els morts</i> el 1980 al Teatre Romea. Impremta Ratlles. © Cesc Espluga. MAE, Institut del Teatre.</p> <p>Fotografia 4: Assaig de l'obra amb Joan Miralles com a Jeroni, al Teatre Romea de Barcelona. 1980. © Colita. MAE, Institut del Teatre.</p> <p>Fotografia 5: Escena de l'obra. 1980. © Ros Ribas. MAE, Institut del Teatre.</p> | |
| dc.relation.ispartof | Un lloc entre els morts (1968 i 1980) | |
| dc.source | <p><i>Un lloc entre els morts</i>. Barcelona: Editorial Nova Terra. 1968. Novel·la. Nombroses reedicions.</p> <p><i>Un lloc entre els morts</i>. Barcelona: Columna, 1998, p. 625-684. Versió teatral. (Obra completa; 5)</p> <p><span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi. <i>La producció literària de M. Aurèlia Capmany. V. El teatre</i>. Barcelona: Columna, 1998. (Obra completa; 5)</p> | |
| dc.title | Jeroni Oleguer Campdepadrós i Jansana |