Rosángeles Valls Ballester
| dc.coverage | (València, 27/6/1952 - ) | |
| dc.creator | Carmen Giménez Morte | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:56Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Directora de la companyia valenciana Ananda Dansa. Es va formar en dansa clàssica i va ampliar els estudis al Centre Internacional de la Dansa de París i al Paris Centre del 1975 al 1981 en diverses disciplines de dansa clàssica i en dansa contemporània. Titulada en dansa clàssica pel Conservatori Professional de Dansa de València, va començar a impartir classes a l’Escola Municipal d’Algemesí (la Ribera Alta), on es van formar algunes de les ballarines que ingressaran en la companyia des dels seus inicis, i posteriorment a l’escola L’Arabesque, a València, al costat de Micaela Torres, on va impartir tant classes de dansa clàssica com de contemporània a causa de les seves llargues estades a París. Des de la meitat de la dècada dels anys vuitanta es va interessar per la producció i la gestió de companyies i el 1997 va acabar el màster en Gestió Cultural: Música, Teatre i Dansa de la Universitat Complutense de Madrid.</p> | |
| dc.description | <p>Coreògrafa, ballarina i fundadora de la companyia valenciana Ananda Dansa, centrada en la construcció de nous llenguatges coreogràfics dins de la dansa de creació o dansa contemporània. Premi Nacional de Dansa 2006 en la modalitat de creació atorgat pel Ministeri de Cultura. Premi Importante del diari <i>Levante-EMV</i> el 2007, de la Cartelera Turia el 2005 i de la Cartelera Levante el 2003. Directora, al costat del seu germà Edison Valls, d’una companyia de dansa reconeguda internacionalment que ha visitat més de vint-i-cinc països. Aquests últims anys s’ha centrat a aproximar la dansa al públic espanyol i ha esdevingut una de les companyies que més actuacions fa a la Xarxa Nacional de Teatres Públics. Ha rebut més de trenta-cinc premis i nominacions, set dels quals en els premis Max de les Arts escèniques, i ha realitzat més de 2.000 representacions. Malgrat que la dansa és la seva forma d’expressió prioritària, no renuncia a cap dels altres llenguatges escènics que la condueixin al desenvolupament d’una línia dramatúrgica en els muntatges. Responsable de la creació artística i direcció coreogràfica de la companyia. Directora del Centre Coreogràfic del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana durant el 1991 i el 1992.</p> <p>El seu interès per la situació sociopolítica de la dansa, al costat de la participació activa en diferents associacions i federacions d’arts escèniques al llarg dels anys, la converteixen en un referent dels canvis socials i polítics que han influït en la dansa des de l’arribada de la democràcia. Consellera de diverses universitats i institucions locals i nacionals, ha estat membre del Consell Nacional de la Dansa de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques en el període 2006-2010. Presidenta de l’Associació d’Empreses de Dansa de la Comunitat Valenciana des de la seva fundació fins al 2007 i vicepresidenta i vocal des del 2010. Membre de la Comissió de Resolució d’Ajudes de l’Ajuntament de València del 2003 al 2010 i des del 2012. Membre del comitè organitzador dels premis Max de les Arts Escèniques, de Fundació Autor i de la taula de treball de coreografia de la Societat General d’Autors i Editors per a estudiar i millorar els drets d’autor dels coreògrafs. A aquesta faceta de col·laboració personal amb entitats públiques i privades, associacions professionals i jurat de premis, cal afegir que des del 2013 forma part de la comissió preparatòria, una pionera iniciativa, per a la constitució de l’Acadèmia de les Arts Escèniques.</p> | |
| dc.identifier | 1427 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2824 | |
