Emili Vendrell
| dc.coverage | (Barcelona, 13/1/1893 - Barcelona, 1/8/1962) | |
| dc.creator | Xosé Aviñoa | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:34Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>D'orígens familiars humils —el seu pare era paleta—, la seva mare el presentà, amb set anys, a l'Escolania de Santa Maria del Mar, on inicià la seva formació musical. Deu anys més tard entrà a formar part de l'Orfeó Català, on fou deixeble de Lluís Millet, que el protegí i animà a desenvolupar la seva carrera. No obtingué una formació sistemàtica ni acurada, però seguia els patrons de la formació en el cant del moment. La seva disponibilitat vocal i singularitat li facilità que el 1921 interpretés la part d'Evangelista a les primeres audicions a l'Estat espanyol de la <i>Passió segons sant Mateu</i> de J. S. Bach, ofertes al Palau de la Música Catalana sota l'auspici del musicòleg i filantrop alsacià Albert Schweitzer. L'èxit obtingut li permeté abandonar l'ofici de paleta, que seguia per indicació del seu pare, i li obrí les portes a un gènere tan complex com el <i>lied</i>, fent costat a altres liederistes del moment com Conxita Badia, Conxita Callao, Mercè Plantada o Maria Barrientos. A més d'aquest gènere, Vendrell s'especialitzà en la interpretació de l'oratori, sempre cantat en català, i el repertori simfònic, intervenint en la versió de la <i>Novena simfonia</i> de Beethoven, que interpretà el 1936 al Liceu amb l'Orquestra Pau Casals arran del cinquè aniversari de la proclamació de la República. Participà ocasionalment en funcions d'òpera (<i>El giravolt de maig</i>, que estrenà el 1928 al Palau) i sobretot de sarsuela, gènere amb el qual debutà el 1922 en l'estrena de <i>Don Joan de Serrallonga</i>, text de Víctor Balaguer, llibret de Francesc Pujols i música de Morera al Teatre Tívoli. Aquest seria el tercer intent de consolidar cicles de Teatre Líric Català, que obtingué ressonància i èxit gràcies, precisament, a les seves versions, al costat d'Emili Sagi-Barba i la Josefina Bugatto. Un any després es presentà al Teatro de la Zarzuela de Madrid, contractat per Jacinto Guerrero per a l'estrena de la seva popular sarsuela <i>Los gavilanes</i>, i el 1930 estrenà a València <i>La Dolorosa</i> de Serrano. Formà part de la companyia de cant del Teatre Apolo de la capital valenciana, amb la qual presentà diverses sarsueles, especialment <i>Doña Francisquita</i> d'Amadeu Vives, que cantà més de 1.300 vegades i amb la qual es presentà al Teatro Olimpia de Mèxic, al costat de Cora Raga i Mary Isaura.</p> <p>Aclamat popularment per la seva interpretació de la cançó <i>L'emigrant</i>, el seu repertori inclogué esporàdicament alguna òpera, com <i>Lohengrin</i> o <i>Manon</i>, que cantà en català. Es retirà el 1953, després d'unes funcions de <i>Doña Francisquita</i> al Teatre Calderón de Barcelona. Posteriorment se li reté un emotiu homenatge al Palau Municipal d'Esports de la mateixa ciutat. Publicà un llibre autobiogràfic i un mètode de cant, i enregistrà diversos documents fonogràfics. El seu fill Emili Vendrell, tenor que deixà una monografia sobre el seu pare, es dedicà temporalment al cant.</p> | |
| dc.description | <p>Emili Vendrell fou un tenor de carrera local molt intensa. Tot i que col·laborà en algunes temporades sarsuelístiques a Madrid o València, on féu una veritable carrera artística fou a Barcelona divulgant obres de referència, com la ja esmentada <i>Doña Francisquita</i> d'Amadeu Vives, i el repertori liederístic popular català, en el qual esdevingué un veritable referent. En la memòria col·lectiva encara figuren les seves versions de <i>L'emigrant</i> i, sobretot, de l'obra de Josep Ribas <i>Rosó</i>, que gràcies a la seva versió va esdevenir el parenostre de la música en català el període franquista. Estretament vinculat a l'Orfeó Català —abans de desenvolupar la carrera com a tenor, se'l coneixia com «el solista de l'Orfeó Català»—, deixà una monografia sobre Lluís Millet i un tractat de cant molt celebrat.</p> | |
| dc.identifier | 1987 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2352 | |
| dc.local.estrena | <p>Emili Vendrell va actuar només puntualment al Liceu de Barcelona, però hi deixà empremta gràcies a la seva versió de <i>Doña Francisquita</i> —de la qual oferí 15 representacions la temporada de 1938, en plena Guerra Civil—, d'<i>El giravolt de maig</i> d'Eduard Toldrà —3 representacions— i el 1939, novament de <i>Doña Francisquita</i> —8 representacions, ja en els inicis del franquisme. Era un intèrpret molt nostrat, que representava l'actitud i la veu del repertori català del seu temps.</p> <p>Disposava d'una veu blanca, de tenor líric, dèbil i ben timbrada, sense escola, fent pinyols en els aguts, deixant-se caure en les cadències («la seva veu fa olor de farigola», deien alguns dels seus seguidors), característica que compartia amb altres prohoms de la cançó catalana, com Gaietà Renom i Josep Guardiola. Vendrell oferia interpretacions càlides gens afectades i una pronúncia de l'idioma neta i eficaç en uns anys en què el català a penes se sentia en els mitjans.</p> | |
| dc.peudefoto | El giravolt de maig. Teatre Romea, 13 maig 1950. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/search.html?q=emili+vendrell&bd=01&bm=02&by=1881&ed=24&em=03&ey=1963&keywords=&__checkbox_home=true&edition=&exclude=&x=24&y=10&excludeAds=true&sortBy=&order=">Hemeroteca</a> de La Vanguardia. Notícies i programes de gales on va actuar Emili Vendrell.</p> <p><a href="http://www.archivowagner.com/indice-de-autores/118-indice-de-autores/m/muns-eva-1948/325-centenario-de-emili-vendrell-un-lohengrin-desconocido">Emili Vendrell</a> a Archivo Richard Wagner.</p> <p>Emili Vendrell a l'Enciclopèdia Catalana: <<a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0069914.xml">https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0069914.xml</a>></p> <p>Emili Vendrell a la Viquipèdia: <<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Vendrell_i_Ibars">https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Vendrell_i_Ibars</a>></p> <p>Emili Vendrell a Viasona: <<a href="https://www.viasona.cat/grup/emili-vendrell-pare">https://www.viasona.cat/grup/emili-vendrell-pare</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Vendrell</span>, Emili. <i>El mestre Millet i jo</i>. Barcelona: Ed. Aymà, 1953.</p> <p><span class="versaleta">Vendrell</span>, Emili. <i>El canto (libro para el cantante y el aficionado)</i>. Barcelona: Ed. Sucesor de E. Meseguer, 1955. (Colección Manuales Meseguer)</p> <p><span class="versaleta">Vendrell </span>(fill), Emili; <span class="versaleta">Foz</span>, Xavier. <i>El meu pare Emili Vendrell</i>. Barcelona: Ed. Toray, 1965.</p> <p><i>Revista Musical catalana</i>, (1987), p. 525.</p> | |
| dc.subject | Intèrpret | |
| dc.title | Emili Vendrell |