Maurici Vilomara i Virgili
| dc.coverage | (Barcelona, 28-4-1848 - , 22-6-1930) | |
| dc.creator | Clara Beltrán Catalán | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:27Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Va néixer el 1848, en el si d'una família burgesa vinculada al món de la indústria tèxtil, resident al carrer Morera del barri barceloní de Ciutat Vella. La seva afició pel dibuix va començar a l'escola, i tot i que la vinculació familiar al món artístic era escassa, no va trobar traves a l'hora de dedicar-se a la professió d'escenògraf. Es va formar a la Llotja (1862-1865), tenint com a professors a Martí Alsina, Lluís Rigalt i els germans Vallmitjana, entre d'altres, on va demostrar grans dots en les matèries de dibuix i anatomia pictòrica. Va completar la seva formació freqüentant els tallers de Cagé i Francesc Pla, al Liceu, de Marià Carreras, a l’Odeon i de Joan Ballester i Francesc Soler i Rovirosa, al Principal. I com ell mateix deia: anant molt al teatre i veient les obres dels grans escenògrafs estrangers.</p> <p>El seu primer acostament al món de l’escenografia a nivell pràctic va tenir lloc al gènere de la sarsuela, amb les obres <i>Los magyares</i> (1860) i <i>El caudillo de Baza</i> (1863), entre d’altres, en les que va col·laborar amb Ballester i Soler i Rovirosa. A partir d’aquest moment es va convertir en oficial del taller i va participar en tots els èxits que van portar a terme, com ara <i>Gli Ugonotti</i> (1865), <i>Semiramide</i> (1866), <i>L'Africana</i> (1866), <i>L'Ebrea</i> (1867) i <i>Dinorah</i> (1868). En morir Ballester el 1868, Carreras es va quedar com a cap de taller, i encara que Vilomara col·laborava en tots els projectes, el seu treball es va veure silenciat, ja que Carreras signava totes les decoracions com a pròpies, cosa que sempre va lamentar Vilomara.</p> <p>El 1869 va col·laborar com a deixeble de Soler i Rovirosa al muntatge de <i>La Passió</i><i> </i>i <i>mort del nostre Senyor Jesucrist</i>, al Liceu, i el 1870 a l’estrena de l'òpera de Verdi <i>Don Carlo</i>. El 1875 va signar la seva primera escenografia per a l’òpera <i>Mignon,</i> al Liceu. Aquest mateix any va marxar a Madrid per ajudar a Francesc Pla amb l'escenografia de <i>La volta al món</i>, que es va estrenar al Teatre Principal. La col·laboració amb Pla li va permetre aprendre la utilització dels recursos cromàtics, ja que treballava al costat d’un dels millors coloristes en el seu gènere.</p> <p>El 1877 es va estrenar al Liceu l'òpera <i>Aida</i> de Verdi, i l’escenografia de Vilomara va rebre molt bones crítiques pel seu verisme. Per aquells anys va començar a retratar territoris i paisatges catalans que l'inspiraran a les seves escenografies posteriors, i també va realitzar diverses escenografies de repertori.</p> <p>El 1880 va marxar a l'Havana i a Nova York al costat de l'empresari Bernis, Soler Rovirosa i Ricard Moragas, on va col·laborar en el muntatge de <i>Castles in Spain</i><i> </i>(1881), recull de diverses comèdies de màgia. A causa de l'èxit assolit es va quedar uns mesos treballant per l'empresa a New Gardens.</p> <p>A partir del 1882 inicià la seva etapa més fructífera de col·laboracions al Liceu, amb òperes del repertori italià, francès, alemany, rus i català (<i>Carme, Orfeu i Eurídice, Tannhäuser, Samsó i Dalila,</i> etc.). Des del 1891 i fins al 1920 també va treballar per a Albert Bernis en els balls d’espectacle que organitzava.</p> <p>En 1894 es va implicar en nombroses produccions dramàtiques del teatre català, per als teatres Novetats, Romea i Principal, demostrant la seva gran destresa per traduir amb total fidelitat els ambients geogràfics i històrics. Precisament al Principal va tenir el seu taller, fins que es va incendiar el teatre el 1915. Algunes de les obres més destacades per a les que va realitzar decoracions van ser <i>Jesús de Natzaret</i> (1894), <i>La filla del mar</i> (1900), <i>El pati blau</i> (1903), <i>Gal·la Placídia</i> (1909), <i>L'auca del senyor Esteve</i> (1917), etc. A partir de 1920 va treballar juntament amb Salvador Alarma a les revistes de Ferran Bayes en el nou teatre Principal. </p> <p>El 1928 se li va realitzar un homenatge amb dues exposicions de les seves obres al Reial Cercle Artístic i a la Sala Parés, funcions en honor seu, conferències estudiant la seva obra i un gran banquet.</p> <p>Morí a Barcelona el 21 de juny del 1930.</p> | |
