Joan Alfons Gil Albors
| dc.coverage | (Alcoi, L'Alcoià, 1-1-1927 - ) | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:47Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Dramaturg, gestor teatral i periodista, la trajectòria teatral de Gil Albors s’inicia els anys cinquanta en els ambients del teatre <i>de cambra</i>. Aviat comença a ser conegut per un seguit d’obres que es poden inscriure en un existencialisme tamisat. Entre la seua extensa producció destaquen obres com <i>El tótem en la arena</i> (1960), de què existeix versió en català; <i>La barca de Caronte</i> (1962), <i>Barracó 62</i> (1963), <i>Medea</i> (1965), <i>¡Grita, Galileo!</i> (1965), <i>El camaleón</i> (1965), <i>El cubil</i><i> </i>(1968), etc. Paral·lelament, conrea també un teatre de caire històric: <i>Al-Azrach</i> (1959), <i>Borja, duque de Gandía</i> (1971), <i>Virgen de locos</i> (1973), <i>El petròlio</i> (1976), també en doble versió, etc. Dels anys setanta ençà, a més, Gil Albors escriu nombroses obres per a cafè teatre, gènere en què és un especialista (<i>La Fornarina</i>, 1972<i>,</i><i> </i>o <i>Plaza de Cánova</i>, 1986).</p> <p>Si bé les seues obres més característiques reflecteixen problemes referits a la condició de l’ésser humà (la culpa, la mort, les febleses i les claudicacions), Gil Albors també s’ha interessat en les seues obres per temes com la base irracional de les creences religioses (<i>No matéis al inocente</i>, 1971) i la institució eclesial (<i>El ocaso de los brujos</i>,<i> </i>2004) i ha escrit obres polítiques en clau històrica (<i>El camaleón</i>).</p> <p>Com a gestor públic, entre el 1973 i el 1976 va dirigir el Teatro Nacional de la Princesa i, entre el 1996 i el 1999, va exercir com a director dels Teatres de la Generalitat Valenciana.</p> | |
| dc.description | <p>La producció de Joan Alfons Gil Albors ocupa un lloc essencial en el teatre valencià del darrer mig segle. Autor bilingüe, les seues peces en català representen una renovació de l’escriptura dramàtica valenciana. <i>Barracó 62</i> es considera, de fet, l’obra valenciana més important escrita després de la postguerra i fins als anys setanta. <i>El petròlio</i>, al seu torn, és una proposta molt interessant de teatre històric.</p> | |
| dc.identifier | 1075 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2469 | |
| dc.local.estrena | <p>12 novembre 1960, <i>El tótem en la arena</i>. TEU de Medicina. Saló d’Actes de l’Ateneu Mercantil, València.<br /> 16 agost 1965. <i>Medea.</i> Francisco Chuliá. Teatre Romà, Sagunt (El Camp de Morvedre).<br /> 14 octubre 1969. <i>Barracó 62</i>. Josep Francesc Tamarit. Saló d’Actes de l’Ateneu Mercantil, València.<br /> 22 març 1995. <i>El petrólio</i>. Vicent Genovés. Sala Moratín de Teatres de la Generalitat, València.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Obra completa en castellano</i>. València: Institució Alfons el Magnànim, 2007.<br /><i>Obra completa en valencià</i>. València: Institució Alfons el Magnànim, 2007.</p> | |
| dc.source | <p><span class="versaleta">Carbó</span>, Ferran. <i>El teatre valencià entre 1963 i 1970</i>. València: Universitat de València, 2000.</p> <p><span class="versaleta">Palomero</span>, Josep. <i>D’Eduard Escalante a Rodolf Sirera</i>. València: Tabarca, 1995.</p> <p><span class="versaleta">Palomero</span>, Josep (ed.). <i>Barracó 62</i>. Alzira: Bromera, 1996.</p> <p><span class="versaleta">Simbor</span>, Vicent; <span class="versaleta">Carbó</span>, Ferran. <i>Literatura actual al País Valencià (1973-1992)</i>. València/Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Joan Alfons Gil Albors |