| dc.local.estrena | <p>El 1981 va guanyar el premi a la Creació de la Diputació de València, i va crear el primer espectacle, <i>Dansa</i>, estrenat el març de 1982 al Teatre Principal. <i>Destiada</i>, que va fer una àmplia gira durant els anys 1984 i 1985 i que es va reposar durant la temporada 1989-1990. L’any següent es va estrenar <i>Crònica Civil V-36/9</i>, creada a través de la memòria dels qui van viure en la infantesa la guerra civil a València. En l’obra titulada <i>Homenatge a K</i>, l’assumpte a tractar és la violència quotidiana del terrorisme. Se li va atorgar el premi a la millor representació europea al Festival Internacional de Manizales (Colòmbia) el 1989, i es va recrear novament el 1996. Aquestes tres primeres produccions tenen una similar estructura compositiva circular, ja que comencen igual que acaben, amb un pròleg i un epíleg i diverses escenes i quadres. Cada escena té el seu propi ritme intern, que s’uneix a un ritme global de l’espectacle. <i>Borgia imperant</i> va ser triat per a representar el País Valencià en l’Exposició Universal de Sevilla del 1992 i va rebre el premi al millor espectacle de dansa en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana el 1993. <i>Frankestein</i>, estrenat el 1997, s’inspira en el text literari. De la col·laboració entre diverses dones coreògrafes i ballarines sorgeix l’obra inspirada en Bertold Brecht <i>Visc en temps ombrívols</i>, estrenada el 1998. <i>Tota una vida</i>, un excel·lent duo interpretat per Toni Aparisi i Susana Rodrigo, es va estrenar l’any 2000. <i>A ulls clucs</i>, estrenada el 2003, va rebre el Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, concedit a Rosángeles Valls per la millor direcció coreogràfica. <i>Ànima</i>, de 2006, és l’espectacle amb el qual Toni Aparisi va obtenir el premi com a millor intèrpret masculí de dansa en els Premis Max, després de més de set nominacions en la mateixa categoria. En la producció de <i>Malvats</i> la col·laboració amb els excel·lents ballarins va provocar un canvi en la creació.</p> <p>Amb els següents espectacles, dedicats al públic infantil i adolescent, <i>Polo de gel </i>(estrenat el 1993) i <i>No intendo</i> (1995) es va iniciar una nova etapa de la companyia en la seva campanya de captació de nous públics. <i>El mag d’Oz</i>, estrenat el 1999 i amb un nou muntatge del 2011, i l’inspirat en el text literari de <i>Peter Pan</i> del 2002 i reestrenat el 2013. <i>El mag d’Oz</i> va obtenir diversos premis, com el del millor espectacle infantil dels premis Max de les Arts Escèniques del 2002, i diversos Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana del 2000: millor espectacle de dansa, millor música per a Pep Llopis i millor intèrpret de dansa per a Susana Rodrigo. <i>Peter Pan</i> va estar diversos anys de gira i va aconseguir, entre d’altres, el premi al millor espectacle infantil en els Premis Max de les Arts Escèniques del 2003. <i>Somiant Alícia</i> al 2005, millor espectacle infantil als Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana del 2006. El 2009 es va estrenar <i>El circ de la dona serp</i>, premiat també en diverses categories dels premis Abril, atorgats pels professionals de les arts escèniques, i premi al millor espectacle infantil i a la millor composició musical per a Pep Llopis el 2009 en els premis de Teatres de la Generalitat Valenciana. El 2013 es va reestrenar un nou <i>Peter Pan</i> al Gran Teatre Antonio Ferrandis de Paterna, on la companyia és resident des de l’any 2000, i es va començar una gira nacional durant el 2014. Des de l’any 2000 Rosángeles Valls dirigeix l’Escola Municipal de Dansa de Paterna, València.</p> | |
| dc.peudefoto | Ananda Dansa. Crònica civil (V-36/9). Casa de la Caritat. 8-11 juliol 1987. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.anandadansa.com">www.anandadansa.com</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Diversos autors</span>. <i>Moviments. Panoràmica de la dansa contemporània espanyola. Una dècada en moviment.</i> València: Teatres de la Generalitat Valenciana; Obra Social Caixa Madrid, 1997.</p> <p><span class="versaleta">Miralles</span>, Remei; <span class="versaleta">Sirera</span>, Josep Lluís (eds.). <i>Ananda Dansa, del baile a la palabra. Veinticinco años en escena.</i> València: Universitat de València, 2007.</p> <p><span class="versaleta">Giménez Morte</span>, Carmen. <i>La danza contemporánea en la Comunidad Valenciana. Los primeros</i><i> </i><i>pasos.</i><i> </i>València: Centre Coreogràfic de la Comunitat Valenciana; Teatres de la Generalitat Valenciana; Conselleria de Cultura i Educació, 2001.</p> | |
| dc.subject | Coreògrafa, intèrpret | |
| dc.title | Rosángeles Valls Ballester |