| dc.description | <p>Va ser un dels últims representants de l'escola d'escenografia realista que havia impulsat Francesc Soler Rovirosa, de qui va ser el seu màxim seguidor. De personalitat jovial i amb un gran sentit de l'humor, es coneixen nombroses anècdotes dels seus anys de joventut, en què va ser un assidu del Taller de l'Embut, juntament amb Eusebi Planes, Tomàs Padró i Conrad Roure, entre d'altres, on organitzaven representacions teatrals, cavalcades i balls de carnaval.</p> <p>Treballador incansable, no va tenir deixebles ni ajudants, ja que li agradava treballar sol i dur a terme tot el procés. Malgrat això va deixar una ingent producció en la qual es fa palesa la seva vasta cultura en arqueologia, arquitectura i indumentària. Es documentava molt bé i s'estudiava en profunditat les descripcions de l'autor en l'obra, els personatges i el joc escènic. Va realitzar les seves escenografies amb mentalitat de pintor de cavallet, aconseguint resultats espectaculars, sempre a la recerca de la veritat en les composicions perspectives i les seves modulacions lumíniques. L’aportació més destacada d’en Vilomara va ser el teló curt de Saint-Sulspice a l’Acte III de Manon, que va ser declarat d’interès artístic nacional.</p> <p>Diu Apel·les Mestres: «Les decoracions d’en Vilomara – obres Mestres totes elles – tenen un segell tan personal que són inconfusibles. Solidesa de composició, perfecció de dibuix, varietat de color i, per damunt de totes aquestes qualitats, veritat, veritat fins en els detalls aparentment més insignificants».</p> | |
| dc.identifier | 1964 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2702 | |
| dc.local.estrena | <p>1866. <i>La Africana</i>. Eugène Scribe. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1875. <i>Mignon</i>. Jules Barbier i Michel Carré. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1876. <i>Aida</i>. Antonio Ghislanzoni. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1876. <i>Il guarany</i>. Antonio Scalvini i Carlo D'Ormeville. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1881. <i>Castles in Spain</i>. Nueva York</p> <p>1882. <i>Amleto</i>. Arrigo Boito. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1883. <i>La Gioconda</i>. Arrigo Boito. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1884. <i>Dinorah</i>. Jules Barbier i Michel Carré. Teatre Circ Barcelonès. Barcelona</p> <p>1889. <i>Carmen</i>. Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1889. <i>Damon y Pithias</i>. Teatro del Circo Ecuestre. Barcelona</p> <p>1889. <i>Gli amanti de Teruel</i>. Tomás Breton. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1889. <i>Orfeo i Euridice</i>. Ranieri de Calzabigi. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1892. <i>Garín</i>. Tomás Breton. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1894. <i>Coppelia</i>. Charles-Louis-Étienne Nuitter. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1894. <i>El</i> <i>Húsar</i>. Guillermo Perrin y Miguel de Palacios. Teatre Tívoli. Barcelona</p> <p>1894. <i>Jesús</i> <i>de</i> <i>Natzaret</i>. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1894. <i>Manon</i>. Henri Meilhac i Philippe Gille. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1895. <i>Las alegres comadres de Windsor</i>. Salomon Hermann Mosenthal. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1895. <i>Les monges de Sant Aiman</i>. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1897. <i>Falstaff</i>. William Shakespeare. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1897. <i>Notre Damme de Paris</i>. Calixte Navarro. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1897. <i>Sansón y Dalila</i>. Ferdinand Lemaire. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1898. <i>Andrea Chénier</i>. Luigi Illica. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1900. <i>La filla del mar</i>. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1901. <i>Hansel y Gretel</i>. Adelheid Wette. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1901. <i>Gent de vidre</i>. Manuel Rovira i Serra. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1902. <i>Cristóforo</i> <i>Colombo</i>. Luigi Illica. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1902. <i>Els Pirineus</i>. Víctor Balaguer. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1903. <i>El místic</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1903. <i>El pati blau</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1903. <i>Eridon i Amina</i> (o <i>Renyines d’enamorats</i>). Johann Wolfgang (von) Goethe. Teatre de les Arts. Barcelona</p> <p>1904. <i>El camí del sol</i>. Àngel Guimerà. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1904. <i>La nit d’amor</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1904. <i>Louise</i>. Gustave Charpentier. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1905. <i>El bon policia</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1905. <i>Faust</i>. Jules Barbier y Michel Carré. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1905. <i>La nit d’amor</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1905. <i>La nit de Nadal</i>. Francesc Casas i Amigó. Teatre Principal. Barcelona</p> <p>1905. <i>Thaïs</i>. Jules Massenet. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1906. <i>La presó de Lleida</i>. Adrià Gual. Teatre Principal. Barcelona</p> <p>1906. <i>Le vispe comari di Windsor</i>. Hermann Salomon Mosenthal. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1907. <i>El mestre</i>. Pompeu Crehuet. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1907. <i>La Barca Nova</i>. Ignasi Iglesias. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1907. <i>La mare</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1907. <i>La</i> <i>Santa</i> <i>Espina</i>. Àngel Guimerà. Teatre Principal. Barcelona</p> <p>1907. <i>Ton y Guida</i>. Adelaida Wette. Teatre Principal. Espectáculos y Audiciones Graner. Barcelona</p> <p>1908. <i>L’hereu escampa</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1908. <i>Tannhäuser</i>. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1909. <i>Gala Placidia</i>. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1909. <i>Lohengrin</i>. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1911. <i>Les muntanyes blanques</i>. Juli Vallmitjana. Teatre Principal. Barcelona</p> <p>1911. <i>Liliana</i>. Apeles Mestres. Palau de Belles Arts. Barcelona</p> <p>1912. <i>El campanar de Palma</i>. Frederic Soler. Teatre Espanyol. Barcelona</p> <p>1912. <i>El despatriat</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1912. <i>Nausicaa</i>. Joan Maragall. Teatre Eldorado. Barcelona</p> <p>1912. <i>Senyora Avià vol marit</i>. Teatre Espanyol. Barcelona</p> <p>1913. <i>El alma muerta</i>. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1913. <i>Parsifal</i>. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1914. <i>Don Gil de las calzas verdes</i>. Tirso de Molina. Teatre Tivoli. Barcelona</p> <p>1914. <i>Los semidioses</i>. Federico Oliver Crespo. Teatro Español. Madrid</p> <p>1915. <i>Sor Beatriz</i>. Maurice Maeterlinck. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1916. <i>Don Juan Tenorio</i>. José Zorrilla. Teatro Eslava. Madrid</p> <p>1917. <i>A ca l’antiquari</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1917. <i>El bandoler</i>. Josep Pous i Pagès. Teatre Romea. Barcelona</p> <p>1917. <i>L’auca del señor Esteve</i>. Santiago Rusiñol. Teatre Victoria. Barcelona</p> <p>1919. <i>Guglielmo Ratcliff</i>. Andrea Maffei. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1919. <i>Y va de cuento</i>. Jacinto Benavente. Teatro de la Princesa. Madrid</p> <p>1921. <i>L’Or del Rhin</i>. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1921. <i>Los dos pilletes</i>. M. Pierre Decourcelle. Teatre Novetats. Barcelona</p> <p>1922. <i>La Dama del Armiño</i>. Luis Fernández Ardavín. Teatro de la Princesa. Madrid</p> <p>1922. <i>La holandesita</i>. Teatro Apolo. Madrid</p> <p>1922. <i>La niña de Gómez Arias</i>. Pedro Calderón de la Barca. Teatro Español. Madrid</p> <p>1922. <i>Marina</i>. Francisco Camprodón. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1922. <i>Mârouf, savetier du Caire</i>. Lucien Nepoty. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1923. <i>Kovantxina</i>. Modest Mussorgsky. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1923. <i>La</i> <i>Seca</i>. José María Martínez Álvarez de Sotomayor. Teatro Español. Madrid</p> <p>1923. <i>Marianela</i>. Benito Pérez Galdós. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1923. <i>Mona</i> <i>Lisa</i>. Beatrice von Dovsky. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1925. <i>Carmen</i>. Joaquin Montaner. Teatre Tívoli. Barcelona</p> <p>1925. <i>Gli Ugonotti</i>. Eugène Scribe i Émile Deschamps. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1926. <i>La ciudad invisible de Kítej</i>. Vladimir Belski. Gran Teatre del Liceu. Barcelona</p> <p>1926. <i>Per dret diví</i>. Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona</p> | |
| dc.peudefoto | Teatre Novetats, temporada d'hivern 1893/1894, on apareix Vilomara com a escenógraf.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.enciclopedia.cat/search/site/vilomara%20maurici">Maurici Vilomara a enciclopèdia.cat</a></p> <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maurici_Vilomara_i_Virgili">Maurici Vilomara a la Viquipèdia</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Bertran</span>, Marc Jesús. <i>El Gran Teatro del Liceo de Barcelona: 1837-1930.</i> Barcelona Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, 1931.</p> <p><span class="versaleta">Bravo</span>, Isidre. <i>L'escenografia Catalana</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1985.</p> <p><span class="versaleta">Bravo</span>, Isidre; <span class="versaleta">Graells</span>, Guillem-Jordi. <i>Cinc escenògrafs catalans: Francesc Soler i Rovirosa, Fèlix Urgellés, Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Oleguer Junyent.</i> Barcelona: Institut del Teatre, 1985.</p> <p><span class="versaleta">Carrion</span>, Ambrosi. «Parlant amb Maurici Vilumara». <i>La Nau</i>, núm. 184 (3 maig 1928).</p> <p><span class="versaleta">Casas</span>, Ramon. «Maurici Vilomara. Escenògraf & pintor». <i>Pèl i ploma</i>, núm. 93 (1903), p. 146.</p> <p><span class="versaleta">Duran</span>, Miquel. «El mestre escenògraf Maurici Vilomara». <i>La Veu de Catalunya, </i>núm. 9996 (15 juny 1928).</p> <p><span class="versaleta">Mestres</span>, Apeles. «L’homenatge a Maurici Vilomara». Obertura de l’exposició de teatrins a la Sala Parés. Conferència d’Apeles Mestres. <i>La Publicitat</i> (13 juny 1928).</p> <p><span class="versaleta">Pahissa</span>, Jaume. «El señor Vilumara. Escenograf pintoresc i noctàmbul». <i>Mirador</i>,<i> </i>núm. 17 (23 maig 1929).</p> <p><span class="versaleta">Ràfols</span>, Josep Francesc. <i>Diccionari Ràfols: de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX</i>. Vol III<i>. </i>Barcelona: Art Network, 1998, p. 1377-1378.</p> <p><span class="versaleta">Ribera</span>, Jordi. <i>L'Escenògraf Maurici Vilomara. </i>Tesi doctoral. Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 1999.</p> <p><span class="versaleta">Ribera</span>, Jordi. «La fortuna de Maurici Vilomara». <i>Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Universitatde Barcelona</i>,<i> </i>núm.<i> </i>33-34 (2002)<i>, </i>p. 139-166.</p> <p><span class="versaleta">Ribera</span>, Jordi. «L’escenografia durant el Modernisme». A: <span class="versaleta">Fontbona</span>, F. (dir.). <i>El Modernisme. IV. Les arts tridimensionals. La crítica del modernisme</i>. Barcelona: L’Isard, 2003, p. 211-232.</p> <p><span class="versaleta">S. a.</span> «L’homenatge a Maurici Vilomara». <i>La Nau, </i>núm. 213 (6 juny 1928), p. 4.</p> <p><span class="versaleta">S. a.</span> «Mauricio Vilumara». <i>Revista ilustrada Jorba, </i>núm. 251 (1930), p. 1-3.</p> <p><span class="versaleta">S.a.</span> «Los Nostres pintors de teatre: Olaguer Junyent y Maurici Vilumara». <i>Ilustració catalana periódich desenal, artístich, literari i científich Barcelona</i>, núm. 166 (5 agost 1906), p. 486-487.</p> | |
| dc.subject | Escenògraf | |
| dc.title | Maurici Vilomara i Virgili |